25. El metge Pedro Abadal Botanch, una figura massa oblidada

BarcelonaNascut a Lleida el 1899, Pedro Abadal aviat va interessar el contraespionatge francès a Barcelona, que li va dedicar uns quants informes. Amic personal del també lleidatà Eduard Aunós (ministre de Justícia de Franco entre 1943 i 1945), Abadal és un personatge que mereixeria més atenció historiogràfica pels seus múltiples contactes, pel protagonisme que va tenir en alguns moments capitals del col·laboracionisme francès a Barcelona i pel seu paper en el primer franquisme.

Metge format a Barcelona, es va casar amb María Ángeles Farrando Colomer, nascuda a Artesa de Segre el 1902 i amb qui va tenir dos fills. Abadal va ser inspector municipal de salut de l’Ajuntament de Barcelona, metge del Sécours National Français (SNF), metge del consolat de Vichy a Barcelona des del 1943 i diputat provincial de Barcelona. Militant de la Falange des del 1934 (on va arribar a ser el cap provincial de Barcelona), també era agent del Servicio de Información Militar (SIM) de Barcelona. Durant la Guerra Civil Abadal va fugir a França, va donar suport als revoltats i va ser el secretari de Falange Exterior a França, Bèlgica i Suïssa. En l'estada a París, un cop caiguda la República, es va apropiar a l’ambaixada espanyola de la imatge de la mare de Déu de Covadonga, La Santina, sembla que seguint ordres del mateix Franco, i la va dur fins a Espanya, on se’l tractà com un heroi per la gesta. El 15 d’octubre del 1940, conjuntament amb el també metge Lluís Maria Callís Farriol, Abadal va ser el forense que va certificar la mort de Lluís Companys després de presenciar-ne l'afusellament al castell de Montjuïc. Per tot plegat, Abadal va ser recompensat amb 22 medalles franquistes al mèrit militar i civil.

Tres són els punts que fan interessant Abadal: la vinculació amb els serveis d’informació de Falange Exterior a París; la funció de pont entre el col·laboracionisme francès i el franquisme a Barcelona (Abadal tenia una gran influència sobre el governador civil Correa Veglison); i el seu protagonisme, seguit de prop pel contraespionatge francès a Barcelona, en la protecció i l'ocultació de dos alts executius francesos de Vichy, Georges Guilbaud i Jacques Guérard, al seu pas per Barcelona en una data tan tardana com l’abril del 1945.

Qui eren Guérard i Guilbaud? Van arribar a Barcelona amb passaport diplomàtic de Vichy el 23 d’abril procedents de Milà a bord d’un avió militar italià, fugint de les forces aliades. Abadal els va protegir a Barcelona confinant-los durant uns quants dies a l’Hotel Suiza de la plaça de l’Àngel i els va procurar la documentació necessària per fer el salt a l’Amèrica del Sud, on Guilbaud va arribar a ser, amb un altre nom, assessor del general Juan Domingo Perón. Guilbaud, condemnat a mort en rebel·lia, militant d’ultradreta del PPF com tants altres vichyssois a Barcelona, estava casat amb l’actriu Maud de Belleroche i la seva vida sembla sortida d’un polar francès. Guilbaud va morir a Suïssa envoltat d’escàndols financers i pròximament se'n publicarà a Barcelona la biografia a partir de documentació francesa, argentina i suïssa.

I al capítol 26: Els informes i les llistes dels germans Sequerra a Barcelona