Penélope Cruz combat els desnonaments a l''opera prima' de Juan Diego Botto

Guiat per l’ambició de filmar la pel·lícula definitiva sobre la marginalitat, l’actor i ara director Juan Diego Botto elabora a En los márgenes un expansiu film-compendi sobre l’abandonament al qual es veuen empesos els sectors més vulnerables de la societat espanyola. A la cita no hi falta un carrusel de temàtiques candents, des de l’infrafinançament de l’educació pública i els serveis socials fins al problema endèmic de la feina il·legal, les dificultats d’accés a l’habitatge o el drama de molts pares que ho han perdut tot avalant els projectes dels fills. Però és justament aquesta acumulació de xacres, estratègicament situades per imposar un filtre melodramàtic sobre l’odissea dels personatges, el que acaba allunyant la pel·lícula de l’àmbit de la reflexió i el retrat empàtic i portant-la cap al territori del pamflet i la mirada paternalista.

Adoptant com a model el vessant més didàctic del cinema de Ken Loach, En los márgenes no acaba de trobar la seva personalitat fílmica fins a l’arribada d’una llarga escena en què Botto i Penélope Cruz –en la pell d’una mare coratge que lluita contra el seu imminent desnonament– protagonitzen una tensa discussió matrimonial. És un petit oasi de fulguració artística en una pel·lícula que, inspirada pel noble anhel de denunciar les injustícies que pateixen els més desfavorits, acaba convertint el drama humà en un espectacle de la misèria.