'Perdiendo a Alice': quan el 'thriller' eròtic es juga entre dones
Una directora de cinema vol recobrar l'èxit professional després de ser mare
BarcelonaHi ha pocs mecanismes de manipulació més poderosos que l'elogi. I poques dinàmiques de poder més reversibles que aquella que s'estableix entre qui admira i la persona admirada. Unes idees que ressonen amb força ja al primer episodi del thriller eròtic Perdiendo a Alice. Aquesta sèrie que ha estrenat Apple TV+ (n'hem pogut veure quatre episodis dels vuit que la conformen) és una nova mostra de la bona salut de la ficció televisiva israeliana. Fins fa no gaire, sabíem coses de la producció d'aquest país sobretot de forma indirecta, a través dels remakes nord-americans que se n'estrenaven, per exemple In treatment, Homeland o Euphoria. Però ja comença a ser habitual que ens n'arribin produccions originals, com Shtisel, Valley of tears o Our boys.
A diferència d'aquests títols, Perdiendo a Alice no se centra en qüestions religioses, històriques o polítiques específiques d'Israel, sinó que desplega un drama d'intriga eròtica en el món del cinema amb dues dones al centre. Tot i així, és inevitable llegir-hi cert subtext sobre la pressió per ser mare en un país on tenir fills és també una qüestió patriòtica. La protagonista, Alice (Ayelet Zurer), és una directora de cinema de quaranta llargs que va aparcar una carrera prometedora a causa de la maternitat. Ara viu amb el seu marit David (Gal Toren), actor d'èxit, i tres filles petites en una esplèndida casa de parets de vidre. Ja no té temps per rodar pel·lícules, però encara filma algun anunci publicitari. Quan una de les nenes l'avisa que emeten un dels seus espots per la tele, l'Alice apaga l'aparell una mica avergonyida. Fins que una trobada al tren, en aparença atzarosa, li canvia la vida. Una jove, la Sophie (Lihi Kornowski), l'aborda al reconèixer-la com la directora d'aquell film tan agosarat que fa anys la va inspirar per dedicar-se al cinema. De fet, la Sophie ha escrit un guió que s'està a punt de rodar amb en David com a protagonista. Així que la noia llança un repte a l'Alice: per què no s'encarrega ella de dirigir la pel·lícula? Esperonada per l'admiració de la Sophie, la protagonista veu la possibilitat de recuperar la seva carrera i tornar a sentir aquella excitació que proporciona el triomf professional i el control sobre una obra artística.
El territori per on es mou Perdiendo a Alice no és desconegut. La sèrie recorda el boomdels thrillers eròtics dels anys noranta que amaraven d'una tensió sexual ara insòlita tota una trama d'intriga. I evoca un clàssic ineludible, Tot sobre Eva, en el vincle gens innocent entre la professional veterana i la seva jove admiradora. La creadora Sigal Avin també s'encomana a dos mestres, Alfred Hitchcock i Brian de Palma, en la manera autoreferencial d'entendre el cinema com el dispositiu que reprodueix millor l'eròtica del poder de la mirada. I és aquí on la sèrie ofereix el seu principal al·licient. Per variar, aquest cop la tensió sexual es desplega sobretot entre dues dones, tot i que el David integri per moments el cantó amb menys pes d'un triangle isòsceles.
Perdiendo a Alice mostra com el cinema opera com a forma subrogada d'experiència sexual amb unes dinàmiques de poder concretes, i a cada episodi es difuminen progressivament les fronteres entre desitjos, fantasia i realitat. La sèrie plasma les frustracions i reptes d'una cineasta que s'ha vist obligada a aparcar l'ambició professional per formar una família, mentre el seu marit seguia amb la seva carrera. I obre les portes a resseguir com l'Alice es deixa guanyar pel cantó fosc de l'ambició per recuperar aquell pessigolleig que et fa sentir viva.