Perpetu, el primer experiment musical del manacorí Toni Llull

Perpetués el projecte del músic i compositor manacorí Toni Llull, que ha estat membre, com a bateria, de bandes com Myoboku, Marina Herlop, Jorra i Gomorra o The Bird Yellow. El projecte arriba després d’anys d’activitat i recerca musical. L’equip el formen, ara, Llull (composicions, bateria i electrònica), Jaume Àvila (baix elèctric), Sergio Ossorio (teclats), Pol Batlle (guitarra i electrònica), Oscar Garrobé (baix elèctric i sintetitzador) i Joan Garau (efectes visuals i vídeo art). El disc es va publicar dia 15 de gener i, de moment, Llull està content amb la bona rebuda que ha tingut. A l’espera de veure si s’omple l’agenda de concerts, el presentaran el pròxim 2 d’abril a l’Auditori de Manacor.

“Moure segons quin tipus de cultura underground és molt complicat”, assegura el líder del Perpetu, que sap que aquest és un estil de música que sol tenir “un públic reduït”. “Els nostres plans són seguir fent la música que ens agrada i tocar per tot on ens vulguin”, diu. Perpetu és també una aventura “vertiginosa”: “Estic acostumat a ser un membre d’altres grups, de projectes d’altra gent. Aquest és la meva primera aposta personal i, tot i que el camí està essent bonic, també és vertiginós”.

El bateria, que ara té 28 anys, va créixer dins l’ambient indie del Llevant de Mallorca, amb les cançons de Saïm, Roig o Pujà fa Suà com a banda sonora. “Com a músic, sempre m’ha acompanyat una filosofia que es basa a treballar la música de manera més intuïtiva i conjunta amb els companys”, explica. Quan va instal·lar-se a Barcelona va topar amb una altra realitat: “Vaig començar a estudiar a un conservatori, però era molt diferent la manera de fer i entendre la música. Així que vaig haver de cercar espais i ambients on poder treballar com a mi m’agradava, que pogués estar dins la meva pel·lícula”, conta. Va ser Roger Pistola, quan aquest preparava el seu tercer disc, que va conèixer El Pumarejo, un centre cultural conegut com “el refugi de l’underground barceloní”.

Llull va començar a relacionar-se amb altres músics, i en aquell nou entorn hi va descobrir la música experimental. “Va ser com sentir una cosa totalment nova, com escoltar quelcom per primera vegada. En aquest estil hi vaig començar a trobar les eines que em feien sentir més còmode a l’hora d’expressar-me”. Va ser aleshores, cap a final del 2017, quan Perpetuva començar a intuir-se. “En aquell moment tenia una relació d’amor i odi amb la bateria, i va picar-me la curiositat per escriure música”. En una llibreta, Llull escrivia notes arran dels seus “contratemps emocionals”. “Un dia em vaig trobar fent una melodia per a cada nota, i en una setmana vaig veure que tenia material per fer-ne alguna cosa”.

Llavors es va ajuntar amb Jaume Àvila, Sergio Osorio i Marçal Xirau, amb qui va transformar en matèria sonora tot el seu imaginari. Van gravar el disc als estudis Favela (Palma), a casa d’un dels seus mestres, Pep Toni Ferrer. El disc havia de sortir l’any 2020 (a final del 2019 ja estava enllestit), però la pandèmia ho va retardar tot. “Ara la formació és nova, encara que alguns siguem els mateixos membres. Tot i dur temps amb aquestes cançons, sentim que és un projecte nou”, explica. No obstant això, també confessa que ja estan treballant en nou material per a un pròxim disc.