Rahola: "Anem cap a unes plebiscitàries, i amb una llista conjunta on hi haurà noms de la societat civil"
'Mariona' és la nova novel·la de Pilar Rahola, on explica bona part del segle XIX català a través d'un personatge femení que passa de l'acceptació a la rebel·lió durant la Revolta de les Quintes de 1870
BarcelonaConvençuda que entre el passat i el present català hi ha vincles que cal exposar, encara que sigui a través de la ficció, Pilar Rahola –que aquest dijous ha presentat 'Mariona' (RBA-La Magrana), la seva nova novel·la– no ha defugit referir-se al context polític i social actual: "Quan ens deien que no podríem votar, hem agafat un martellet i hem fet una esquerda: el 9 de novembre serà la festa del vot, seran diverses diades per tot Catalunya i hi estarem tots implicats –ha dit, abans de fer un pronòstic–: "Anem cap a unes plebiscitàries, i amb una llista conjunta on hi haurà noms de la societat civil".
Després de vendre més de 20.000 exemplars d''El carrer de l'Embut' (RBA-La Magrana, 2013), Pilar Rahola entrega una nova ficció, on recorre el primer terç del segle XIX a través d'un personatge femení, la Mariona, que a més titula la novel·la. "Parlo d'uns anys de revolta col·lectiva i de revolta personal, un segle d'avalots, de bullangues, de lleves, carlinades... El segle XIX és l'inici de la modernitat, i l'aixecament durant la Setmana Tràgica al 1909 no s'entén sense recordar les revoltes i els bombardejos del segle precedent", recordava l'autora.
La revolta personal és la que ha d'assumir un "personatge petit" com la Mariona, que passa de ser "una noia menestral que vol viure en pau amb el seu marit, l'Albert", a acabar "devorada i sacsejada pels esdeveniments, que l'obliguen a rebotar-se".
