El Pla de cultura avança a mesura que esmena errors

La Conselleria de Cultura porta una mala ratxa amb pàgines web que donen error, retard en els pagaments i participació selectiva. Fa uns nou mesos va començar el darrer procés de formulació del Pla de cultura, que té com a objectiu crear els fonaments per desenvolupar el teixit en deu anys. El dissabte 14 de juliol va fer pública la nova web, en què s’exposen els eixos temàtics, el resum de les jornades professionals que s’han realitzat de febrer a abril a les diferents illes, les accions, la documentació i un apartat per a la participació.

Aquest darrer apartat no va ser operatiu fins uns dies després d’haver estat llançada la web. Tot i que en els continguts del pla es fa un gran èmfasi a cercar la participació ciutadana, en escriure a l’únic formulari, la resposta que donava era fallida. El procés normal de publicació d’una web és fer un test previ a la difusió. Berta Sureda, responsable i assessora del Pla de cultura, ha declarat: “Una web necessita un temps per ser provada; la del Reina Sofia, per exemple, la varen estar provant durant un mes”. Hores després de publicar l’error, el formulari ja estava en funcionament.

A finals d’aquest mes preveuen fer una presentació de com s’ha gestat tot el procés col·laboratiu del Pla de cultura. Cada tres o quatre mesos, l’objectiu és anar actualitzant-ne els continguts, tant pel que fa al document com pel que fa a incloure les aportacions externes. Es presentarà el resum amb les conclusions de les jornades a les diferents illes. Malgrat que la presentació serà per premsa, en volen fer difusió a través de xarxes i web.

Sureda expressa que “el que es necessitaria seria una participació menys endogàmica, que no sigui només del sector professional. La primera part del procés sí que va ser intencionadament amb els agents implicats, gent que fa molts d’anys que s’hi dedica i té una mirada crítica i constructiva; valoram molt aquestes aportacions. El que cal ara són altres veus que hi participin, en el pla i en el mateix sector. La idea és fer un procés participatiu, amb un àmbit més social, que hi col·laborin entitats socials, associacions, gent que no estigui tan involucrada en altres àmbits, que no siguin només el de cultura”.

De moment no hi ha accions concretes confirmades per involucrar-hi altres agents,“tot estava un poc aturat per la web, i donar a la llum tots els materials i la documentació que hem anat recollint. La web és una eina per fer públic tot el procés. El que es va dir durant les jornades és que les mateixes idees ja s’havien sentit moltes vegades, a Còrdova, Madrid o Barcelona, però fins ara no hi havia un repositori on tot això es pogués consultar”.

Els objectius prioritaris del Pla de cultura són, per una banda, consolidar i millorar dotant de més recursos els equipaments públics que depenen de la Conselleria. “Actualment treballen en condicions bastant precàries, volem identificant les necessitats perquè a llarg termini tinguin contingut i programa artístic propi”. I per una altra, treballar per millorar els programes d’ajuts, per facilitar-ne els tràmits. El teixit cultural necessita un accés més fàcil a la informació i als ajuts. Una de les millores destacables quant a subvencions és l’avançament del 50% de la despesa.

Veus crítiques

Begoña Méndez, l’anterior coordinadora del pla, ja va contactar amb Jordi Martínez la primavera del 2017. Martínez va ser convocat per la seva activitat a les xarxes: “Quan va arribar al càrrec, va intentar tenir cert contacte amb algunes persones que havíem estat molt crítiques, durant aquesta legislatura, amb les diferents conselleres de Cultura, per pensar-ho en perspectiva, però mai ens vam arribar a reunir”.

Tot d’una es va mostrar disposat a treballar en el pla. “Fanny Tur va proposar uns honoraris i em va remetre a quan hi hagués una coordinadora; ens organitzaríem per dur a terme aquestes tasques. A partir d’aquí només vaig rebre un correu electrònic que demanava una reunió, que es va postergar i no es va dur a terme mai”. Méndez va durar uns mesos fins que va dimitir per diferències amb la consellera.

A partir d’aquí ja arribà Berta Sureda, qui també es va voler reunir amb diferents perfils que donarien pluralitat al projecte, en la redacció i concepció del pla. Després d’una primera reunió amb ella, Martínez s’oferí per mostrar-li els espais de cultura no institucionals de Mallorca, un tour no institucional perquè es desintoxicàs del discurs de les autoritats i conegués la realitat. En nou mesos de càrrec, encara no s’ha fet un gest per realitzar cap visita.

La concepció mateixa de les jornades professionals, amb un caràcter tan marcadament institucional, va crear cert rebuig entre col·lectius que fa anys que desenvolupen projectes, que són els que mantenen viva la cultura de la ciutat. “El que s’ha de fer és alguna cosa més que una reunió de quatre hores amb post-its i conceptes que ja estan cremats”, comenta Martínez. “S’ha demostrat que no hi ha vertader interès, semblen comprar temps en totes les parts del procés. Fanny Tur em crida per telèfon i jo no hi vull xerrar. El que hauria de fer és dimitir. Amb aquesta directiva no és possible el diàleg”.