Pedro Sánchez, un Miró de 2,8 milions d'euros i una vagina cosida, estrelles de la fira Arco

MadridAmb prou feines hi ha rastres de covid a la nova edició de la fira d'art contemporani Arco de Madrid, que obre les portes als professionals aquest dimecres. Recupera així la data habitual després de l'edició pandèmica que va celebrar al juliol. Sí que hi ha rastres de la moguda actualitat política de l'Estat i de la memòria històrica. Després de fer-ho amb Felip VI, ara l'artista finlandès establert a Espanya Riiko Sakkinen apunta a Pedro Sánchez a l'estand de la galeria Forsblom: ha fet un retrat del president espanyol ple de noms de líders comunistes amb el qual mostra la seva decepció perquè considera que la política de Sánchez no és prou d'esquerres. "Em vaig alegrar quan va guanyar les eleccions, però no ha complert la seva promesa", lamenta Sakkinen, que també presenta una peça feta amb bufandes amb la bandera espanyola i missatges ultranacionalistes: "Reflecteixen la imatge d'Espanya, és del que es parla als bars". També penja un dibuix del rei emèrit espanyol amb el lema De rebaixes. Era un rei però ara és només un fugitiu.

A la galeria Filomena Soares, Pilar Albarracín burxa en la imatge carpetovetònica d'Espanya amb uns retrats dramàtics i a la vegada teatrals d'una dona vestida amb mantellina i un llibre de Ricardo de la Cierva sobre Franco a les mans en flames, com si fos una mística inspirada per la història del dictador. Malgrat tot, en aquesta edició la polèmica no arriba a la fira de la mà de la política, i fins i tot Eugenio Merino, l'autor de l'escultura de Franco en una nevera de begudes, bromeja a l'estand de la sala barcelonina ADN Galeria dient que ha entrat en una "etapa rosa", perquè potser són poc xocants respecte als seus treballs anteriors les postals amb monuments de Cristòfor Colom caient i el Dit acusador d'un represaliat franquista, Lucio de la Nava, actualment involucrat en la querella argentina contra els crims del franquisme.

Sembla que aquests treballs es poden posar més en la línia dels quadres i gravats de Ramon Bilbao que el galerista José de la Mano ha tret a la llum després d'anys de recerca, centrats en Franco, els últims afusellats durant el franquisme, els últims ministres franquistes i els primers de la democràcia. Després de vendre el Guernica d'Agustín Ibarrola al Museu de Belles Arts de Bilbao, aquestes obres també deuen haver despertat l'interès de les institucions públiques. I pel que fa al covid, és només present en un reguitzell de petits dibuixos del duet d'artistes Dias & Riedweg.

En canvi, sí que aixeca polseguera l'artista peruana Wynnie Mynerva, que presenta un vídeo a l'estand de la galeria Ginsberg de l'operació amb la qual es va fer tancar tres quartes parts de la vagina fa uns cinc mesos. "No tinc sexe per la vagina ni vull ser mare", diu l'artista. "Vull fer realitat un desig que tenia des de fa molts anys. No ha existit mentalment per a mi ni pel que fa a l'ús, i ara tampoc físicament", explica. Wynnie Mynerva es rebel·la contra la imposició social que a les dones cis se les representi per la vagina i també contra el sistema mèdic que considera il·lícit el seu desig. "Puc fer servir l'art per reconciliar-me amb mi mateixa, per sanar-me", explica.

En aquesta edició d'Arco, en la qual participen 185 galeries d'una trentena de països, crida l'atenció la voluntat d'algunes de les més importants de potenciar el caràcter internacional de la fira. Per això a la galeria Leandro Navarro es pot veure un Miró del 1973 que costa dos milions d'euros i dos dibuixos d'Henri Matisse amb els quals el galerista Iñigo Navarro vol omplir el buit d'aquest artista al col·leccionisme espanyol: "Presentem obres de mercat internacional, les podries trobar tant a Londres com a Ginebra". I un altre plat fort del seu estand és un autoretrat de Marc Chagall com a gall que té un preu de 600.000 euros. Tot i així, hi ha una altra obra de Miró a l'estand de la galeria Lelong que supera el de Navarro amb un preu de 2,8 milions: l'artista va començar Le réveil de Madame Bou-Bou à l'aube [El somnide Madame Bou-Bou a l'alba ] el 1939, durant l'ocupació alemanya a França, però es va veure obligat a interrompre la feina; va deixar la tela en un magatzem i la va acabar el 1960 al seu taller mallorquí. Aquesta pintura es va poder veure a l'exposició de la Tate Modern i la Fundació Joan Miró L'escala de l'evasió i és important perquè evoca un moment d'autoreflexió de Miró sobre la seva pròpia obra.

Una altra galeria que vol potenciar la internacionalització d'Arco és la Marlborough. Aquesta sala ja és internacional per si mateixa i en aquesta edició d'Arco aterra a Madrid amb una selecció d'obres de les seves seus londinenca i novaiorquesa, entre les quals destaca un quadre de Paula Rego, Noia amb un fetus, que té un preu de 800.000 euros.

Grans obres busquen museus i col·leccionistes que les adoptin

Per a la directora d'Arco, Maribel López, reflexionar sobre el futur de les fires d'art també vol dir repassar-ne el passat. Per això ha fet de la secció commemorativa dels 41 anys de la història d'Arco una oportunitat per reunir els galeristes més fidels al llarg de les dècades i alguns dels seus artistes més destacats i amb qui continuen treballant. I en alguns casos, els galeristes proposen diàlegs insòlits com és el cas d'un iglú de Mario Merz amb una escultura de Susana Solano evocadora d'un temple. "Pràcticament totes les obres haurien de ser en un museu", diu un dels comissaris d'aquesta secció, Sergio Rubira. I entre les peces destacades hi ha un marc gegant de Perejaume per a un fragment de paisatg de la galeria Joan Prats i el reguitzell d'obres de les avantguardes de la sala 1900-2000, entre les quals hi ha un magnífic dibuix de Joan Miró dels anys 20.