Pedro Almodóvar: "No sabia que el cul de Pedro Pascal es faria tan famós"

BarcelonaPedro Almodóvar li ha agafat el gust a rodar curts. Primer va ser el caprici pandèmic de La voz humana, amb Tilda Swinton recitant un monòleg inspirat en un text teatral Jean Cocteau. Ara, deu dies després de presentar-lo a Canes, el manxec estrena als cinemes un nou curt, Extraña forma de vida, una personal aproximació al western amb Ethan Hawke i Pedro Pascal interpretant un xèrif i el seu antic amant, que es retroben després d’anys sense veure’s. "Tret d’algunes excepcions com Johnny Guitar, el western és un gènere molt masculí –explicava el director fa uns dies a Canes–. Estic segur que en aquest territori devia sorgir el desig entre homes, ja fossin pistolers o cowboys, però jo no ho he vist mai en el cinema, així que em semblava que era un terreny per explorar".

Produït per la marca de moda Saint Laurent, responsables també de Lux aeterna de Gaspar Noé, Extraña forma de vida conserva el gust per l’esteticisme d’Almodóvar, que vesteix Pascal amb una jaqueta verda llampant, "la mateixa que portava James Stewart a Horitzons llunyans", diu el director. "No ens hem inspirat en la roba de l’època, sinó en com el cinema va reproduir l’època. Hollywood no només crea una èpica amb el western, sinó que estilitza un món que en realitat estava molt més lleig, polsegós i ple de fang i brutícia. Jo no vull la realitat del western, sinó l’artifici de Hollywood", afegeix.

L’elecció dels actors va ser fàcil per a Almodóvar. A Hawke el coneixia sobretot per la seva "adorada" trilogia de Linklater, però també havia vist l’actor al muntatge d’El jardí dels cirerers de Txékhov que l’actor va representar el 2009 al Teatro Español de Madrid. A Pascal també l’havia vist fent El rei Lear a Broadway, però a més el coneixia en persona per amics en comú. "M’havia enviat un vídeo explicant-me que jo era el seu director preferit –recorda Almodóvar–. Un dia vam esmorzar a Nova York i vam quedar com a amics". Quan Almodóvar el va fitxar per al curt, Pascal encara no havia rodat la sèrie The last of us. "No sabia que aquell cul es faria tan famós –diu fent broma sobre l’única escena de nu d’Extraña forma de vida–. Tot ha canviat per al Pedro i no sé si el seu cul farà que més gent vulgui veure el curt. Per a mi, el curt demostra que el Pedro no només pot fer papers èpics, perquè aquí està en registres gairebé oposats. En ell veia la calidesa i l’espontaneïtat truculenta del personatge, que pot ser molt tendre i amorós però també molt violent".

Productivitat contra el tedi i la soledat

El director no tanca la porta a continuar la història de Hawke i Pascal i està decidit a rodar un altre curt en algun moment, però de moment es vol concentrar en la pel·lícula en anglès que filmarà l’any que ve a Nova York (els exteriors) i a Madrid (els interiors). Serà la cinquena pel·lícula –incloent-hi llargs i curts– que filma des del 2019, una productivitat inèdita en ell. "Treballar és la manera que vaig trobar per lluitar contra la pandèmia, el tedi, la soledat i aquestes coses", explica. Almodóvar, de 73 anys, no comparteix de moment la preocupació que ha expressat Martin Scorsese per com, als 80 anys, se li acaba el temps per fer pel·lícules. "¿Com no ha d’estar cansat fent pel·lícules de tres hores i mitja? Jo estaria esgotat –diu el manxec–. El pas del temps pesa al cos i al cap, però la veritat és que jo encara no em sento vell. Sí que em sento indefens davant la idea de la mort, perquè soc ateu i no tinc cap suport psicològic ni religiós per enfrontar-m’hi. Pensava que em passaria amb els anys, però cada vegada és pitjor".

El que no ha canviat amb el temps és la seva inseguretat a l'hora d'encarar cada nou projecte. Tenir més experiència, diu, no et dona "la seguretat" de rodar bé una nova història. "El futur és sempre una pel·lícula que no saps si faràs bé –diu Almodóvar–. Encara que el guió sigui bo, el resultat depèn de la interacció amb un munt d’éssers humans, i cadascú farà la seva pel·lícula. El director de fotografia, els actors... Un rodatge és un organisme viu que se’t pot escapar de les mans... però també donar sorpreses agradables". El director prefereix aquesta incertesa a les certeses mecàniques de la intel·ligència artificial. "Sembla que els guions a la carta són una realitat imminent –alerta–. Jo espero que la intel·ligència artificial no ens envaeixi, perquè considero insubstituïble l’ésser humà. Hi ha moltes coses de la realitat humana que una màquina no pot escriure. I una intel·ligència artificial no podria escriure els diàlegs de Ningú no és perfecte per més que li donis indicacions sobre com ha de ser l’escena".