Pluja de musicals a Barcelona: ¿hi ha públic per a tothom?

BarcelonaUna pluja de musicals inunda la nova temporada teatral. Fa uns dies que ja estan en marxa Fun home,al Teatre Condal, i, en funcions prèvies, La jaula de las locas, al Teatre Tívoli, i Maremar, al Poliorama. A l’octubre el Teatre Nacional de Catalunya inaugurarà el curs amb Els Jocs Florals de Canprosa, i La família Adams arribarà al Coliseum. Al novembre Carrie aterrarà al Gaudí i al desembre ho farà Ciutat de gespa al Maldà. L’eclosió de produccions fa que enguany el gènere sobresurti per damunt de la resta de propostes de la cartellera. ¿És una coincidència o és símptoma d’un canvi al sector? ¿Hi ha públic per a tothom?

El repte: captar públic nou

¿Com es pot trencar l’estigma del gènere i seduir els detractors?

La temporada passada els musicals van perdre 239.000 espectadors. Aquesta caiguda no es pot deslligar de la disminució general de públic -atribuïda als fets polítics de la tardor passada- i no espanta els artistes a l’hora d’abordar el nou curs. “Barcelona té una llarga relació amb el musical i un públic fidel. Però n’hauria de tenir més”, afirma el director de Fun home i del Teatre Condal, Daniel Anglès. Al llarg de les últimes dècades, el gènere ha anat conreant un gruix de seguidors atrets, també, per la formació cada vegada més elevada dels intèrprets. “Els artistes estan més preparats i es fan creacions d’un nivell superior”, afirma la productora de Dagoll Dagom, Anna Rosa Cisquella.

Amb aquesta massa de públic, però, no n’hi ha prou. El repte imminent, segons Anglès, és “captar la gent a qui li agrada la música però no va a veure musicals”. Per aconseguir-ho cal trencar amb l’estigma encara implícit al gènere i que s’associa “a aquella manera de fer impostada dels musicals antics”, diu l’actor i director Xavi Duch, que ha participat en obres com Sugar i El despertar de la primavera. En aquest sentit, Duch destaca el paper de les sales alternatives com El Maldà o el Gaudí, on “s’aposta per propostes més experimentals i ajuden a crear nous referents”.

Com més oferta, millor

Els artistes defensen la varietat i la creació de marques sòlides

Els artistes de musicals defensen sense recels el tòpic que diu que tota competència és sana. “Si no tens producte, no hi ha mercat”, subratlla el director del Teatre Gaudí, Ever Blanchet, on es pot veure El futbol és així (de gai). L’estratègia per eixamplar el públic del gènere passa precisament per potenciar una programació sòlida i diversa que doni resposta a perfils diferents. “El pilar és aconseguir una oferta amb estils molt diferents i fer conviure formats variats”, defensa Anglès. “Hi ha algunes sales que fan musicals pel sentit de l’oportunitat -lamenta Blanchet-. Crear públic s’ha de fer en condicions”.

El director i actor de La jaula de las locas, Àngel Llàcer, assegura que la clau per seduir espectadors és crear un bon referent. “La gent segueix la teva marca i l’acompanya a mesura que va creixent. Els pares que van gaudir amb El Petit Príncep segurament vindran a La jaula de las locas sense els nens. Tothom pot crear una marca pròpia i arribar al seu públic”, diu Llàcer, que subratlla que “cal que els espectacles estiguin ben fets”. Duch hi coincideix. “Les obres que no tenen qualitat no ens fan cap favor. Al contrari, són tòxiques per al sector, perquè si algú té una mala experiència no tornarà al teatre”, indica.

Amb els ulls a Broadway

Barcelona s’hi emmiralla mentre busca el seu propi model

La distància és gran, però els referents són evidents. Nova York i Londres, les meques del musical, serveixen de mirall a Barcelona, mentre la ciutat busca enfortir i consolidar el seu propi model. “A les ciutats amb una salut cultural molt més forta, el musical està consolidat”, destaca Anglès. Ara bé, la capital catalana, amb 2,3 milions d’espectadors de teatre l’any, ¿pot aspirar a acostar-se a aquests referents? (Broadway ven més de 13 milions de tiquets l’any, més que tots els teatres d’Espanya junts). Llàcer creu que no és qüestió d’oferta, sinó que cal fer una anàlisi molt més profunda perquè els factors que hi influeixen són estructurals: “Broadway i el West End són el que són en part pel turisme, la gent hi viatja per veure musicals. Aconseguir-ho aquí és complicat per una qüestió tan simple com el clima. La majoria de turistes no es volen tancar en un teatre, venen per anar a la platja”.

