Gairebé tots els pobles de Mallorca commemoren els 500 anys de les Germanies

El Dijous Llarder (7 de febrer) de 1521 s’alçaren els Agermanats, homes i dones, pagesos i menestrals, contra l’oligarquia, les desigualtats i el mal repartiment dels impostos comesos per part de les autoritats ciutadanes. La rebel·lió, que va fallar, va omplir de sang Mallorca durant els dos anys que va durar. Aquest diumenge es compleixen 500 anys d'aquell alçament, i els pobles de l’illa ara tornen a agermanar-se. La comissió cívica creada per organitzar la commemoració d’aquest fet històric va impulsar la lectura d’un manifest commemoratiu. Un acte simbòlic (així ho imposen els temps del covid-19) al qual s’han sumat la majoria de pobles i ciutats de Mallorca, 46 de 53. La Fundació Darder Mascaró, l’Obra Cutural Balear (OCB) i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca formen part d’aquesta comissió, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palma i el Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca.

Una de les lectures més especials serà la d’Algaida, que es farà al casal Pere Capellà, tot i que només hi podran assistir 30 persones. Hi sonaran les xeremies de Mateu i Alexandre Mulet. Llegiran el text Jerònia Oliver, de l’OCB d’Algaida, i Jordi Juan, director del CEIP Bartomeu Pou, i el cantador Biel Majoral, acompanyat de Delfí Mulet i Biel Torres, entonarà els versos de la cançó Jo soc català, de Pere Capellà.

Per la seva banda, l’Ajuntament de sa Pobla ret homenatge als Agermanats poblers a través d’un breu audiovisual, realitzat i dirigit per Albert Capó, que commemora el cinquè centenari de la revolta de les Germanies. El clip rememora les batalles de Son Sabater, Son March i Can Fornari, durant les quals varen morir més de mil pagesos i menestrals. El documental recorda que els Agermanats eren “dones i homes que ja no podien suportar més temps l’opressió i la injustícia d’un sistema econòmic feudal que agonitzava”.

A Palma, tot i que no es llegirà el manifest, es retransmetrà per YouTube la intervenció de la historiadora i doctoranda Maria Margalida Perelló, que explicarà què va ser la Germania. Hi participaran, també, el batle, José Hila, i el regidor d’Educació i Política Lingüística, Llorenç Carrió.

Així mateix, diferents entitats i ajuntaments han organitzat activitats paral·leles a la lectura del manifest. Moltes s’han anat fent durant aquesta setmana, i altres es faran aquests pròxims dies. Aquest dissabte, el doctor en Història Albert Cassanyes ofereix una xerrada (a les 19 h) en línia a través del Facebook de l’Ateneu Popular l’Elèctrica; Cassanyes explicarà el context social, polític i econòmic que hi havia a Mallorca a principi del segle XVI, que va empènyer la societat a iniciar la Germania. El doctor també comentarà les conseqüències i implicacions de tots aquells fets.

L’historiador Guillem Morro i Veny serà aquest dimarts a l’Ajuntament de Santa Maria del Camí per presentar el llibre Les revoltes populars a Mallorca. El conflicte de 1391. Forans contra ciutadans (1450-1453). La Germania (1521-1523), editat per Lleonard Muntaner l’any 2020. L’acte es podrà seguir a través del canal de YouTube del consistori santamarier. L'editorial Lleonard Muntaner va publicar, el mes de novembre del 2020, el llibre Pac qui deu, la primera novel·la d'Antoni Rodríguez Mir. La història, tot i que és fictícia, s'emmarca en el context de les Germanies, el 1520, i s'hi expliquen alguns dels fets més destacats de la revolta. Aquest divendres l'autor participarà en una xerrada organitzada per l'Ajuntament d'Inca, emmarcada en el cicle 'Inca té memòria'. A la conversa, 500 anys de Germanies, 500 anys de revolta hi participarà també Maria Margalida Perelló. Serà a les 19.30 h al canal de YouTube del Consistori d'Inca.