Cultura11/12/2016

La carta de Dylan per agrair el Nobel: "Ni un sol cop he tingut temps de preguntar-me: 'Són literatura, les meves cançons?'"

La cantant i poeta nord-americana Patti Smith s'emociona mentre interpreta la cançó 'A hard rain's a-gonna fall' en la cerimònia de lliurament del premis de l'Acadèmia Sueca

Xavier Cervantes / Agències
i Xavier Cervantes / Agències

BarcelonaEl premi Nobel de literatura, Bob Dylan, ha assegurat en un discurs escrit que no ha tingut mai temps de preguntar-se si les seves cançons són literatura, però ha agraït a l'Acadèmia Sueca que sí que ho hagi fet i que li hagi donat "una resposta tan meravellosa" en concedir-li el guardó.

Text sencer del discurs escrit de Dylan agraint el premi

És la primera vegada que Dylan parla públicament del premi, per bé que ho ha fet per escrit i a distància, ja que, com ja se sabia, no ha anat a recollir el premi.

Cargando
No hay anuncios

En el text, que ha llegit l'ambaixadora dels Estats Units a Suècia, Azita Raji, durant el banquet d'honor, Dylan comença lamentant la seva absència, però assegura que hi era "totalment en esperit" i que se sent honrat per haver rebut "un premi tan prestigiós".

Rebre el premi Nobel de literatura era una cosa "que mai hauria pogut imaginar, ni veure-ho venir", ha assegurat Dylan, que ha recordat que des de petit ha "llegit i absorbit" les obres d'alguns premiats, "gegants de la literatura" com Rudyart Kipling, George Bernard Shaw, Thomas Mann, Pearl S. Buck, Albert Camus o Ernest Hemingway.

Cargando
No hay anuncios

"Que ara jo m'uneixi a aquesta llista de noms, realment va més enllà de les paraules", ha afirmat el cantautor. "Si algú m'hagués dit que tenia la més mínima oportunitat de guanyar el premi Nobel, hauria pensat que tenia les mateixes que d'arribar a la lluna. De fet, en l'any en què vaig néixer [1941] i en altres de després ningú al món va ser considerat prou bo per aconseguir-ho".

El nou premi Nobel ha assenyalat que les seves cançons, que "són el centre vital de gairebé tot", sembla que "han trobat un lloc en la vida de molta gent en moltes cultures diferents", i està agraït per això. En el text recorda que quan va començar a escriure cançons, sent adolescent, somiar en gran suposava esperar gravar discos i que les seves cançons sonessin a la ràdio, és a dir, arribar "a una gran audiència" i poder "seguir fent el que t'havies proposat". Al final, ha gravat dotzenes de discos, ha tocat en milers de concerts a tot el món, "davant de 50.000 persones, però també davant de 50", i ha assegurat que és "més difícil" fer-ho en el segon cas. 50.000 són una persona única, però 50 no. "Cada persona té una identitat individual separada, un món dins d'elles mateixes. Poden percebre les coses amb més claredat". En aquest cas, "es posa a prova la teva honestedat i com es relaciona amb la profunditat del teu talent. El fet que el comitè del Nobel sigui tan petit no em passa desapercebut".

Cargando
No hay anuncios

Quan Dylan va saber que havia aconseguit el Nobel, després de "més d'uns quants minuts per processar-ho de manera adequada", es va recordar de William Shakespeare i de les coses que pensaria en escriure i aixecar una obra, no només des del punt de vista de l'escriptura, sinó també de detalls quotidians. "Aposto que l'última cosa que Shakespeare tenia al cap era la pregunta de si això és literatura", ha indicat Dylan.

Com Shakespeare, el cantautor també està ocupat "sovint" en la recerca dels seus esforços creatius i "bregant amb tots els aspectes mundans de les coses mundanes de la vida", com quins són els millors músics per a una cançó o si està gravant en l'estudi adequat. I és que –va concloure– hi ha coses que "no canvien mai, ni en 400 anys".

Cargando
No hay anuncios

Patti Smith s'emociona

Hores abans del banquet, Patti Smith va ser l'encarregada de recollir el guardó en nom de Dylan en la gala celebrada a l'Stockholm Concert Hall. "Em sap greu. Disculpeu-me, em sap greu, estic molt nerviosa", va dir quan va haver d'interrompre la interpretació de la cançó 'A hard rain's a-gonna fall'. Havia perdut el fil dels versos de Dylan en la segona estrofa, quan havia d'atacar "I saw a white ladder all covered with water". Entre l'estricte protocol de la cerimònia de lliurament dels premis Nobel, el gest de Smith va ser com una alenada d'aire fresc, una mena d'elogi a la imperfecció que ens allibera de la presó del rigor.

Cargando
No hay anuncios

Els assistents van correspondre a les disculpes amb aplaudiments, i Smith va reprendre la interpretació, tornant a començar la segona estrofa, i ho va fer emocionada i convincent, posant la veu al servei d'uns versos plens de referències literàries, bona tria per celebrar que l'Acadèmia Sueca hagi volgut concedir el Nobel de literatura a Bob Dylan. Com ja havia anunciat, l'autor de 'Like a rolling stone' va ser l'únic absent en una cerimònia en què, per cert, tots els premiats eren homes.

'A hard rain's a-gonna fall', del disc 'The freewheelin' Bob Dylan' (1963), beu de les formes poètiques d'Allen Ginsberg, Rimbaud i Dante, respira la tradició de les balades celtes i, com tantes altres peces de Dylan, camina amb referències bíbliques. Era un Dylan jove vestit de profeta apocalíptic, més abatut que indignat, que anunciava una fi del món passada per aigua. Patti Smith va saber cantar en aquest to emocional. Primer ho va fer acompanyada de guitarra acústica i 'pedal steel guitar', endinsant-se en la desolació de versos sobre nadons envoltats de llops ferotges, oceans morts i pistoles i espases a les mans de nens. Després els músics de l'Orquestra Filharmònica d'Estocolm van enlairar la cançó d'acord amb l'arranjament que havia preparat el suec Hans Ek, amb els violins fent menys dolorosa la profecia del diluvi.

Uns minuts abans, l'acadèmic suec Horace Engdahl havia llegit el discurs amb els arguments que justifiquen el Nobel de literatura per a Dylan. A més de recordar la dedicació "en cos i ànima, a la música popular del segle XX", Engdahl va lligar l'obra de Dylan amb els clàssics grecs i els romàntics, i va esquitxar la glossa de referències a Ovidi, Shakespeare, Rimbaud, William Blake i Walt Whitman, a "poetes, rapsodes, bards i trobadors", i va assegurar que, "a través de la seva obra, Bob Dylan ha canviat la nostra idea sobre com pot ser la poesia".