El cost econòmic d’aquestes produccions, encara que siguin de petit format, també suposa un fre per al sector. “És un problema, perquè tot és car i no hi ha diners”, diu el director del Gaudí. Això impacta inevitablement en la vida dels espectacles. “A diferència de Madrid, a Barcelona les temporades duren molt poc. Tenim gent molt ben preparada que acaba marxant cap allà, perquè aquí a les sales grans ja costa aixecar una producció i a les petites malvius”, explica l’actriu Mercè Martínez, que aquests dies actua a Maremar.

Deures als teatres públics

Demanen impulsar l’autoria catalana i apostar pel gènere

El món del musical a Catalunya té unes quantes assignatures pendents, i algunes apunten cap als teatres públics. “No aposten pel gènere. Amb Molt soroll per no res, el TNC va exhaurir entrades durant dues temporades. Per què no programen un musical cada any?”, reclama Duch. A aquest canvi caldria sumar-hi també una aposta ferma per l’autoria catalana que, segons els creadors, ara mateix no hi és. “Catalunya està vivint el seu millor moment en termes de dramatúrgia, però l’impuls cap a la creació de musicals és nul”, diu Anglès. Això desemboca en el fet que bona part de les propostes venen de fora i, per tant, això fa que part del pressupost s’hagi de destinar a la compra de drets, que no sempre estan disponibles i porten implícites una sèrie de condicions. “Amb una autoria catalana forta s’estabilitzaria el tema dels drets d’autor”, afirma Blanchet.

Entre els deures de les administracions públiques, Cisquella hi afegeix “més difusió i sensibilització per incentivar el públic”, com també posar el focus en els espectadors més joves. “Hem de treballar pensant en les escoles, perquè els estudiants són el públic del futur”, reivindica la productora de Dagoll Dagom, que ho exemplifica amb les experiències de les diferents versions de Mar i cel : “Els alumnes que van veure el primer espectacle, 15 anys després hi tornaven amb els fills”. En la mateixa línia, Blanchet considera que cal incorporar un repertori contemporani per sortir “de la tendència d’anar repetint els èxits de fa 50 anys” i “renovar el públic teatral”.

Duch afegeix a la llista més diversificació de les subvencions. “Cal repartir millor el pastís perquè el sector tingui més bona salut -reclama-. Quan tens més competència i dones eines al talent més jove, tothom es posa les piles”. A banda d’aquests reptes, els artistes coincideixen en un objectiu comú que ho engloba tot i és bàsic per tenir un motor potent de creació: dignificar la professió i dotar-la d’eines per combatre la precarietat.

Els musicals de la temporada

La jaula de las locas

Àngel Llàcer capitaneja l’adaptació de La cage aux folles al Teatre Tívoli. Amb 23 actors i ballarins com Ivan Labanda i Mireia Portas, La jaula de las locas és una festa entusiasta a la tolerància i a celebrar la vida siguem com siguem.

Fun home

La novel·la gràfica d’Alison Bechdel sobre l’homosexualitat reprimida del seu pare es transforma en un musical íntim que dirigeix Daniel Anglès i protagonitza Mariona Castillo. El muntatge inaugura la nova temporada del Teatre Condal.

Maremar

Shakespeare i Lluís Llach es fusionen en el nou espectacle de Dagoll Dagom, que trasllada les peripècies de Pèricles, príncep de Tir en la crisi migratòria actual. Encapçalat per Roger Casamajor i Mercè Martínez, el musical relata la història mitjançant les cançons de Llach cantades a cappella. Ja és al Poliorama.

Els Jocs Florals de Canprosa

L’obra inaugural del TNC rescata una paròdia de Santiago Rusiñol sobre els Jocs Florals estrenada el 1902. Jordi Prat i Coll adapta i dirigeix la comèdia amb Anna Moliner i les Sey Sisters.

Carrie

El Teatre Gaudí acollirà l’adaptació de la novel·la de terror de Stephen King. Ferran Guiu dirigeix el muntatge, que aborda el bullying, els fanatismes religiosos i la sobreprotecció parental amb Georgia Stewart i Raquel Jezequel al paper protagonista.

Ciutat de gespa

L’equip de Paquito forever (que durant dos mesos actua els dimarts al Condal) torna a l’escenari amb una proposta que imagina Lorca a Nova York el 1929. L’espectacle és al Maldà, dirigit per Víctor Álvaro.

La família Adams

La mítica i terrorífica família de Gómez i Morticia irromp als escenaris amb un musical de gran format. Provinent de Madrid i amb una vintena d’intèrprets, l’espectacle s’estrenarà el 19 d’octubre al Teatre Coliseum.