El patrimoni públic que continua a l’espera

PalmaComprar edificis històrics és el més barat. I és que si bé tots els processos tenen un inici, un nus i un desenllaç, els que tenen a veure amb la gestió pública del patrimoni material, especialment amb béns immobles, moltes vegades tenen mal de fer albirar un final una vegada han començat. El camí per a la recuperació i rehabilitació d’edificis amb valor històric o industrial és, sens dubte, molt més costós i complex que la mateixa adquisició per part d’una institució, i és només una part de la tasca que requereixen aquests espais. Definir-ne els possibles usos, plantejar els projectes que s’hi poden fer i convertir-los en una realitat és un trajecte que massa habitualment passa per nombrosos canvis de rumb –alguns d’ells vinculats als canvis a les institucions– abans d’arribar a port. La llista dels edificis públics que continuen a l’espera és llarga, mentre el seu deteriorament continua endavant. En destacam alguns dels més significatius.

L’antiga presó

Era l’estiu de 2013, ara fa deu anys, quan l’antiga presó va passar a ser de titularitat municipal gràcies a una permuta de l’Ajuntament de Palma amb la Societat d’Infraestructures i Equipaments Penitenciaris que incloïa els solars on es troben el Centre d’Inserció Social i la Unitat de Mares, a més de quatre pagaments de 186.000 euros. Tot i que l’ús previst al Pla General per a aquest espai era la construcció d’habitatges de protecció oficial, entre les possibilitats que hi havia sobre la taula en aquell moment, amb Mateu Isern com a batle, s’incloïa la iniciativa privada: es va parlar, fins i tot, d’un grup alemany que ho volia convertir en un museu de cotxes d’alta gamma. Amb el canvi de color polític al Consistori, s’iniciaren els tràmits per modificar el Pla General: la intenció era conservar l’edifici i transformar-lo en un ‘equipament obert als ciutadans’. De llavors ençà, s’ha signat un acord amb la Universitat de les Illes Balears per fer-hi una residència d’estudiants i s’han iniciat els tràmits per convertir una part del recinte, de 1.200 metres quadrats, en un centre de creació d’arts escèniques i d’arts visuals.

“El projecte d’execució i direcció d’obres es va adjudicar el passat mes de març”, explica el ja exregidor de Benestar Social i Cultura de Cort, Antoni Noguera, “i tenen sis mesos per fer-lo. La previsió és que lliurin el projecte durant el mes de setembre i a partir de llavors es podrien començar les obres, que tenen una estimació de cost de dos milions i mig d’euros”. El projecte que s’està redactant en aquests moments té un cost de 180.000 euros. “No són unes obres especialment invasives, podrien estar llestes en uns 18 mesos, perquè es tracta fonamentalment de recuperar l’edifici i rehabilitar-lo, però hi ha d’haver voluntat política de fer-ho”, afegeix Noguera, qui subratlla la importància de començar les obres com abans millor. “L’edifici està en desús des de l’any 2000 i continua en la mateixa situació. Una vegada comencen les obres, però, hi ha un punt d’inflexió en l’estat de degradació, com hem vist a Can Ribas, fàbrica que estava tancada des de l’any 1962 i amb l’inici de les obres se n’ha marcat l’estat de reversió”. Pel que fa a la situació de l’antiga presó, segons l’informe del Servei d’Inspecció Tècnica d’Edifics de l’Ajuntament de fa sis anys, “l’estat de l’estructura és bo, llevat d’excepcions puntuals, tot i que experimenta un avanç ràpid del deteriorament”.

El Museu de Formentera

Per evitar la degradació de Can Senieta, un dels edificis que està previst que conformin la seu del Museu de Formentera, durant els darrers anys s’hi han fet diferents tasques de manteniment, tant a l’interior com a l’exterior, tal com explica Raquel Guasch, qui ha estat fins ara la consellera insular de Patrimoni, Política Lingüística i Formació. “En aquesta legislatura s’ha avançat molt en relació amb el Museu de Formentera”, afirma. “El primer que vàrem fer va ser encarregar el projecte museològic, el document que preveu com ha de ser, i que era tot un repte perquè implicava definir un únic llenguatge i una mateixa proposta per a tres edificis: Can Senieta, Can Ramon i l’edifici de nova construcció que aniria situat al solar davant el Fossar Vell”, explica.

Una vegada fet el projecte conjunt, però, cada un d’aquests espais ha avançat de manera diferent. “Pel que fa a Can Ramon, vàrem demanar el projecte de rehabilitació i museografia, que ja està fet, només se n’han de modificar quatre detalls per estar en disposició de treure a licitació l’execució del projecte”, explica, “mentre que de Can Senieta s’ha encarregat un avantprojecte que tenim previst que estigui llest a la tardor. En els pressupostos per al 2023 del govern s’inclou una partida de 200.000 euros per al projecte de rehabilitació i museologia d’aquest espai”. En canvi, la construcció de l’edifici que va dissenyar l’arquitecte Elías Torres, en aquests moments continua sense avançar. S’ha de recordar que si bé el Patronat del Museu de Formentera es va crear l’abril de 2007, no es va fer una segona reunió fins nou anys després, el 2017, malgrat la disposició addicional de la Llei de patrimoni de les Illes Balears que establia un termini de tres anys per impulsar-lo. La llavors consellera de Cultura i Patrimoni, Fanny Tur, anuncià que el projecte del museu de Formentera era una de les prioritats de la proposta de pressuposts del 2018 de la conselleria que ella encapçalava, i va ser en aquell any que s’anuncià la incorporació de les cases de Can Senieta i Can Ramon com a espais del centre museístic.

