La Pedrera, cent anys d'una icona

BarcelonaEl 31 d'octubre del 1912 Antoni Gaudí signava el final d'obra de la casa Milà, popularment coneguda com la Pedrera. Les seves atrevides formes ondulades, les xemeneies torçades i els ferros recargolats van provocar tota mena de polèmiques i molts acudits a les pàgines dels diaris satírics de l'època. Fins i tot els burgesos del passeig de Gràcia van deixar de saludar Pere Milà i la seva dona, Roser Segimon, que havien encarregat l'obra a Gaudí. Estaven convençuts que aquell edifici revolucionari faria baixar el preu del sòl.

Gaudí, però, va demostrar que tenia visió de futur. Cada any un milió i mig de persones passen pel seu edifici, propietat de la Fundació CatalunyaCaixa, que aquests dies celebra el centenari. Ahir es va inaugurar Les altres Pedreres. Arquitectura i disseny al món a principis del segle XX , una exposició que no parla ni de Gaudí ni de la seva obra, sinó de sis arquitectes coetanis al geni de Reus. "Era absurd fer una exposició de l'edifici i explicar la Pedrera dins la Pedrera", diu Juli Capella, comissari de l'exposició.

Cada habitació mostra l'univers creatiu d'un arquitecte. El recorregut comença amb la Maison Horta (Brussel·les) de Victor Horta, que s'autoproclama inventor d'un estil nou, l' art nouveau . "El que faig no s'assembla a cap realització anterior", va dir l'arquitecta belga. La seva passió, però, és temporal, ja que aviat torna a abraçar el classicisme. L'Hotel Mezzara (París), d'Hector Guimard, és potser el més fantasiós. Guimard ja crea peces perquè puguin ser reproduïdes i posa la seva signatura a tot arreu, fins i tot als cartells del metro parisenc. "Demostra que tenia un ego inversemblant a l'època", assegura Capella. L'edific Glasgow School of Arts (Glasgow), de Charles Rennie Mackintosh, continua fent la mateixa funció: avui encara és una escola d'art. Mackintosh despulla l'edifici de qualsevol decoració supèrflua i cuida tots els detalls, fins i tot elabora la tipografia del menú del saló del te. L'arquitecte va morir en l'oblit el 1928, dos anys després que Gaudí.

Wright, "el millor del món"

El Palais Stoclet (Brussel·les), de Josef Hoffmann, és un exemple de l'art total. "És una casa mística i misteriosa que, de moment, no es pot visitar", explica Capella. Es manté exactament com la va idear Hoffman. "Des de fora té una aparença racionalista, però a dins és una apoteosi de la decoració", explica Capella. Looshaus (Viena), d'Adolf Loos, va generar una gran polèmica. L'arquitecte va haver de canviar la façana i afegir-hi uns testos perquè no es veiés tan despullada. La convulsió va arribar fins al punt que Loos va haver d'organitzar una conferència per explicar el projecte. Van assistir-hi 2.000 persones. L'última casa de l'exposició és la Robie House (Chicago), de Frank Lloyd Wright. L'arquitecte nord-americà , que s'autoproclamava el millor de la història i del món, és el primer que integra l'arquitectura al paisatge.

Gaudí, un 'outsider'

Tots són coetanis de Gaudí, però ni ells van rebre la influència de l'arquitecte català ni Gaudí va voler saber res de les seves obres. "La gran força de Gaudí és que ell vol ser original a partir dels orígens, no copia res; té una força visceral que li surt de dins, és un outsider ", resumeix Capella. Orgullós, modest, molt exigent i bel·ligerant, Gaudí és refractari a comunicar-se amb els seus col·legues i amb la premsa.

L'exposició aplega un centenar d'objectes -entre plànols, dibuixos, maquetes i fotografies, així com també mobiliari i peces d'art decoratives- procedents de col·leccions públiques i privades.

La Pedrera, de moment, només té projectes a curt termini. "No podem planificar a gaire llarg termini", assegura la directora de la Fundació CatalunyaCaixa, Marta Lacambra. La Fundació, deslligada de l'entitat bancària des de fa un any, està a l'espera que es constitueixi un patronat per poder constituir-se en una fundació de règim especial.