Per fi, una pel·lícula que uneix els cims de l’entreteniment: superherois i vídeos d’animalons

Ja des del títol, DC Lliga de Supermascotes fa olor de maniobra crematística. Gairebé podem imaginar un executiu amb la ment arrasada exclamant “Ja ho tinc! I si barregem els superherois amb els vídeos virals de bestioles?” I, bé, és possible que hi hagi una mica de veritat en això. Però el cert és que el film de Jared Stern té una coartada, ja que des dels anys seixanta DC compta amb diversos animalons amb superpoders que s’han ajuntat periòdicament per viure aventures a les vinyetes. Al capdavant hi trobem Kripto, el gos de Superman, que en aquesta versió cinematogràfica està amoïnat pel fet que l’imminent compromís entre el seu superhome i Lois Lane el desplaci a un rol secundari.

Els problemes arriben, però, quan un conillet d’Índies deixeble de Lex Luthor adquireix poders i segresta Clark Kent i la resta de la Lliga de la Justícia. Llavors a Kripto no li queda més remei que fer pinya amb un improbable grup de mascotes prodigioses per salvar la humanitat. Un argument ridícul? Potser sí, però no gaire més que el de la majoria de productes superheroics que ens empassem setmana rere setmana. DC Lliga de Supermascotes és, de fet, un dels títols més intel·ligibles del desconcertant Univers DC. I, tot i que el disseny de l’animació és més aviat genèric, Stern es reserva alguns gags a l’altura del seu guió per a Batman: la LEGO pel·lícula. Entre ells, el plaer de veure el Cavaller Fosc essent estomacat per un rosegador hipermusculat.