Paula Bonet: "Quan perds un fill, penses que és culpa teva"

PalmaLa pintora Paula Bonet (Vila-real, 1980) presenta aquest dilluns a Rata Corner (19 h) el seu llibre 'Roedores. Cuerpo de Embarazada sin embrión', una obra que mostra una descarnada intimitat, en el sentit més ampli de la paraula, després que Bonet patís dos avortaments espontanis. "Aquest llibre m'ha fet mal. Quan perds un fill, penses que és culpa teva", assenyala l'artista, que compta amb la col·laboració de Joan Miquel Oliver per a la presentació.

Bonet considera que una de les grans conquestes del feminisme actual ha estat "posar nom, paraules, a coses quotidianes" del món femení que fins ara no tenien una designació clara. "L'avortament espontani és tabú, i jo l'he patit dues vegades en un any", explica.

Feminitat és igual a maternitat

L'associació de la feminitat "a la maternitat" fa poc favor a les dones, moltes de les quals lluiten contra un model que no han decidit elles. "Et venen això i a dos anys ja et donen una pepa. I no poder ser-ho et provoca un conflicte", comenta. "Primer, el context no et deixa, perquè no tens una situació que t'ho permeti. Després, ets massa gran", afegeix. "Quan pateixes el problema de la pèrdua, penses que tens una tara i que és culpa teva. Et culpes individualment, però també ho fa la societat. Per exemple, no es mira si l'origen dels problemes és l'home fins al tercer avortament".

Un problema afegit a l'avortament espontani és que el dol "és silenciat en societat". "Hi ha moltes dones com jo que han portat un fetus mort", diu Bonet. "Les teves tenebres només et pertanyen a tu i no hi ha diàleg", sentencia la pintora, qui també reconeix que, abans de la seva experiència, era la primera "que ho feia malament quan una altra dona havia patit un avortament".

Dues perspectives del mateix dolor

Els dos llibres que formen part de 'Roedores. Cuerpo de embarazada sin embrión' "parlen del mateix". En un d'ells, Bonet va pintar rosegadors per a la seva filla, la qual anomenava 'ratona', després d'anys comprant llibres il·lustrats als seus viatges. "Ella no tenia cap llibre meu i per això ho vaig fer. Però després em vaig adonar que no havia pintat cap llibre infantil, sinó que els dibuixos eren un retrat inconscient d'una dona morta de por", explica Bonet, qui, després del primer avortament, va viure la segona gestació "amb terror".

"Vaig patir una pèrdua i no l'havia anomenada, així que vaig travessar la línia", comenta. Paula Bonet va fer públic el seu dol, i rebé una reacció "mil vegades més brutal del que podia imaginar, però sense veure res negatiu".

Sororitat

Bonet celebra que el feminisme sigui un moviment cada vegada més fort. "No estam com abans, perquè ens donam més suport. La sororitat existeix, jo la sent", assenyala l'artista, que acaba de tornar del Perú i Xile. "El tema de l'avortament espontani és més complex en aquests llocs. Però en totes les presentacions que he fet, m'he trobat amb aquestes històries i la necessitat de contar-les".

Però s'equivoca qui pensi que el llibre ofereix una mena de "pornografia sentimental", perquè "està ple de forats i silencis". "Cada persona els omple després amb la seva experiència", diu.