El pintor Pep Coll fa tota una confessió pictòrica a la galeria 6a

PalmaFa molts d’anys que el pintor Pep Coll (Palma, 1959) descobrí Serguéi Yesenin (1895-1925), conegut com el poeta pagès, a través del poema La confessió d’un pocavergonya (1921). Sempre tingué pendent el fet de prendre com a punt de partida l'extensa peça del poeta per donar forma a una proposta expositiva. Segons les seves pròpies paraules, “he d’agrair a la 6a, i especialment a Bel Font, que m’hagin donat la llibertat de fer-ho”. La mostra, que té el mateix títol que la peça poètica, s’inaugura aquest divendres a les 19 h, en els dos espais del carrer de la Puresa de Ciutat. Pintura i obra gràfica original (com és habitual en totes les propostes expositives que porten el segell 6a) desgranen el poema, en part, gràcies als títols de les obres, que fan referència constant als diferents versos de l’obra del poeta rus.

Només la peça que s’ha utilitzat com a imatge de l’exposició, Isadora (2024), no té relació amb el poema, però sí amb el poeta, i està dedicada a la famosa ballarina i coreògrafa Isadora Duncan (1877-1927), una de les dones que formaren part de la vida de Yesenin, una concessió en el títol però no tant pictòricament. La mostra, composta per 21 peces entre pintura sobre tela, aquarel·la sobre paper i estampes fetes mitjançant la tècnica litogràfica, principalment, pren forma de manifest pictòric homogeni i coherent, gràcies a una manufactura no gaire dilatada en el temps.

“Malgrat que feia molts d’anys que ho rumiava, gràcies a la proposta de la galeria és una realitat en la qual he treballat des de fa un any”, declara el pintor, qui assumeix que la tècnica litogràfica, en aquesta ocasió, ha ajudat la pintura potser més que la pintura a la litografia, perquè “el fet de fer feina per capes, en aquest cas pedres litogràfiques i a un ritme molt pausat, m’ha ajudat a reposar molt més la pintura i ha influït en la manera d’enfrontar-m’hi”. Ha estat una feina de taller de mesos en què Coll ha tingut l’oportunitat de treballar la tècnica litogràfica, amb l’acompanyament constant de Francesc Campins, cap tècnic del taller 6a. “Potser, en aquests moments de la meva vida, podríem parlar de maduresa pictòrica. No ho sé. El que sí sé ben segur és que veig les obres fora del meu estudi, aquí exposades, i em sent bé amb mi mateix”, indica, reflexionant sobre les sensacions durant el recorregut per l’exposició en la presentació als mitjans de comunicació.

El pintor s’emociona davant d’una de les obres principals de la mostra, Jo estimo la pàtria (2024), una obra que demostra que Pep Coll no tan sols és fidel al seu discurs pictòric, sinó també a l'ideològic. Feia anys que Coll no mostrava l’obra dins els recorreguts habituals expositius de gestió privada. Per aquest motiu, considera que és un plaer tornar precisament amb aquesta proposta i gràcies a la invitació de la 6a, “perquè m’hi sent com a casa. Col·laboram des de principi dels 80”. Curiosament, mai no hi havia fet una exposició individual (sí moltes de col·lectives); “tot té el seu moment, i ja ha arribat el moment de confessar-me, des del punt de vista pictòric”. També des de la galeria han informat que és la primera vegada que una exposició s’ha plantejat amb activitats prèvies i activitats en paral·lel, ja que, a banda de mostrar les entranyes dels processos litogràfics previs durant el passat mes de març, ara poden gaudir dels resultats finals, i el maig es farà un recital poètic dramatitzat del qual s’aportarà més informació quan arribi el moment. La mostra es podrà visitar a partir d'aquest divendres, dia 12 d’abril, fins a mitjan juny.