El Pla de cultura, el pal de paller de la Conselleria

PalmaL’esperat Pla de cultura ha arribat, si més no en un primer document que ha creat força expectació entre el sector. La Conselleria de Cultura del Govern es va envoltar ahir de tot el seu equip per presentar una de les naus insígnia de la consellera Fanny Tur, al capdavant del vaixell. “Un document flexible, obert, porós, que al llarg del seu camí anirà variant i s’anirà enriquint”, va destacar.

El primer document del Pla de cultura estableix catorze línies estratègiques d’actuació, entre les quals la consellera va destacar que “hi estan implicades diferents conselleries del Govern”, a més de ser “flexibles i ampliables”.

El Pla de cultura “ha de servir de marc per a unes polítiques culturals que siguin estables i es puguin dur a terme, és a dir, que no quedin només damunt paper”, va apuntar Tur. “Volem que les catorze línies estratègiques que preveu el Pla siguin una realitat durant els pròxims dos anys”, afegí.

Una de les crítiques que ha rebut el Pla de cultura és que, de moment, i en aquesta primera fase, no ha comptat amb totes les veus del sector cultural per a la confecció. La consellera Tur va manifestar “que els documents zero i u són una primera fase en la qual s’ha analitzat la disponibilitat de possibles col·laboradors i s’ha fet una anàlisi del sector per a la posterior implicació”. Tur va recalcar que, de moment, “no ha cobrat ningú llevat de les persones que han confeccionat el Pla”, i va aprofitar l’avinentesa per agrair la tasca feta de dos mesos a Begoña Méndez, que just la setmana passada deixava de ser l’encarregada del Pla de cultura per motius “estrictament personals”.

Participació

En aquest sentit, la consellera es va comprometre a esmentar tots els noms de les persones que participaran en el Pla a partir d’ara i va avançar alguns dels noms que “és segur que hi prendran part, com són les gestores culturals Tina Codina i Mari Pau Ruiz, a més de Berta Sureda, que ja ha assessorat en aquest primer document”. Tur també va indicar que en aquesta primera fase s’ha rebut la col·laboració i futura implicació de moltes de les direccions generals del Govern “en un pla transversal”, “hem parlat amb associacions com l’AELC, l’OCB, el Gremi de Llibreters, el Gremi d’Editors, l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palma i els consells insulars, entre altres”.

El Pla de cultura preveu convocar aviat unes taules de feina en les quals “tothom que ho vulgui hi podrà participar. No només seran espais de reflexió, sinó de propostes concretes que volem que s’hi incorporin”.

En aquest primer document de 70 pàgines, Tur afirma que “no vol que sigui un pla típic, sinó actiu, que fomenti la cultura i, sobretot, que digui com ho hem de fer per aconseguir-ho i per a ajudar els creadors i arribar a la ciutadania. Tampoc volem fer un pla com si partíssim de zero; aquest document és un reconeixement de 40 anys de feina treballant per la cultura”.

El Pla complet es preveu que es publiqui l’octubre de 2018.

Tornen les beques Llull, Alcover i Ramis

La Conselleria s’ha compromès a la recuperació de les beques d’investigació impulsades per la UIB amb la complicitat del Govern com són la Ramon Llull, l’Alcover Moll-Villangómez i la Joan Ramis i Ramis, que feia anys que havien quedat sense dotació. És una iniciativa inclosa dins la línia de cultura científica i tècnica i del foment de la recerca perquè “la Cultura no és només de lletres, també creim en la cultura científica i tècnica”, va dir Tur, que actuarà en col·laboració amb la DG de Joventut per a la recerca en temes de jovent.

Pla de públics. Música a la presó o per a nadons

Un dels objectius del Pla “no és només el d’arbitrar mesures per aconseguir que els públics venguin als nostres espais, sinó sortir nosaltres a cercar nous públics”, va esmentar Tur. Alguns dels exemples que inclou el pla són propostes com que l’Orquestra Simfònica de les Balears actuï als centres penitenciaris i a totes les illes, o que tots als centres de nadons s’hi facin petits concerts de música de Mozart –estudis demostren que és beneficiós tant per a la mare com per a l’infant–. En la iniciativa, volen tenir la complicitat de la Conselleria de Salut i de Serveis Socials. Amb aquesta darrera es preveu fer petits concerts de l’OSIB a tots els espais socioeducatius, com per exemple el Pinaret, i a tots els centres de dia i d’acollida de totes les Illes.

Recuperar part del patrimoni de les Illes

Malgrat que Tur és conscient que les competències en patrimoni són dels consells insulars, “incidirem en projectes que van més enllà de les Illes”, com és la recuperació del llegat del músic Bartomeu Samper, que actualment és a Mèxic i que “és patrimoni de les Illes i en molts de casos, inèdit, un material que podrà posar en valor l’OSIB”. Un altre és l’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera, de titularitat municipal; en aquest cas, els investigadors de Formentera –com que la documentació no està digitalitzada– s’han de traslladar a Eivissa per investigar. Tur s’ha compromès a digitalitzar aquest fons. O la recuperació de l’arxiu del Teatre Municipal de Maó. I són en conversa amb Sa Nostra perquè la col·lecció d’art pugui ser en part cedida.

Equipaments estrella a tot l’Arxipèlag

La consellera Fanny Tur va manifestar la seva intenció de recuperar espais tan emblemàtics com el Teatre del Born de Ciutadella, que “fa més de deu anys que està tancat per falta de finançament. Sabem que és competència del Consell, però la feina del Govern queda dificultada quan un teatre com aquest està tancat”.

Tur també va destacar la possibilitat que el pla inclogui un altre equipament com és el de l’Auditori de Música d’Eivissa, que ara mateix no té un espai. Serà un petit equipament: “No som partidaris de grans obres faraòniques”, afirma.

A Formentera, Tur es va comprometre a fer realitat el museu, “un equipament que fa anys que reclama l’illa”.

A Mallorca, la consellera va destacar com a prioritats encaminar el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany a Llucmajor (s’espera que a la tardor es llanci el concurs d’arquitectura) i, per altra banda, crear la casa de la música, que ha de ser la seu de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears.

Subvencions i indústries culturals

Pla de línies públiques

Tur ha assenyalat que es revisaran les línies de subvencions. D’algunes, “ja ho hem fet a través de l’IEB i a sectors que no els arribaven”. També preveuen comptar amb la col·laboració de la DG de Treball, amb la qual es vol arribar a un acord perquè, a partir de determinades quantitats de subvenció, s’estableixin clàusules laborals per als treballadors de la cultura, ja que moltes vegades les ajudes provoquen la precarietat dels llocs de feina de Cultura. Tur ha aprofitat per “defensar les ajudes públiques a la cultura perquè tenen un retorn claríssim”.

Pla d’indústries culturals i recerca

En col·laboració amb la Direcció General d’Indústria s’està treballant conjuntament perquè la nova Llei d’indústria inclogui les indústries culturals. “El fet que per primera vegada s’incloguin com a part del teixit econòmic de les Illes ja és una passa important”, va dir Tur.

La llengua pròpia

L’objectiu és donar suport al projecte de dinamització lingüística a totes les Illes, especialment a municipis en situació lingüística d’urgent intervenció com Calvià, Eivissa i Palma. “Crec que ha de ser una àrea transversal de tot el Govern, una eina imprescindible i d’integració i cohesió social”, va esmentar la consellera.