Les deu pel·lícules imprescindibles de la Festa del Cinema

Fins dimecres, les entrades de cinema costen només 2,90 €. Només cal anar a aquest pàgina web i acreditar-se. Fem una tria de deu pel·lícules entre l'àmplia oferta disponible.

'Ahora sí, antes no'

La pel·lícula per la qual Hong Sang-Soo va guanyar el Lleopard d’Or al passat Festival de Locarno anuncia ja des del títol la seva naturalesa de díptic. Com a la resta de films del sud-coreà, tot comença amb l’arribada del protagonista a una ciutat on se sent atret per una noia. A partir d’aquí, el cineasta desenvolupa dos cops la mateixa història amb petits matisos de diferència.

'Zootròpolis'

L'última pel·lícula d'animació de Disney és un al·legat contra el racisme i el determinisme social, convida a comprendre i a tolerar la diferència, castiga els estigmes apriorístics heretats d’altres generacions i alerta que la por de l’altre no és recomanable per a la convivència. Ara bé, un cop en pantalla, tot aquest missatge sobre el pànic com a detriment de les normes de la civilització i perillós retorn a la barbàrie no pot ser un sermó. Per això, l’embolcall és pur entreteniment i celebració plàstica.

'The tribe'

El debut de Myroslav Slaboshpytskiy torna al Zumzeig aquesta setmana. Mereix una segona oportunitat perquè la seva aposta és alta: explicar sense diàlegs ni subtítols la història d’un adolescent sordmut i el seu ascens en la jerarquia criminal d’un internat especial per a sordmuts. Rodada amb llargs i estilitzats plans seqüència, la pel·lícula funciona com a immersió física en un univers de gestos i grunyits sords, de llenguatge de símbols i mirades desencaixades, una experiència absorbent que recupera part de la intensitat visual del cinema mut.

'Capitán América: Civil War'

Aquesta és, probablement, la pel·lícula més excitant de l’univers cinematogràfic de Marvel: un festí que funciona tant com a 'action movie' superlativa –tremenda la 'set-piece' a l’aeroport amb tots els poders desfermats–, com a comèdia còmplice –que bé que li van a la saga els personatges de Spiderman i Ant-Man– i com a 'thriller moral' –la política es queda a la pàgina impresa.

'Cegados por el sol'

Tòrrid drama psicològic i sexual que situa en una luxosa casa estiuenca quatre personatges amb les motxilles carregades d’història: una estrella de rock convalescent i sense veu (Swinton), la seva exparella i productor musical (Fiennes), l’actual parella (Mathias Schoenaerts) i la filla malcarada del productor (Dakota Johnson). Amb ells, Luca Guadagnino escenifica un remolí d’intrigues i seducció sota un sol abrusador que fa bullir la temperatura eròtica dels protagonistes.

'El niño y la bestia'

Un nen orfe que fuig d’un món adult que no el protegeix s’endinsa en un univers paral·lel on viuen tot de bèsties antropomorfes. Allà inicia una insòlita relació paternofilial amb un guerrer que també exercirà de mestre. Com un aprenent de jedi, el Kyuta es forma a l’ombra d’una criatura amb ullals que li ensenya el secret de la força i a mantenir-se allunyat del costat fosc dels humans. Nova pel·lícula del director Mamoru Hosoda.

'Julieta'

Tot i que irregular, 'Julieta' és un dels treballs més satisfactoris de l’última etapa de Pedro Almodóvar. Després de la farsa fallida de 'Los amantes pasajeros', el director vira cap al drama més auster, sense humor ni cançons per endolcir el glop. Tampoc hi ha catarsis emocionals ni paroxisme: les dones de 'Julieta' no estan a punt de tenir un atac de nervis, sinó abatudes o absents. És potser l’Almodóvar menys almodovarià, una història sobre l’absència i el dolor, sobre personatges atrapats en circumstàncies tràgiques que no són fruit de les seves decisions.

'Kiki, el amor se hace'

La saga 'Carmina' ens va demostrar que Paco León, a més del seu carisma mediàtic, no té por d’enfrontar-se a qualsevol cosa, i aquest caràcter tot terreny ara l’ha dut a tocar la pell de la gent, el sexe i els anhels dels curiosos o poc convencionals a l’hora de buscar el plaer. Dacrifília, elifília, somnofília…, les parafílies sexuals que es despleguen a 'Kiki, el amor se hace' són extravagants i sucoses, però a León li interessen com a punt de partida per després aprofundir en els personatges que les pateixen o en gaudeixen.

'Nuestra hermana pequeña'

Sense renunciar a l’objectiu d’explicar una història, 'Nuestra hermana pequeña' aposta deliberadament per desmembrar un relat que reuneix quatre germanes que s’intenten sobreposar a un ampli catàleg d’afliccions personals i traumes familiars. Una proposta narrativa que permet al director japonès Hirokazu Koreeda situar al mateix nivell els petits drames quotidians de les protagonistes –fracassos sentimentals, reptes laborals, tensions familiars– i el transcurs del temps: el pas de les estacions, les tradicions convertides en rituals.

'La invitación'

Aquella incomoditat de quan una antiga parella et convida, després de molt de temps, a una vetllada amb nous i vells amics presideix l’inici de 'La invitación'. En Will i la seva novia actual es disposen a assistir a un sopar convidats per l’Eden, l’exdona d’ell, a la casa on vivien plegats. En Will i l’Eden no només es van separar, sinó que també comparteixen un trauma del passat que cadascú intenta superar a la seva manera. La directora Karyn Kusama filma l’antiga llar compartida com la caixa de ressonància dels records, tant els bons com els dolorosos, del protagonista.