Música
Cultura24/11/2020

La gran proesa de Pau Casals

El Museu de la Música de Barcelona acull una exposició que commemora el centenari de l'Orquestra Pau Casals

Xavier Cervantes
i Xavier Cervantes

Barcelona"Pau Casals encara és un llibre obert. I això demostra la seva grandesa", explica Núria Ballester, comissària de l'exposició 100 anys de l’Orquestra Pau Casals. Excel·lència musical i compromís social, que es pot visitar al Museu de la Música de Barcelona fins al 18 de juliol del 2021. Ballester també és la directora del Museu Pau Casals del Vendrell, que a partir de l'1 de desembre acollirà una mostra complementària més centrada en el Casals director d'orquestra, i en la feina de la formació simfònica a tot el país.

L'Orquestra Pau Casals és una de les proeses del mestre del Vendrell, tant pel moment en què la va crear, el 1920, com pel compromís artístic i social. "A Barcelona hi havia una activitat musical potent, però les orquestres no tenien temporada estable. Casals volia donar al seu país una orquestra de nivell internacional", explica Ballester. Malgrat algunes reticències institucionals, Casals, que era "molt tossut", va tirar endavant el projecte amb recursos propis i el 13 d'octubre del 1920 l'Orquestra Pau Casals va fer el primer concert al Palau de la Música amb 88 músics, la majoria dels quals catalans i triats pel mateix Casals.

Cargando
No hay anuncios

Per entendre la magnitud de la gesta només cal mirar un diagrama que hi ha a l'exposició, en què apareixen compositors que van dirigir l'orquestra o que hi van participar com a solistes: Arnold Schönberg, Ígor Stravinski, Manuel de Falla, Robert Gerhard, Arthur Honegger, Erich W. Korngold... "A més a més van interpretar música literalment contemporània", recorda Jaume Ayats, fins al 30 de novembre encara director del Museu de la Música. "Volia contribuir amb el meu esforç i amb la meva aportació musical a elevar una d'aquelles orquestres a un nivell digne de la capital catalana", va escriure Casals.

L'exposició ressegueix la breu però important història de l'Orquestra Pau Casals, des de la fundació el 1920 fins a la desaparició arran de la Guerra Civil, amb un epíleg dedicat a l'ajuda que Casals va continuar oferint als músics durant l'exili. Entre la interessant documentació de la mostra hi ha una llista manuscrita original en què el violoncel·lista detallava l'ajuda econòmica que va donar a músics que eren en camps de refugiats com el d'Argelers; a la llista hi ha músics de la mateixa Orquestra Pau Casals com Vicenç Montoliu, Lluís Rovira, Narcís Cla i Vilar, Josep M. Pedrol i Rafel González.

Cargando
No hay anuncios

"Pau Casals creia que es podia transformar la societat a través de la cultura", diu Jordi Pardo, director de la Fundació Pau Casals. Aquest criteri artístic, ètic i social el va dur a impulsar l'Associació Obrera de Concerts, una iniciativa amb més de 3.000 socis i orquestra pròpia que entre el 1925 i el 1936 va fer 126 concerts. A la mostra hi ha documentació sobre l'Obrera molt destacada, inclosos papers que es van recuperar de l'Arxiu de Salamanca.

Una exposició viva

"Aquesta exposició no està tancada. Està viva, i encara falta completar la història", diu Ballester davant una gran fotografia dels músics de l'orquestra posant sense els instruments al Masnou el 1927. A la imatge tan sols hi ha el nom de quatre músics i ara un dels propòsits és que la ciutadania ajudi a identificar-ne la resta. A sota de la foto hi ha els noms de músics que van formar part de l'orquestra; per facilitar la identificació, la fotografia es pot descarregar mitjançant un codi QR. No és l'únic atractiu d'una exposició amb una sorpresa al final del recorregut: el piano que tenia Casals a Prada de Conflent i que era d'un melòman nord-americà que havia quedat parat de veure que el mestre només tenia un piano de paret.