Un passeig pel patrimoni submergit més espectacular

BarcelonaLa fascinació per les troballes que amaga el mar ve de lluny. Al segle XV, el cardenal Prospero Colonna ja va ordenar rastrejar el llac de Nemi, al sud de Roma, per confirmar si era certa la llegenda que l’emperador Calígula hi havia construït palaus flotants: l’excavació es va allargar ben bé 500 anys. És segurament la primera excavació subaquàtica de la història i la que ha durat més temps. Des d'aleshores, s'han localitzat molts més tresors: des de ciutats submergides, com la grega d'Hèlice, que va desaparèixer l'any 373 aC després d'un terratrèmol, fins a vaixells llegendaris com l'Endurance, que va acompanyar Ernest Shackleton i la seva tripulació en la frustrada Expedició Imperial Transantàrtica.

Una bona part d'aquest patrimoni submergit és inaccessible; una altra, està protegida i tapada, però en alguns casos es pot visitar, fins i tot, sense ser un expert submarinista. Vaixells i restes de carrers i temples són com càpsules del temps. El mar conserva millor que l’aire.

'Bou Ferrer' (la Vila Joiosa)

Un mercant romà amb gàrum per a Neró

El mercant romà conegut com a Bou Ferrer es va enfonsar entre el 66 i el 68 dC i es conserva pràcticament intacte. El mar el va engolir a uns mil metres de la Vila Joiosa (Marina Baixa), i està tan sols a 25 metres de profunditat. Per poder veure'l in situ, però, caldrà esperar fins a l'estiu vinent perquè ara com ara s'hi estan fent reformes per protegir-lo millor. El vaixell el van descobrir José Bou i Antoni Ferrer el 1999: mentre buscaven un vaixell enfonsat, van topar amb un túmul d'àmfores de 2,5 metres. Des d'aleshores, el Museu de la Vila Joiosa, la Generalitat Valenciana, la Fundació de la Universitat d'Alacant i el Club Nàutic de la Vila Joiosa treballen per conservar-lo i conèixer a fons la seva història.

El Bou Ferrer ja ha donat molta informació sobre les tècniques constructives de l’època i ha ajudat a reconstruir fins i tot l’itinerari que va fer en la seva última travessia. La nau, d’uns trenta metres d’eslora, va partir del port de Cadis, va començar a enfilar l’estret de Gibraltar i es va dirigir a les Balears. Havia de passar entre Còrsega i Sardenya i el seu destí final havia de ser Roma, però no hi va arribar mai. Portava entre 2.000 i 3.000 àmfores, totes molt homogènies, carregades amb gàrum, una salsa de peix gurmet, per als romans, que duia, entre altres condiments, sardina petita, sorell, aladroc i vi. Part de la càrrega eren grans lingots de plom. El 2017 es va descobrir que segurament tot plegat pertanyia a Neró, l'emperador que va governar Roma entre l'any 54 i el 68. La pista definitiva la van donar dues monedes amb el seu nom i el fet que en un dels lingots hi apareix el seu segell imperial. Les immersions estan autoritzades, però s'han de fer prèvia reserva i amb un tècnic, i es requereix titulació i experiència com a submarinista. No és tan sols passejar-se sota el mar: la visita forma part d'un projecte de divulgació que ha demostrat ser un èxit.

'Boreas' (Palamós)

El remolcador amb múltiples vides

El Boreas va ser enfonsat expressament per convertir-lo en una atracció turística. Era un remolcador de 40 metres d’eslora que pertanyia a la marina alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Va sobreviure i després del conflicte bèl·lic es va incorporar a l’armada nord-americana. El seu periple va continuar al Panamà, on es va fer servir en plataformes de petroli, i posteriorment va anar canviant de mans i de país fins que el 1985 va ser capturat davant les costes de Begur transportant drogues. Després de confiscar-lo va passar força temps al port de Palamós, abandonat i oblidat. El 1988 el van comprar dos clubs de busseig de Palamós, que el van enfonsar a la zona de la Llosa, situada davant la badia de Palamós, amb l’objectiu de formar un escull artificial com a biòtop. Des d'aleshores es pot visitar: és a una profunditat d’uns 30 metres, on algues, corals i esponges cobreixen bona part del derelicte.

Cap de Palos (Múrcia)

Un cementiri amb mig centenar de vaixells

El cap de Palos i el seu entorn és un autèntic cementiri de vaixells. Es calcula que a les seves aigües hi ha les restes d'almenys mig centenar de naus modernes que hi van naufragar (i faltaria sumar-hi les antigues). Alguns d'aquests vaixells es van enfonsar expressament per crear esculls artificials, d'altres van ser torpedinats durant la Primera i la Segona Guerra Mundial. Molts van naufragar davant la costa força accidentada del cap de Palos, perquè davant i sota el mar s'estén la serralada Bètica i, per tant, a vegades les roques són a poca profunditat. Aquestes roques, per exemple, van enviar al fons marítim l'SS Sirio, també anomenat el Titanic del cap de Palos: un vaixell italià de 115 metres d'eslora que havia sortit de Gènova amb centenars de passatgers, la majoria immigrants que volien anar a Amèrica. Molts van morir ofegats en el naufragi, el 4 d'agost del 1906.

