Pepe Serra: "El MNAC viu un molt bon moment"

BarcelonaCoincidint amb el desè aniversari al capdavant del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra ha afirmat aquest dimecres que el museu viu "un molt bon moment" i que "des de fa uns tres anys es noten els resultats". Això vol dir que al llarg del 2024 es desplegaran moltes de les línies que ha endegat en el camp de les exposicions temporals, les intervencions en la col·lecció permanent, la feina dels artistes contemporanis al museu, els projectes de caràcter més social (com les col·laboracions amb l'Hospital de la Vall d'Hebron) i els serveis que dona a una vintena de museus del país, entre els quals hi ha el préstec de més de 600 obres. "El 2024 no és una culminació, però sí que es consolida un model de treball del MNAC", ha subratllat.

Pel que fa a les exposicions temporals, la primera a obrir les portes serà El mirall perdut. Jueus i conversos a l'Edat Mitjana (del 22 de febrer al 26 de maig), una coproducció amb el Museu del Prado que ja es va poder veure a Madrid, i que aprofundeix en el paper que van jugar les imatges en les relacions entre jueus i cristians a la península Ibèrica entre 1285 i 1492. Les altres tres mostres es poden qualificar de descobertes a Catalunya. Una és Suzanne Valadon. Una epopeia moderna (del 18 d'abril a l'1 de juliol), una coproducció amb el Centre Pompidou de Metz i el Museu de Nantes. "A França es tracta d'una figura consolidada, però a Catalunya i Espanya no s'ha presentat mai enlloc", diu Serra. Valadon (1865-1938), filla de mare soltera, va forjar la seva mirada mentre exercia com a model d'altres pintors. Un d'ells la va deixar embarassada quan tenia divuit anys i més endavant el pintor Miquel Utrillo donaria el seu cognom al seu fill Maurice, que també va ser pintor.

L'exposició Eveli Torent. Entre Els Quatre Gats i la maçoneria (del 10 d'octubre al 9 de febrer del 2025) suposarà la recuperació d'aquest pintor badaloní (1876-1940) que va participar en la primera exposició d'Els Quatre Gats, va ser amic de joventut de Picasso i va portar una vida aventurera que inclou episodis llegendaris com el Califat d'Es Pallaret, que va crear durant les seves estades a Eivissa durant els anys vint i trenta. I en el terreny del còmic, el museu recuperarà l'aventura americana del dibuixant Jordi Longaron (1933-2019) amb Longaron i Friday Foster, l'heroïna inesperada. "Es tracta d'una detectiva afroamericana obra d'un dibuixant català que enviava els dibuixos per correu a Chicago", recorda Serra.

La programació del MNAC tindrà altres plats forts, com un nou espai dedicat al Mestre de Cabestany dins la col·lecció de Romànic (al desembre), que inclourà les troballes que s'han produït després que la Generalitat comprés quatre fragments de la desapareguda portalada de Sant Pere de Rodes l'any passat; una intervenció de l'artista xilè Fernando Prats també a l'àmbit de Romànic, i l'exposició dedicada a l'ebenista Adolf Fargnoli (1890-1952).

Unanimitat per l'ampliació del museu

Pel que fa al pressupost per al 2024, si s'aproven nous pressupostos de la Generalitat, el del MNAC pujarà un 7% i arribarà a vint milions d'euros. I pel que fa a l'ampliació de museu amb l'horitzó del centenari de l'Exposició Universal del 1929, Serra en destaca "l'alineament" en el projecte de la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el ministeri de Cultura, i explica que té prevista una pròxima reunió amb el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i el secretari d'Estat de Cultura, Jordi Martí. Un dels temes pendents amb el ministeri és resoldre el deute acumulat que té amb el museu. "Si abans anàvem en tercera, ara anem en cinquena", ha conclòs Serra.