‘La pitjor pel·lícula del món’, convertida en novel·la gràfica

PalmaDe què devien parlar Michael Caine i Anthony Quinn mentre passejaven pels carrers de Palma l’any 1967? Coquetejava Caine amb la model Candice Bergen a les cales de Portals Vells? El dramaturg Josep R. Cerdà i Josep A. Mendiola s’ho han imaginat i ho han deixat per escrit (i dibuxat) en la novel·la gràfica La pitjor novel·la del món, editada per Disset Edició. La publicació està inspirada en la curiosa història del rodatge de The Magus (Guy Green, 1968) a Portals Vells durant l’estiu del 67 –per això la platja té el nom que té–. 

Tenia un elenc lluent del cinema europeu i de Hollywood: Michael Caine, Anthony Quinn, Candice Bergen i Anna Karina. I la història que va rodar Green estava basada en la novel·la homònima del britànic John Fowles. Els ingredients, aparentment, havien de funcionar, però la pel·lícula fou un fracàs. “Massa moderna per a aquell moment. No es va entendre”, amolla Cerdà.

El fracàs a taquilla va convertir The Magus en una cinta gairebé oblidada, totalment desconeguda pel públic general i, fins i tot, alguns cinèfils. A Espanya no es va poder veure perquè la censura la va prohibir, i no va ser fins al 2006 que es va editar en DVD als Estats Units. Els autors de La pitjor pel·lícula del món declaren que fan “una mica de befa” del rodatge d’aquesta pel·lícula: “John Fowles va acceptar que s’adaptàs al cinema perquè tenia problemes econòmics i necessitava pasta. A les seves memòries explica que ell veia que l’altre guionista, Guy Green, que també n’era el director, no havia entès la novel·la”, diu Cerdà. Ara bé: “Mai perdem el respecte pel llibre, perquè The Magus és una de les millors novel·les del segle XX”, apunta Mendiola.

Es tracta “d’una novel·la existencialista, però divertida, amb una història d’aventures”, explica Cerdà. Les pàgines d’aquest còmic descobreixen al lector una història escrita amb molta ironia, plena de claríssimes referències a l’època franquista, a noms propis de la cultura europea i al nazisme, entre altres temes del seu context històric. “El rodatge va coincidir en ple franquisme a l’estat espanyol i amb l’inici del boom turístic a Mallorca; eren uns anys intensos”, diu Cerdà. “Tant el llibre com la pel·lícula són de finals dels 60, quan hi va haver la gran revolució del món: els hippies a Califòrnia mentre França vivia el maig del 68. Aquella gent no tenia res a veure, però les reivindicacions i esperances eren les mateixes”, relata Mendiola.

Del teatre al paper

Aquesta aventura amb la pitjor pel·lícula del món va començar al teatre, quan en varen fer una peça per al cicle Jardí Desolat, en l’edició dedicada a pel·lícules rodades a Mallorca. La funció anà bé, però no va poder fer gira perquè Cerdà va ser nomenat director de l’Institut d’Estudis Baleàrics. No obstant això, els autors consideraven que s’havia de fer alguna cosa amb tot el que havien descobert durant la investigació prèvia a la producció de l’obra de teatre. Varen triar fer una novel·la gràfica perquè “és més barat que fer cinema”, bromegen, i declaren que també és un bon format perquè la història arribi al públic general.