És molt difícil obtenir un permís per visitar les restes d'aquest transatlàntic, però sí que es pot fer una immersió al Naranjito i fins i tot internar-se en la seva zona de màquines. Construït a les drassanes de Cadis el 1918, va ser una embarcació de càrrega de vapor d'uns 50 metres d'eslora. Primer va transportar material de construcció, després petroli i, finalment, en el seu darrer viatge, duia taronges. Per això se'l coneix amb el nom de Naranjito. Va naufragar la nit del 13 d'abril de 1946.

Les Açores

Mig centenar d'àncores d'entre els segles XVI i XX

Les Açores és el paradís per a tots aquells que vulguin nedar entre restes de naufragis. A l'arxipèlag atlàntic hi ha documentats més d'un miler de naufragis i s'hi han identificat un centenar de jaciments arqueològics subaquàtics, una trentena dels quals es poden visitar. Les Açores va tenir durant molt de temps una importància estratègica en les rutes de l'Atlàntic. Per les seves aigües hi passaven des d'embarcacions amb riqueses espoliades de les mines de l'Amèrica del Sud fins a mercants amb esclaus. Va ser també la ruta de molts immigrants que buscaven al continent americà una vida millor, i a les seves aigües van desaparèixer molts vaixells durant les guerres dels últims dos segles. A Angra do Heroísmo, a la costa sud de l'illa de Terceira, hi ha el cementiri d'àncores: se'n poden observar prop de 40 d'entre els segles XVI i XX. Prop del cementiri de les àncores, també hi ha les restes del Lidador, un vaixell de vapor que hi va naufragar el 1878.

Sapientza i Navarino (Grècia)

Sarcòfags romans i vaixells turcs

El 2018 Grècia va obrir dos parcs subaquàtics perquè es poguessin visitar. A l'illa de Sapientza, que actualment està deshabitada, es poden veure les restes d'una embarcació romana que es va enfonsar entre els segles II i III aC i que, entre altres coses, transportava dos sarcòfags. També hi ha 16 columnes de granit que es creu que pertanyien a la ciutat Cesarea Marítima (o Cesarea de Palestina), que el rei Herodes el Gran de Judea va fer construir el segle I aC en honor a Cèsar August.

També a Grècia, a la costa de Pilos, es pot fer una immersió i veure les restes de dos vaixells que van desaparèixer sota les aigües en plena Batalla de Navarino, l'octubre de 1827, durant la guerra d'independència de Grècia contra el domini otomà.

Baia (Itàlia)

Les restes de "la mansió de tots els vicis"

"Baia és la mansió de tots els vicis. Aquí és on la impuresa s'ho permet tot i més, com si aquesta localitat obligués a la depravació. ¿Quina necessitat tinc de veure gent embriagada vagant per la costa, les orgies de mariners, els llacs que tronen amb la música de l'orquestra i tots aquests excessos que el desordre més desenfrenat fa ostentar en públic?", va escriure Sèneca a les Epístoles morals a Lucili. No és l'únic que va criticar aquesta localitat, a uns 30 quilòmetres de Nàpols, que al segle I aC estava en el seu apogeu com a destí vacacional dels romans més rics i poderosos. Hi havia aigües termals i serveis per satisfer tota mena de desitjos.

No sabem si Sèneca exagerava o no, però la ciutat va anar enfonsant-se lentament fins a desaparèixer engolida pel mar Tirrè. Avui descansa submergida a quinze metres de profunditat, al davant de les costes de Campània. Gairebé tota la ciutat, unes cent setanta hectàrees de mosaics, calçades i patis de columnes, està submergida i es pot visitar. Hi ha una luxosa vil·la de dos mil metres quadrats amb mosaics espectaculars que Neró va confiscar al seu propietari.

Baia tenia la Piscina Mirabilis, el dipòsit d'aigua dolça més gran del món en aquell moment; el Portus Iulius, i una xarxa de túnels. Un dels llocs més espaterrants és el nimfeu de l'emperador Claudi. Aquí hi havia un sofisticat triclini: al mig hi havia un gran estanc i els plats circulaven en rèpliques de vaixell i fulles de nenúfar. No us confongueu, però. Sota el mar, hi ha les rèpliques de les estàtues, les originals són als museus dels Camps Flegreus (Campi Flegrei en italià), una àrea volcànica situada al municipi de Pozzuoli, i a Nàpols.