Peeping Tom porta la melancolia pel futur al TNC

BarcelonaUn home a qui la vida li passa per davant protagonitza Triptych, l'espectacle de dansa de la companyia belga Peeping Tom que es podrà veure des d’aquest dimecres fins al 20 de novembre al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Dirigit per Gabriela Carrizo i Franck Chartier, l’espectacle parteix de la reimaginació de tres coreografies curtes fetes entre el 2013 i el 2017 per la Nederlands Dans Theater (The missing door, The lost room i The hidden floor), i es planteja com un viatge en vaixell carregat d’incertesa.

Qüestions com el pas del temps, la memòria o l'amor acompanyen el viatge d'uns personatges perduts en la foscor. Segons Chartier, "passen d'una habitació a una altra en un context de supervivència en què busquen la sortida". L'objectiu dels directors a l'hora de crear l'obra era desenvolupar "un llenguatge únic i extrem del moviment i de la posada en escena", apunta Chartier, que també ha definit l'obra com "una nostàlgica melancolia pel futur".

Integrants del cos de ball han coincidit en la dificultat que suposa representar l'obra. "És un xou molt complicat, tant corporalment com mentalment", comenten. "Hi ha molta part tècnica i molt canvi d'escenari visible", afegeix un dels ballarins. "El repte és estar ben concertat en el viatge, i saber com integrar el moviment dins la teatralitat –continua–. És una dimensió mental que afegeix complexitat a la peça". 

És la primera vegada que el cos de ball farà tantes representacions seguides. "Deu funcions en deu dies", comenten. Després, tot i que l'agenda de l'espectacle és, segons el director, "difícil de definir", la companyia iniciarà una gira intercontinental que volen que passi pel Japó, Amèrica i el Brasil.

Una hipnosi històrica

Triptych és una performance d'un dinamisme constant: l’escenografia i els decorats canvien al llarg de l’obra de la mà dels mateixos intèrprets i davant la mirada del públic. "Per fer la gira mundial necessitarem tres mesos per traslladar els decorats en vaixell", explica Chartier, que ha reivindicat la dificultat tècnica que suposa per als intèrprets estar pendents d’actuar i d’organitzar l’escenografia. Des del punt de vista musical l'obra "és molt cinematogràfica", apunta Chartier, que afirma que per al públic suposa "gairebé una hipnosi històrica".

El director belga assegura que el nivell tècnic de la producció és “increïble”. “És un espectacle que m’encanta, amb una part de la virtuositat de la dansa i una de la dramatúrgia –diu Chartier–. És una barreja d’elements fantàstica que remet al confinament, però també hi ha una història d'amor que s'emmarca dins d'un context de supervivència".