'Phyllida Leku': les escultures de Phyllida Barlow conquisten la casa de Chillida

Hernani (Guipuscoa)El cel ennuvolat fa que el Chillida Leku llueixi amb tota l'esplendor. Aquesta llum del nord també crea una certa atmosfera de recolliment que s'escau a la nova exposició temporal del museu, dedicada a l'escultora britànica Phyllida Barlow (1944-2023). La mostra, que Barlow va concebre fins a l'últim detall, havia de ser la primera d'un artista viu al Chillida Leku, però es va morir de manera sobtada el 12 de març víctima d'un atac de cor. Així que serà la seva primera exposició pòstuma.

"Només ens hi falta ella", afirma emocionada la directora del Chillida Leku, Mireia Massagué. Assegura que després del cop per la mort de l'artista, portar l'exposició a bon port ha estat un "procés emocional" que ha comptat amb el suport del marit de l'artista i dels seus fills. Malgrat tot, la vitalitat i el frenesí creatiu que desprenen les seves escultures bigarrades, fetes amb materials corrents com la fusta, el suro, el ciment i la tela, són encomanadissos. Les obres envaeixen l'espai i obliguen els espectadors a enfrontar-s'hi cos a cos. "Phyllida Barlow és una artista que amplia contínuament els límits del mitjà escultòric", subratlla Massagué.

Els temes que susciten les obres són infinits, encara que Barlow, que es va fer famosa als seixanta anys, després d'exercir de professora de belles arts durant quatre dècades, no els volia concretar gaire: es poden interpretar com una reacció contra els grans escultors de la generació anterior com Henry Moore, amb qui va tenir una relació d'amor i odi, perquè en certa manera es considerava a ella mateixa una escultora clàssica. "Phyllida Barlow va ser mare de cinc fills, de manera que necessitava treballar amb molta rapidesa i feia servir materials molt expeditius", afirma Nausica Sánchez, responsable del programa educatiu del Chillida Leku. "Quan els fills eren petits treballava a la nit perquè no podia deixar de crear, i la rapidesa també tenia a veure amb fer fluir les idees", subratlla Estela Solana, cap d'exposicions del museu. Curiosament, quan Barlow va rebre una invitació de la Tate Britain el 2011 per escriure sobre una obra de la seva col·lecció, en va triar una d'Eduardo Chillida del 1963, Modulació de l'espai I. "Busco el perill, la incomoditat, tenir la sensació d'un equilibri perillós i que el pas del temps es faci evident a través dels processos i els materials amb els quals treballo", va escriure Barlow aleshores. "Modulació de l'espai I és inspiradora perquè no la puc desxifrar, no la puc resoldre, sempre és diferent. Contínuament es burla de mi fent-me pensar que ja ho tinc", reflexionava.

L'exposició, que estarà oberta fins al 22 d'octubre, és la tercera en la línia de mostres de grans artistes moderns i contemporanis que va començar amb Antoni Tàpies i va continuar amb Joan Miró. Coincideix que fa poques setmanes el Chillida Leku va ser premiat pel Fòrum dels Museus europeus en la categoria d'integració social. El recorregut inclou una trentena de peces, una quinzena de les quals són escultures i les altres dibuixos. Entre els plats forts hi ha una obra monumental evocadora de l'esquelet d'una torre que fa set metres. És tan alta que només falta un pam perquè toqui el sostre. També hi ha una nova versió de la gran paret esbiaixada de fusta que Barlow va fer per al pavelló britànic de la Biennal d'Art de Venècia del 2017, un dels treballs que més transformen l'espai i més tenen un component teatral. I la maqueta de l'obra que volia fer expressament per al Chillida Leku i que va arribar a fer parcialment.

"Phyllipa Barlow estava fascinada per les zones ermes de les ciutats i els llocs on hi havia empremtes d'una destrucció. De petita va quedar molt impressionada quan el seu pare la va portar a recórrer els impactes dels bombardejos la Segona Guerra Mundial als carrers de Londres, i en una entrevista va parlar també de la caiguda de les Torres Bessones. Barlow també estava interessada en com es transformava la ciutat i li van cridar molt l'atenció els edificis brutalistes dels anys 50 i 60", explica Sánchez. Precisament, una de les obres exposades, sensetitol: esculturamoderna, és com un bosc fet amb materials de rebuig inspirat en una escultura que va veure a Kíiv el 2012 i que ha quedat malmesa arran de la invasió russa. Pel que fa als dibuixos, datats entre els anys 1963 i 2003, Barlow no els considerava esbossos de les escultures, sinó apunts de coses que volia recordar.

Les escultures de Barlow es poden qualificar de grotesques i de vegades d'humorístiques. I també es pot dir que evoquen un tema tan actual com és el de les cures. "Cada vegada que l'escultura es torna a muntar, s'hi ha de posar més ciment i més teles, és com un acte de reparació", conclou Solana.