'Pendents que arribin els conqueridors', tretze relats de Miquel Serra

El músic Miquel Serra s'estrena en el món literari amb Pendents que arribin els conqueridors, un volum de 13 relats "que vessen personalitat", com apunta l'editor d'Empúries Jordi Rourera. Una primera incursió en la narrativa purament experimental i juganera: Serra presenta 13 històries escrites amb diferents registres, de distinta durada, ambientació i personatges. No obstant això, a tots els relats hi és ben present la mort. "He vist que m'agrada enfrontar els petits anhels que tenim els humans, com ara fomentar un talent que voldríem tenir, amb els poders que estan per damunt nostre i sobre els quals no tenim cap mena control. La mort hi és, sí, però no volia fer un llibre tràgic", s'excusa.

Pendents que arribin els conqueridors no és un llibre tràgic, tot i que desprèn un humor obscur. Serra retrata la ridiculesa de certs individus que, al final, s'han d'enfrontar a quelcom indomable, "com la mort"; i insisteix en la ridiculesa, també en relació amb la capacitat d'influència dels individus, a la importància que es donen a si mateixes algunes persones. A més, estira fins al límit la versemblança de les històries: "Escric sobre fets que no són impossibles, però sí que és molt difícil que passin; diria que són fets improbables, però versemblants, són històries que ens podrien passar a tots". L'editor Roureres també destaca aquesta característica de les narracions del músic, ara també escriptor: "Alguns relats t'obliguen a plantejar-te constantment si allò que Serra t'està explicant és real o és ficció, perquè la línia és molt fina".

La història d'aquesta publicació va començar fa ben bé un any, poc abans de l'esclat de la pandèmia, amb un primer relat. Serra en va enviar, finalment, una quarantena: "Vam veure que tenia un gust molt singular pel conte llarg, de 30 o 40 pàgines; el domini de la llengua era excel·lent, i com a escriptor no té pressa. Es nota que li agrada narrar", ha explicat Rourera aquest dimarts, a la roda de premsa de presentació del llibre, que s'ha fet en línia. A la coberta del llibre s'intueix, dibuixat en línies sobre un fons taronja, Miquel Serra estirat, "fent la migdiada", confessa, però fa 15 o 20 anys enrere. El dibuix és del seu germà Joan, "un artista que va deixar moltíssima obra viusal i música escrita". Els estímuls que l'han conduït fins a aquest títol són diversos: haver llegit alguna cosa que l'hagi fet vibrar o, bàsicament, escriure per pur plaer. Les idees, els arguments, "van apareixent". Serra n'és un bon caçador.

Jordi Rourera, que es va enamorar dels relats de Serra, explica que l’editorial Empúries ja havia tingut idil·lis amb músics, com ara Jaume Sisa, Pascal Comelade, David Carabén o Roger Mas: “Sempre hem tingut una mirada molt atenta al panorama musical en català, i hem volgut comptar amb la veu sorprenent i personal de Miquel Serra”, comenta l’editor.

El músic no entén com és que no s'escriuen més relats, ja que la seva flexibilitat "fa que no t'avorreixis gens", i confessa que desconeixia que els llibres de relats fossin de venda difícil. Captivat per autors com Lucia Berlin, James Salter, Isaak Bábel i Eduard Limónov, entre d'altres, li nasqué de dins una voluntat ferma de voler emular aquestes lletres i estils. "Llegir aquests autors va provocar que volgués imitar-los. Aquest exercici va donar-me, a poc a poc, desimboltura i facilitat per escriure", comenta Serra.

Remarca que escriu de manera estructurada, i que la història està molt ben pensada abans de prendre forma de relat. En cas contrari, "a mig fer t'adones que no l'has enfocat com tocava", diu. Saber on se situa la història, el temps verbal de la narració, qui serà el narrador... "És necessari tenir-ho controlat per no perdre's durant l'escriptura", apunta l'autor. Escriure, siguin relats o lletres de cançons, és una necessitat, i també un plaer, per a Miquel Serra. Ha observat que són dues maneres de fer paral·leles, “però que tenen petits lligams, ponts que els uneixen”. Al final, diu, “el que em mou per fer cançons és el mateix que el que em fa escriure relats”.

Els dos pròxims discos de Miquel Serra

Serra explica que d'aquí a un mes veurà la llum un disc format exclusivament per cançons fetes pel seu germà Joan: “Va deixar un caramull de cançons que alguna vegada he anat rescatant”. D’entre centenars, ha agafat les que considera les millors. Cançons de Joan Serra serà el títol del disc, que “hauria de caure molt bé a la gent”, segons diu el músic, ja que són cançons pop, treballades amb la intenció de fer-les mengívoles per al públic. 

Per si no fossin suficients les novetats, Serra anuncia també que entre els mesos de maig i juny començarà a gravar un disc nou de cançons pròpies. Ara bé, el xoc entre veure un disc enllestit a casa en format físic és molt diferent de veure un llibre editat: “Sembla que, amb un llibre, tot torna seriós”, diu Serra.