Peralada reclama el seu lloc al mapa mundial de l’òpera

PeraladaPeralada es va convertir diumenge a la nit en la capital mundial de l’òpera. Jonas Kaufmann, Sondra Radvanovsky i Carlos Álvarez van protagonitzar una de les obres mestres de l’òpera, Tosca. Acompanyats de l’Orquestra Simfònica i el Cor del Teatro Real, dirigits per Nicola Luisotti, i amb totes les entrades venudes, els tres grans de la lírica actual van oferir una versió concert d’un dels títols més representats de Giacomo Puccini.

La passional partitura requereix grans dots dramàtics dels intèrprets i, lluny de convertir-se en un concert estàtic, els tres cantants van excel·lir representant els personatges de Floria Tosca, Mario Cavaradossi i Scarpia en el mínim espai que els quedava davant l’orquestra. L’expectació era màxima per la qualitat de les veus i perquè tant la soprano nord-americana com el tenor alemany havien bisat les seves respectives àries, Vissi d’arte i l’amarg adeu a la vida que és E lucevan le stelle, fent història al Teatro Real de Madrid.

Les expectatives es van complir. Tot i que Kaufmann, al primer acte, va denotar un cert cansament vocal, va cantar amb gust i elegància l’ària Recondita armonia, mentre que Radvanovsky es va mostrar des del principi com l’autèntica protagonista del drama amb la seva impactant potència sonora i uns dots interpretatius de primera actriu. La falta d’escenificació es va fer més que notòria al segon acte, que requereix pur dramatisme escènic. A això s’hi va afegir la falta de sobretitulats, una eina que Peralada sempre ha utilitzat i que per molt coneguda que sigui una òpera sempre ajuda a seguir l’acció dramàtica, que en aquest cas combina amor, intriga, violència, passió i mort.

Reconegut com un dels millors barítons del món, Carlos Álvarez es va mostrar com un baró Scarpia despietat, implacable i molt ficat en el seu paper, enviant a la mort Mario Cavaradossi i en el seu intent de violar Tosca. La soprano, amb un esplèndid i sofisticat vestit negre d’escot Gilda, va brodar un Vissi d’arte ple de saviesa, amb uns quants pianissimi meravellosos que van motivar tants bravos i cops de peu del públic que, evidentment, el va repetir.

La compenetració interpretativa de la parella va ser tan entregada que en l’escena de l’apunyalament de Scarpia, Álvarez de poc no s’endú algun músic. Ja completament refet, Kaufmann va estar convincent al segon acte i completament entregat al tercer, amb una interpretació d’E lucevan le stelle un punt afectada però bonica. Va recompensar amb un bis els fervorosos aplaudiments del públic per acabar l’obra morint afusellat sota un contrabaix.

El quart protagonista indiscutible de la nit va ser el director Nicola Luisotti, especialista en repertori italià, que va extreure sons extraordinaris d’una orquestra que va brillar en tot moment, amb unes cordes conjuntades i uns metalls brillants, com impactant va ser el cor al Te Deum del primer acte.

Benjamin Berheim, un tenor que cal seguir

El festival també va presentar aquest cap de setmana per primera vegada a Catalunya, en un recital a l’església del Carme, el tenor francès Benjamin Berheim, que va demostrar sensibilitat i elegància alhora que una veu formidable en el Macbeth de Verdi i un excels Morgen de Richard Strauss a la tanda de bisos.