Pere Garau, més que un barri
'Biografia d'un barri mutant' és un joc de miralls còncaus i convexos que mostren la deformació de la tragèdia, la transformació física i social d’un altre paratge que ja mai més serà el que era
PalmaBiografia d’un barri mutant no és tan sols la història d'un barri, el de Pere Garau, conegut també com el de la Paloma, que limita amb la Soledat –un altre lloc dins un procés similar si no idèntic– i amb els Hostalets. Conta que Pere Garau és el nom de l’enginyer que va dissenyar el traçat del tren de Sóller, que és un indret situat entre la carretera d’Inca i la de Manacor, on va viure gent coneguda i de prestigi, com Mascaró Pasarius o Encarnació Viñas, o els Buika, o Llorenç Santamaria, però sobretot hi va viure gent humil i treballadora, amb la suor de la seva subsistència com a única signatura. Un enclavament que ha sofert totes les mutacions possibles. Primer hi arribaren des dels pobles, els pagesos. Després ho feren els peninsulars, els forasters, els “mursianos”. La següent fornada arribà de més al sud encara, del Marroc, de Mali… i s’hi afegiren els xinesos, els sud-americans... Cada ètnia als seus carrers, amb els seus costums, convertits en petits guetos que un rere l’altre ja desdibuixaren completament el primer mapa del barri. Així inicia l’obra Rafel Gallego: “Tots els barris comencen amb un mapa, però aquests mapes no són res sense les persones que habiten el lloc que representen”. Aquest és el missatge, aquesta és la metàfora, un punt d’inflexió i reflexió que arriba quan apareixen els darrers invasors, els que venen del nord, els suecs, els suïssos, els alemanys… tot just després de conquerir Santa Catalina amb un tres i no res, amb el talonari com a ariet. Són dos barris que passaran a ser idèntics, però que, sens dubte, eren molt diferents abans del darrer abordatge.
En qualsevol cas, l’obra vol ser el que és, un joc de miralls còncaus i convexos que mostren l’esperpent, la deformació de la tragèdia, la transformació física i social d’un altre paratge que ja mai més serà el que era, com tants, com tots. És nostàlgia, denúncia i rebel·lia. Esborro rebel·lia, perquè és resignació. Però també ha estat avarícia, la nostra, o, si més no i més que res, el fruit de la desigualtat que conreen els poderosos. Una circumstància que queda diluïda en aquestes històries de perdedors, de transhumants forçosos, dels darrers resistents, dels que intenten sense cap possibilitat d’èxit desafiar l’escomesa dels especuladors, els adalils del capital. La reflexió és més que necessària, amb tants vectors entrecreuats que dona per molt.
Dirigida per Marina Salas i protagonitzada per Neus Cortés, Lorena Faus i Marga López, interpretant multitud de personatges, per mostrar un univers que canvia sense pietat des d’un petit i molt divers microcosmos. Un fet que obliga les tres protagonistes a un exercici de transformació constant, amb l’opció de la imitació, que sempre voreja la caricatura, si no hi cau, per la dificultat de trobar el to adequat a cadascun dels personatges. La posada en escena és minimalista, tot i que seria més adient dir-li austera, com el tarannà de la gent que hi habita, amb tan sols un munt de caixes de plàstic que també van mutant, com el barri . Són el distintiu del “Mercat”, el centre neuràlgic, el bastió, encara resilient als nous temps, dins un espai sonor adient i eficaç. És teatre, però, sobretot, és un document emmirallat.