Rodolfo Sancho torna al cinema amb una pel·lícula mallorquina "esperançadora"

PalmaEl director mallorquí Nick Igea ha presentat, en el marc de l'Atlàntida Mallorca Film Festival (AMFF), la seva nova pel·lícula Un passeig pel Born, que s'estrena als cinemes el 25 de juliol. Igea reconeix que aquest projecte ha estat "un somni". "Des d'un principi, quan un fa curtmetratges, sempre vol fer un llargmetratge. Potser no hauria de ser així, perquè com diu el personatge Martín, els curts tenen valor en si mateixos, és cine també", confessa. La cinta gira al voltant de Martín (Rodolfo Sancho), un director de cinema frustrat que abandona Madrid per tornar a la seva ciutat natal, Palma, on comença a treballar donant classe en un curs de cine. Arran d'aquest curs, dirigit a aficionats del setè art, coneix cinc alumnes que volen involucrar-lo de nou en el món de les pel·lícules. "És una història coral", assenyala Igea, qui explica que era important tenir personatges "de carn i ossos" i descriu la pel·lícula com "un treball minuciós". "Per a mi era molt important el naturalisme, que paregués que ens estiguéssim colant a la realitat", relata.

El director afirma que les pel·lícules "sempre" tenen un component biogràfic. "Sempre poses un poc de la teva ànima a les històries i en els personatges, a cada un, hi ha un poc de tu mateix", expressa. En aquesta línia, assenyala que, quan fas qualsevol cosa artística "et despulles un poc, et mostres a tu mateix". "No pots pretendre ser una altra persona", defensa.

En relació amb la pel·lícula, conta que aquest procés té el seu punt de partida en una projecció negativa d'ell mateix, ficcionada, dramatitzada, duta a l'extrem. "És algú que té un somni com el meu, tot i que podria ser de qualsevol àmbit, llavors què passa si no compleixes aquell somni? Com gestiones aquella frustració?", qüestiona Igea, qui manifesta que al final, triomfar "depèn molt de la visió de cada un". "Triomfar no és fer una pel·lícula a Hollywood, és una altra cosa. Per a mi aquest projecte és un somni fet realitat".

Per la seva banda, l'actor Rodolfo Sancho destaca que la preparació del personatge ha recaigut especialment en les emocions. Explica que a segons quins gèneres, com ara el terror o el thriller, si tens un personatge molt marcat, tens un lloc on aferrar-te. Per contra, assenyala que llavors hi ha els personatges als quals, no sap si per a bé o per a mal, se'ls anomena "normals". "Són personatges quotidians, com el cas de Martín, amb els quals l'espectador ha de sentir-se identificat. Per exemple, jo amb Ferran el Catòlic, la idea no és que l'espectador se senti identificat, però quan fas algú del carrer, sí, i això és complicat", apunta. Així, l'actor madrileny conta que, en aquests casos, se centra en els sentiments, sensacions i estats d'ànim que té el personatge. "És on has d'aferrar-te". I és que el personatge de Martín es caracteritza per sentiments com la frustració, el fracàs, el rancor cap a la professió, "li dona la culpa al món de tot el que li passa", detalla Sancho.

Ruth Gabriel, una de les actrius protagonistes que acompanya Sancho a la cinta, atribueix part de la construcció "d'un personatge tan complex com un personatge quotidià" al guió. "Tots estan molt ben definits, amb la seva pròpia personalitat, el seu llenguatge, no tots parlen igual. Les frases no són intercanviables, que això a vegades passa", conta satisfeta. En relació amb això, remarca el fet que els personatges tenen una connexió amb la realitat i amb la vida "molt potent". "Resulta molt fàcil empatitzar amb ells", assegura, per la seva banda, l'altra gran protagonista de la cinta, Tábata Cerezo.

Una pel·lícula que vol donar esperança

"Em va omplir de tendresa, d'encant. És una pel·lícula que t'omple l'ànima, és bonica", expressa Gabriel a l'hora de descriure el guió de la cinta. Igea la defineix com una pel·lícula que vol donar esperança, positiva, que et deixa amb un bon sabor de boca. "Com a espectador, potser d'ençà que tenc fills petits, m'he tornat un poc més sensible, en el fet de dir 'Anam al cinema a sofrir?'". Per això, en fer la pel·lícula, vaig pensar en mi mateix com a espectador", conclou.