El Museu Thyssen recorre la trajectòria de Paul Delvaux amb una antològica

MadridGuillermo Solana, el director artístic del Museu Thyssen de Madrid, assenyala que les 53 obres que componen l'exposició 'Paul Delvaux. Una passejada per l'amor i la mort' mostren la llarga trajectòria d'aquest artista, que va definir com un "adolescent solitari". Delvaux (1897-1994) va experimentar amb moviments com el realisme, el fauvisme i l'expressionisme, tot i que l'estil en el que va destacar més va ser el surrealisme. Així i tot, el que l'interessava d'aquest moviment no era la lluita iconoclasta sinó les atmosferes poètiques i misterioses. La mostra obre les portes aquest dimarts i romandrà en cartell fins al 7 de juny.

En les obres exposades hi apareixen temes recurrents de l'obra de Delvaux com les dones, les parelles, les estacions de tren, l'arquitectura i els esquelets. Laura Neve, agregada científica del Musé d'Ixelles i comissària de l'exposició, ha explicat que "tots els temes que apareixen en la mostra tenen un vincle amb les vivències de Delvaux" ja que es relacionen amb les obsessions, els interessos i les experiències de l'artista des de la seva infància.

La dona és el tema més important de les obres de Delvaux, una icona "omnipresent" en les seves peces per la que sent una fascinació ingent. Un altre dels grans temes és l'arquitectura. Delvaux va estudiar la carrera d'arquitectura i això va influir en com va representar els edificis a les seves pintures. Com les arquitectures clàssiques de les pintures de Giorgio de De Chirico –pintor que Delvaux admirava profundament–, les de Delvaux tenen la mateixa funció que un decorat decorat teatral o cinematogràfic. "Els decorats són molt importants en l'obra de Delvaux. Barreja arquitectures perquè està en un món fora del temps, encara que va representar els edificis amb fidelitat", va dir la comissària.

Neves assenyala que Delvaux va ser un nen "molt somniador" i també el considera "el pintor de les estacions" ja que de petit agafava sovint el tren per visitar els seus familiars i el va convertir en un "tema fonamental" de les seves creacions. Aixó mateix, les estacions de tren representaven un símbol de modernitat.

El darrer àmbit de l'exposició porta per títol 'L'armadura de la vida', i revela l'interès de Delvaux pels esquelets, als quals va atorgar "qualitats humanes" i una "sensibilitat particular" perquè semblessin "vius", segons Neves. En aquest sentit, Delvaux va exposar a la Biennal de Venècia de 1954 una sèrie de versions de la Passió de Crist protagonitzades per esquelets. Sense que l'artista s'ho esperés van aixecar una agra polèmica. El cardenal Roncalli, el futur papa Joan XXIII, les va condemnar per heretjia.

Les obres d'aquesta mostra provenen de col·leccions públiques i privades de Bèlgica. 42 d'elles provenen de la col·lecció de Nicole i Pierre Ghêne. L'origen d'aquests fons es remunta als anys 70 i ja inclou centenars de peces, la majoria de les quals estan dipositades al Musée d'Ixelles.