“El poemari és com l’ecografia d’un nadó”

PalmaFeia deu anys que no escrivia cap poema i la notícia que seria pare el va connectar de nou amb els versos. “Les sensacions, per a mi inexplicables, em van permetre cercar les paraules a través del material poètic”, exposa el madrileny Jorge Fernández, doctor en Filologia Hispànica. D’aquestes vivències sorgeix Ecogrames, una reflexió sobre el temps previ al naixement i l’impacte en la seva vida com a futur pare. L’autor descriu el poemari “com una espècie d’ecografia del nadó; del procés d’espera del naixement, aquell regne anterior que pareix el revers de la mort”. Perquè, al cap i a la fi –continua– néixer és situar-se a l’altre costat del túnel: “Continua sent fosc, però, a diferència de la mort, genera esperances i promeses”.

Fernández s’endinsa en una temàtica encara poc explorada des de la poesia, com és la paternitat en els seus inicis: “Hi ha certa literatura sobre el vincle entre pares i nins adults, però res sobre la relació amb els acabats de néixer”, reflexiona. Per l’episodi de la vida en què s’inspira, l’obra transmet, sobretot, incertesa. I ho fa a partir de versos amples, “perquè em permetien jugar més amb l’irracionalisme de les imatges”