El boom de les petites editorials arriba al País Valencià
BarcelonaDes de fa tres anys, i encara en plena crisi del sector, han anat apareixent al País Valencià un seguit de microeditorials que publiquen en català. Volen començar a capgirar el panorama: actualment, només un de cada quatre llibres que s’hi venen és en català. Les propostes que s’estan tirant endavant són petites i, en bona part dels casos, molt especialitzades. És una onada de dimensions petites que, així i tot, ja suma una desena llarga de projectes, entre els quals hi ha Sembra Llibres, In Púribus, Edicions del Buc, Drassana, Pruna i El Petit Editor.
“Durant les últimes dècades, el sector editorial valencià havia estat molt focalitzat en l’àmbit educatiu, en les lectures prescriptives, i calien propostes noves que lluitessin d’una manera decidida per seduir lectors autònoms i que arribessin d’una manera més nítida i potent a les noves generacions -explica Joan Carles Girbés, que el març del 2014 va publicar el primer títol de Sembra Llibres-. Em sembla que aquests són objectius compartits per la majoria de les iniciatives editorials que han sorgit durant els últims dos anys”. En molt poc temps, Sembra ha aconseguit títols d’una repercussió molt notable, com ara Totes les cançons parlen de tu, de Xavi Sarrià Totes les cançons parlen de tu, que acaba d’arribar a la desena edició, i No ens calia estudiar tant, el volum d’articles de Marta Rojals que ja ha esgotat quatre edicions. “El nostre objectiu és connectar les noves generacions amb la literatura en la nostra llengua, donar veu al talent latent i contribuir a dinamitzar l’oferta lectora -assegura-. També estem disposats a trencar determinats clixés, com ara que els llibres editats al País Valencià no troben lectors a Catalunya”.
La poesia també funciona
Les noves propostes fan forat: Edicions del Buc i El Petit Editor
Fins ara, i amb l’excepció d’alguns títols de Bromera i Edicions 3i4, costava trobar una bona representació de les editorials valencianes a les llibreries del Principat. L’editorial de Joan Carles Girbés està trencant la tendència, però no és l’únic exemple. Els llibres d’Edicions del Buc i d’El Petit Editor també estan fent forat, encara que sigui sobretot en llibreries independents. “Des del Buc publiquem poesia feta des del País Valencià o apostem per traduccions que ens semblen importants, com el volum que acabem de treure de Lois Pereiro o la nostra pròxima novetat, l’últim llibre de Louise Glück -comenta Pau Sanchis, que va impulsar el projecte l’any 2014 amb Francesc Bononad, Rubén Luzón i Josep Martínez-. Ens hem proposat fer quatre llibres a l’any molt cuidats i de qualitat. No som una editorial que només aposti per autors de la nostra generació, al contrari, tenim escriptors com Màrius Sampere i Teresa Pascual, que són dos grans noms consolidats”. Sanchis considera que hi ha un doble motiu de l’eclosió: “D’una banda, és possible que anem a remolc d’editorials del Principat com LaBreu o Terrícola, i de les Balears, com la col·lecció de poesia La Cantàrida, de Documenta Balear La Cantàrida. De l’altra, em sembla que ha arribat el moment que la societat valenciana torni a emprendre iniciatives. A nosaltres la concentració editorial no ens afecta igual que a Catalunya. Encara que els llibres del Grup 62 també es venguin aquí, no tenim una rivalitat amb editorials valencianes com Bromera i 3i4: hi treballem colze a colze”.
El cas d’El Petit Editor, que va començar publicant poesia, també és ressenyable. “En dos anys de feina hem publicat 44 títols i hem fet unes 650 activitats -diu David Vidal-. Hi ha pocs pobles de la geografia valenciana on no hàgim fet una presentació d’un llibre, un recital o la dramatització d’un text”. En aquests dos últims anys Vidal deu haver fet uns 200.000 quilòmetres en cotxe. També l’han portat a Barcelona, on ha presentat un llibre de relats de Ramon Pardina, guionista de Polònia, Crackòvia i Buenafuente. “En l’esclat de les noves microeditorials hi ha dos factors fonamentals -explica-. Un d’ells és l’avanç de les noves tecnologies, que et permet fer tirades baixades en impressió digital. L’altre és el factor humà: molts emprenedors han vist que hi havia espais per omplir en la cultura valenciana. Els últims 25 anys hem patit una disbauxa considerable. Una de les maneres òptimes de dignificar i posicionar la llengua és publicant llibres”.
