L'obra de Pissarro procedent de l'espoli nazi es quedarà al Museu Thyssen

BarcelonaL'obra Rue Saint-Honoré a la tarda. Efecte de pluja (1897), de Camille Pissarro, es quedarà finalment al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, un cop el tribunal ha confirmat que l'estat espanyol el va comprar al baró Hans Heinrich von Thyssen-Bornemisza sense saber que procedia de l'espoli nazi. El baró l'havia adquirit el 1976 en una galeria d'art de Nova York. Els homes de Hitler l'havien arrabassat prèviament a una família jueva. Els propietaris originals eren el matrimoni jueu Otto i Lilly Cassirer-Neubauer, que van ser expulsats d'Alemanya el 1939 després d'obligar-los a vendre la pintura a baix preu a les autoritats nazis. Concretament, a 360 dòlars, amb els quals van poder comprar els visats per sortir del país.

El tribunal de Califòrnia que portava la demanda interposada fa quinze anys per un descendent dels Cassirer ha dictaminat que l'estat espanyol ignorava aquells fets quan va adquirir la peça al baró, el 1993. De fet, l'abril de l'any passat els jutges ja van desestimar l'acció legal engegada el 2005 pel net de la parella, el fotògraf Claude Cassirer, tot i que van matisar que l'estat espanyol, com a depositari de la Col·lecció Thyssen, estava incomplint els acords internacionals sobre les víctimes del nazisme. Cassirer va morir el 2010 als 89 anys, però els seus hereus van tirar endavant la demanda.

Segons els responsables del Museu Thyssen de Madrid, els demandants no van revelar que Lily Cassirer havia sigut indemnitzada per l'estat alemany el 1958 per la pèrdua del llenç "pel valor del quadre en aquell moment al mercat", tal com ella mateixa havia sol·licitat. El quadre, per tant, continuarà exposat al públic al museu: “Ens complau la confirmació unànime del Tribunal d'Apel·lació sobre el reconeixement de la legítima propietat de la Fundació del quadre de Pissarro”, afirma en el comunicat el gerent de la Fundació Thyssen-Bornemisza, Evelio Acevedo. El tribunal ha confirmat també que el baró Thyssen no coneixia la història de la pintura quan la va adquirir, el 1976, en una acreditada galeria de Nova York.

Decepcció de les comunitats jueves

El despatx d'advocats B. Cremades i Asociados, personat en el Tribunal d'Apel·lacions del Novè Circuit en representació de la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya i la Comunitat Jueva de Madrid, ha indicat que estudiaran recórrer la decisió al Tribunal Suprem dels Estats Units. "La sentència no és molt exhaustiva, i no entra en gaires detalls i es limita a recollir el que ja va dir el jutge anterior. És una mica decebedor perquè, tot i que reconeix mala fe per part del baró quan va adquirir l'obra, considera que la mala fe no implica que el baró sabés que l'obra era robada, ni tampoc la fundació quan la va adquirir", ha explicat a Europa Press l'advocat Bernardo Cremades Jr.

Cremades recorda que a la sentència el jutge "critica durament" l'estat espanyol per incomplir els compromisos sobre les víctimes del nazisme adquirits en els Principis de Washington i la Declaració de Terezín. "És una llàstima que un país i un govern puguin ser moralistes en les declaracions però no estar obligats per les mateixes declaracions", detalla la sentència. "Clarament retreu a Espanya una doble moral quan signa compromisos dels quals renega quan li toca retornar [obres]", diu Cremades Jr.