PJ Harvey fa de cronista de guerra en el seu nou disc

p { margin-bottom: 0.21cm; } PJ Harvey, un de les veu més singular de rock britànic, relata la crònica un moment difícil al seu país per culpa de la guerra i la pèrdua de les il·lusions a Let England shake (Deixeu que Anglaterra tremoli), el seu vuitè àlbum en solitari.

"Em preguntava on eren els autors de les cançons de guerra", va dir la cantant recentment en una entrevista amb la revista britànica NME per explicar la gènesi de l'àlbum.

Després de vint anys de carrera fent discos exigents i aclamats per la crítica, la cantautora explora els turments íntims del cos i del desig.

Amb Let England shake, publicat dilluns, PJ Harvey evoca per primera vegada els turments del món. No és que el tema no li hagués interessat abans. Però Harvey ha esperat fins ara, segons ha afirmat, “perquè encara no tenia prou habilitat com a compositora”.

Per compondre l'àlbum la cantautora ha dut a terme investigació de tres anys, ha vist centenars de documentals, ha llegit desenes d'escrits històrics com les cartes dels veterans dels Dardanels i els testimonis de les dones afganeses.

Les lletres, a l'hora poètiques i realistes, podrien ser el testimoni d'un reporter enviat als camps de batalla de Bòsnia, Rússia o l'Iraq. "He vist i fet coses que vull oblidar / Els soldats van caure com peces de carn / els braços i les cames en els arbres", canta a The words that maketh murder.

L'àlbum és també una crida directa a la seva terra natal. PJ Harvey enfronta les imatges d'una Anglaterra pastoral, somiada i adorada, amb un país que intervé en un conflicte sagnant, una nació de "sabor amarg", "on la indiferència ha guanyat", que, segons ella, "no té cura".

"Dibuixo un retrat del meu país, pel qual sento sentiments d'amor i odi. Descric la caiguda d'aquest imperi 'en què el sol mai es pon' a través d'imatges de la guerra d'avui –a l'Afganistan i l'Iraq–, però també del passat ", va dir en una entrevista publicada pel setmanari francès L'Express.

La música fa de contrapunt a uns textos esgarrifosos. L'àlbum va ser gravat en un entorn bucòlic: una església al segle XIX, enfilada en un penya-segat amb vistes al mar a la casa de Dorset de PJ Harvey. Amb els seus col·laboradors de sempre, Mick Harvey i John Parish, la cantautora ha creat melodies lleugeres per a cançons de folk, jazz i pop.

Òrgan, xilòfon, trompeta i auto-harp vesteixen la veu de PJ Harvey, que aquí és cristal·lina, gairebé infantil, com sortida d'un cor.

"Havia de mantenir la meva veu distant, imparcial respecte uns textos mordaços. De vegades sembla que tingui cinc anys. Amb la seva veu pura, els nens són capaços d'explicar històries cruels, mantenint una curiositat desproveïda de judicis ", diu.