El patrimoni català es posa les ulleres virtuals

El CogulLa visió a simple vista pot ser enganyosa. Al renovat Centre d’Interpretació d’Art Rupestre del Cogul hi ha un conjunt de pintura rupestre de 55 figures pintades i 260 gravats i inscripcions iberes i romanes amb una història que va començar fa 8.000 anys. Es va fer servir com a espai de culte durant 5.000 anys i, des del 1908, any de la descoberta, ha estat motiu de debat i de diferents interpretacions. Alguns veïns recorden com remullaven la paret de la balma de la Roca dels Moros, a prop del riu Set, per veure millor les pintures i hi havia qui assegurava que aquells dibuixos els havia fet el diable. 

Continua sent molt difícil, sense algú que ho assenyali i ho expliqui, distingir i reconèixer una obra col·lectiva força excepcional, perquè de les 120 pintures rupestres que hi ha a Catalunya, és una de les poques on les dones són les protagonistes. Un dels primers a estudiar aquest conjunt d’art rupestre va ser l’arqueòleg Henri Breuil, que va interpretar que eren un grup de dones vestides i ben pentinades que ballaven al voltant d’un homenet de penis desproporcionat, per demanar ajuda als déus per quedar-se embarassades. Una mirada que més tard es va descartar, perquè primer hi va haver les dones, i molts anys després algú va afegir-hi l’homenet, més esquifit, al mig.  Al seu entorn i hi ha arquers (o arqueres) escenes de caça, cabres, bous, cérvols i porcs senglars... Diferents artistes, no sabem si homes o dones, i al llarg de molts segles hi van anar afegint figures respectant sempre el que havien fet els seus predecessors.

La nova museografia explica part del debat, però no hi aprofundeix, sinó que aposta per una realitat immersiva que vol aportar més sensacions que no pas coneixement: el visitant, amb ulleres virtuals, pot endinsar-se en l'estudi dels seus descobridors, ple de llibres i mapes, després passejar-se per la balma, envoltada d'una natura molt més feréstega i un cel atapeït d'estrelles, i veure com dues dones de la prehistòria fan els dibuixos. Si es vol aprofundir, hi ha una guia que es pot baixar al mòbil o tauleta.

"El Cogul és la punta de llança d’un canvi molt més gran que vol apropar el patrimoni català a tothom", afirma la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. "És una aposta estratègica, volem crear relats més inclusius i oberts i més accessibles". Al Cogul, per exemple, a part de posar l'accent en una mirada més feminista, s’ha fet una reproducció de la balma perquè les persones amb dificultats visuals puguin resseguir les figures amb els dits. 

Els cinc monuments amb realitat immersiva

Amb un pressupost de 10 milions d’euros i durant un període de tres anys (2023-2025), la conselleria renovarà les museografies i aplicarà la realitat immersiva a quatre monuments més dins un projecte que ha anomenat Els ulls de la història: la cartoixa d’Escaladei (octubre), el conjunt de la Vall de Boí (desembre), el monestir de Sant Pere de Rodes (juliol del 2025) i el castell de Miravet (octubre del 2025). Aquest setembre s'obrirà un espai expositiu als baixos del Palau Moja que vol oferir, sobretot als turistes, una primera aproximació al patrimoni i història de Catalunya. A més, els cinc monuments i la realitat immersiva arribaran també a les aules. Es tracta d'un escenari immersiu que es podrà muntar dins dels centres amb diferents recursos educatius i ulleres de realitat augmentada.

L'alcaldessa del Cogul, Maria dels Àngels Julià Monné, ha assegurat que el camí per arribar a la renovació de la museografia no ha estat fàcil: "És un moment agredolç, perquè no s'ha pogut completar el projecte. La pluja, l'erosió, la pols estan fent malbé les pintures". Des de la conselleria de Cultura s'ha assegurat que està previst que al setembre comencin les obres, que duraran dos mesos, per protegir millor la balma i evitar que l'afectin els moviments de roca i les filtracions d'aigua.