'La pell quan plou', una immersió profunda a la poesia de Damià Huguet

PalmaLa poesia de Damià Huguet (Campos, 1946-1996), de qui enguany es commemoren els 25 anys de la seva prematura mort, és experimental, arriscada, avantguardista, compromesa. Icònica. Així en parlaren, dimecres passat, Joan Mas, pioner en la difusió de l'obra d'Huget, l'escriptor Sebastià Alzamora i l'editor Pau Vadell. Ho feren en el marc de la Fira del Llibre, durant la presentació de l'antologia poètica que acaba de publicar AdiA Edicions, titulada La pell quan plou. La tria de poemes és "personal". Almenys, així ho va anunciar l'encarregat de fer-la: l'editor, escriptor i poeta Pau Vadell. Els fills del poeta, Biel i Manena Huguet, no es varen perdre la cita.

"Aquesta antologia és una bona porta d'entrada a l'obra poètica de Damià Huguet. S'hi veu perfectament l'ampli ventall d'interessos que tenia, les passions vitals. Encara que és una obra molt diversa, n'emana un estil propi i certes constants", explicà Joan Mas, gran coneixedor de la poesia d'Huguet. Alzamora, per part seva, va destacar la presència de poemes "icònics i emblemàtics" de l'autor en l'antologia, i també celebrà la inquietud de Vadell per anar a la recerca dels inèdits: "Això ha estat un regal", digué l'escriptor.

L'artista campaner també va cultivar l'edició amb Guaret, la fotografia i la pintura. A més, era un gran aficionat al cinema. Tot això, comentà Mas, no era previsible, ja que "Huguet no era un home de procedència acadèmica". De fet, era un treballador, un home de fàbrica. Ara bé, "la seva vocació de poeta el definia molt més que cap altra cosa", apuntà l'expert. La riquesa lingüística, la delicada i, a la vegada, energètica exaltació del seu paisatge més proper, el de Campos, i la descripció detallada de la quotidianitat de la realitat més immediata que vivia són algunes de les característiques de l'obra d'Huguet. Una obra que "s'engrandeix amb els anys i que a poc a poc rep el reconeixement que no va tenir en vida", va assegurar Alzamora.

Un imprescindible

La pell quan plou, que forma part de la col·lecció Ossos de sol d'AdiA –que, estèticament i amb la inquietud d'experimentar, és un homenatge i una continuïtat de Guaret, editorial que va fundar Huguet–, conté un epíleg que firma el coordinador de l'edició, Pau Vadell. L'editor contextualitza i enalteix l'obra i la figura de l'autor de Campos, el seu compromís amb la literatura, la voluntat que tenia d'innovar i experimentar amb la lletra, les paraules. "Hem de llegir Damià Huguet avui com un cant a la vida, al record i a l'amor. La conjunció d'aquests tres elements és el que ens fa a tots els humans tocar amb el cor l'immens", escriu Vadell a l'epíleg. En la presentació, va reivindicar els poemes "revolucionaris" de l'autor. A més, tots tres –Mas, Alzamora i Vadell– varen reclamar que el circuit de les lletres catalanes tingui en compte les perifèries, per tal que poetes de l'alçada d'Huguet no tardin mai tant a ser reconeguts com a imprescindibles.