El Sindicat de Felanitx

Era també l’any 2018 quan el Consell de Mallorca, presidit en aquell moment per l’ecosobiranista Miquel Ensenyat, va obrir l’expedient d’expropiació del Sindicat de Felanitx, una construcció d’uns 6.000 metres quadrats dins un terreny de 22.000 que ja feia anys que estava immers en un greu procés de degradació. En aquests anys s’han fet diferents intervencions puntuals, i, de fet, n’hi ha algunes de ja licitades que estan pendents d’execució, i que han suposat una inversió total d’uns quatre milions d’euros. Des del Consell de Mallorca reconeixen que la situació actual d’aquest espai és delicada i que fan falta molts de recursos per poder restaurar-lo. Val a dir que, segons els càlculs inicials, el pressupost per executar-hi un projecte de reforma i condicionament superava els 15 milions d’euros.

“Les futures passes incloïen canviar la coberta de la planta embotelladora”, explica el socialista Xisco Duarte, qui ha estat fins ara el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Felanitx, “que és d’uralita. La previsió era canviar-la pròximament amb una inversió de 600.000 euros”. Més enllà de l’estat en què es troben els diferents espais que conformen el Sindicat de Felanitx, on Agustí Villaronga rodà la pel·lícula El ventre del mar amb seriosos problemes de seguretat per l’estat de conservació de l’estructura, el que encara no és clar és quin ús tindrà.

Ja des del moment en què se’n va anunciar l’expropiació, el projecte va anar lligat a un nom, el de Miquel Barceló, i és que la intenció inicial era convertir-lo en un centre d’estudis d’art vinculat a l’obra de l’artista felanitxer. Sembla, però, que les converses en aquest sentit no han avançat i que en aquests moments no hi ha res definit sobre els futurs usos d’aquest espai. “És un lloc que té moltes possibilitats”, afirma Duarte, “que en cap cas s’hauria de fer servir com un dipòsit. Ha de ser un espai viu que serveixi per transformar l’espai cultural de Felanitx. S’hi poden plantejar estudis artístics, pot ser un plató per a rodatges, s’hi podrien fer les pràctiques dels estudis de vitivinicultura que s’ofereixen a l’institut de Felanitx… Hi té cabuda pràcticament tot, allà, però dependrà també de la voluntat i les intencions del nou consistori i també del nou equip al Consell Insular”.

Un llistat llarg

El llistat de béns immobles en mans d’institucions públiques que resten a l’espera o bé d’un projecte que en defineixi els usos o bé d’un procés de rehabilitació i recuperació és extens, com també hi ha alguns casos en què les tasques que s’estan desenvolupant no avancen al ritme inicialment previst. És el cas de Can Weyler, a Palma, on les obres de reforma i consolidació de l’edifici van haver de ser interrompudes pel fet que una de les empreses concessionàries es va declarar en suspensió de pagaments. Una vegada signat l’acord de rescissió del contracte amb l’empresa, fet que s’ha produït recentment, la intenció és que hi puguin continuar les obres.

Es podria parlar de Can Serra, a Palma, que fa anys que està apuntalat i sense un projecte que en faci possible la recuperació i. I es pot parlar de les torres del Temple, també a Ciutat, un projecte sobre el qual l’exregidor Antoni Noguera diu que “el context de dificultats que vivim, sobretot per la guerra d’Ucraïna i abans amb la pandèmia, n’ha dificultat molt les obres i les licitacions”.

També va amb retard la finalització de les obres a Can Ribas, el futur centre de circ de Ciutat, que s’esperava que estigués enllestit durant el segon semestre d’enguany. Poc després, pel gener de 2024, està previst que un altre projecte actualment en marxa es pugui donar per finalitzat: es tracta del centre de creació i investigació Llucalcari, ubicat a les cases de Can Junyer. Pel que fa a la central tèrmica d’Alcanada, adquisició iniciada pel Consell de Mallorca fa gairebé un any, la previsió és que comencin de manera imminent les tasques de millora del tancament de la central i de neteja, desbrossament i retirada d’elements no contaminants, un procés que es pot allargar fins a la tardor. S’ha de recordar que, en aquest cas, el projecte per al conjunt arquitectònic és reconvertir-lo en un centre d’investigació per a l’economia blava i verda. Abans, però, s’hi haurà de dur a terme un procés de descontaminació que té un cost estimat de cinc milions d’euros.