Construir catàleg
In Púribus Llibres i Pruna aposten per títols “que durin”
En l’esclat d’editorials valencianes hi ha tingut un paper fonamental la narrativa de qualitat. Entre els nous noms que cal tenir en compte hi ha Balandra (2015), Lletra Impresa (2016) i dues iniciatives que aposten per la hibridació de gèneres. Són Pruna i In Púribus Llibres, que a finals de l’any passat van llançar els primers títols. L’editor de Pruna és Josep Martínez, que també està vinculat a Edicions del Buc. “Hi ha dos aspectes del projecte que poden acabar quallant -diu-. El primer és la cura en l’edició fins a l’últim detall: la mida, el disseny, el paper, la lletra... Cada llibre és únic i tot està triat pensant-hi molt. L’altre aspecte és la publicació de llibres de gèneres híbrids, com els articles i reportatges d’Anna Moner i les narracions d’Octavi Monsonís”. Martínez vol publicar uns tres o quatre llibres a l’any. “El fenomen de les microeditorials, tot i que a pas de formigueta, pot tirar endavant”, comenta.
Joan Dolç explica els objectius d’In Púribus Llibres: “Ens centrem en tot allò que abasta el concepte pensament crític, sense limitació de gèneres, amb una certa inclinació per la transversalitat en aquest tema”. Dels primers autors -Amadeu Viana, Josep J. Conill i Guillem Calaforra- en destaca “la trajectòria intel·lectual i acadèmica molt brillant”, però recorda també “que la seva producció més personal no encaixa en els models de negoci actuals, no són, diguem-ne, comercials malgrat la seva qualitat inqüestionable (o precisament per això)”.
L’editor considera que la situació editorial al País Valencià és “precària i incerta”, “tan dolenta com arreu de l’Estat”. “Els grans mercaders estan abandonant el negoci, o estan centrant-se en un tipus de llibre molt concret, descartant d’entrada qualsevol aposta que comporte un cert nivell de risc -afegeix-. D’altra banda, les editorials mitjanes estan jugant també sobre segur, amb productes menys ambiciosos pel que fa a la rendibilitat i, lamentablement, finançant-se amb pràctiques que considere moralment qüestionables i que no fan cap bé als seus catàlegs”.
Pel que fa a la quantitat dels projectes, diu que hi ha un excés, tenint en compte “la massa lectora existent, tan esquifida”. Les últimes dades de la Federació de Gremis d’Editors li donen la raó: el 2014, la facturació del llibre en català al País Valencià vorejava els 15 milions d’euros, mentre a Catalunya superava els 207 milions.
Treballar la no-ficció
Publicar llibres d’història, de cuina i de viatges
Àfrica Ramírez destaca la “vocació de projecte cultural sòlid” de la seva editorial, Balandra, que a més de publicar narrativa també s’atreveix amb l’assaig. “La nostra llengua està molt minoritzada al País Valencià i a voltes és molt preocupant constatar-ho, perquè potencialment hi ha molta gent que el pot llegir -diu-. Els nous editors pensem que és necessari donar llibres en català”. Ara per ara, dels 3.000 títols que anualment es publiquen al País Valencià se’n fan dos terços en castellà i un terç en català.
Balandra no és l’única editorial que s’ha especialitzat en l’assaig. Hi ha Vincle (2015), Companyia Austrohongaresa de Vapors (2016) i Drassana, que va néixer el 2014 a partir de la revista cultural Lletraferit “Hem publicat una vintena de títols de viatges, història, cuina, esports i narrativa -diu Vicent Baydal, coeditor juntament amb Toni Sabater i Josep Vicent Miralles-. Ens interessa publicar llibres centrats en l’imaginari col·lectiu del País Valencià”. Des de Drassana publiquen sobretot no-ficció perquè “funciona més, editorialment parlant”. I afegeix que “el mercat literari no està prou consolidat”. Serà a través d’aquests nous projectes que la situació s’anirà corregint. Com diu Josep Martínez, de Pruna, “es pot guanyar terreny, hi ha molt de camp per córrer”.
Un territori amb força projectes versàtils
Una de les editorials amb una història més llarga al País Valencià està especialitzada en l’assaig i el llibre acadèmic. Fundada el 1920, Publicacions de la Universitat de València publica uns 160 títols a l’any. Un dels últims ha sigut l’assaig de Josep Piera sobre Joan Vinyoli Mai no és tard. A banda d’aquest cas singular hi ha dues editorials d’estructura mitjana al País Valencià: 3i4, que Eliseu Climent va tirar endavant el 1968 -des de fa uns anys l’editora és la seva filla Laia-, i Bromera, que des del 1986 ha publicat més de 2.000 títols amb col·leccions de literatura infantil i juvenil i de llibre de text, però també centrades en narrativa, com L’Eclèctica, o l’excel·lent col·lecció de poesia, que últimament ha publicat Eugénio de Andrade i el jove Elm Puig.
En llibre de text destaca Castellnou (1994). En literatura infantil i juvenil cal tenir en compte Tàndem (1990), Andana (2009) i Edicions 96 (1998), que també publica una notable col·lecció de plaquettes de poesia. En no-ficció són tres les iniciatives que destaquen: en primer lloc, l’ambiciós projecte d’Afers (1983), però també Perifèric (2004) -que ha publicat, sobretot, memòries i dietaris- i Onada (2003): des de Benicarló edita no-ficció arrelada en els territoris més pròxims.
