Joan Tomàs Martínez Grimalt: "La poesia és un camí on et perds encara que no ho vulguis"

PalmaJoan Tomàs Martínez Grimalt (Palma, 1984) ha rebut la notícia d’haver guanyat els Jocs Florals amb una alegria serena, agraït i satisfet però també conscient que cap guardó ha d’interrompre els camins de la poesia. Rebrà el premi el pròxim 10 de maig a Barcelona i Fosca negra, cinquè poemari de la seva trajectòria, veurà la llum a finals d’estiu. 

Què significa guanyar un premi com els Jocs Florals?

— És un premi important i està clar que té un cert pes, no es pot negar. Ara bé, si això és un punt d’inflexió o si aquest premi, en el meu cas, m’ha de dur a qualque lloc concret, jo no ho crec: és un premi, res més. Estic agraït perquè és un reconeixement a la feina que faig però no ens ha de desnortar: no eximeix de continuar fent feina, de continuar creant i de continuar millorant. Escriure és una feina de fons i de llarg recorregut, requereix constància, dedicació i aprenentatge, i guanyar un premi com aquest no et pot dur a pensar que puguis renunciar a cap d’aquestes coses. 

I del poemari guardonat, Fosca negra, què en podeu avançar? 

— És delicat dir-ne res perquè la interpretació d’un poemari no pot quedar en mans de l’autor. Seria perillós perquè en desactivaria el potencial o almenys una part del seu interès. Sí que hi ha una continuïtat amb el meu poemari anterior, Epigramari (Adia Edicions, 2021), i és bàsicament un llibre que mira cap al futur de manera contemplativa. 

Mira al futur i du per títol Fosca negra?

— Sí… La fosca forma part de la realitat ben igual que la llum, no podem triar només una de les dues coses: formam part dels dualismes i dels oposats. Perquè hi hagi llum hi ha d’haver ombra i pot ser és un trànsit necessari. Ara bé, jo tot això no ho sé cert, és una hipòtesi que planteig, res pus. 

A xarxes vàreu compartir la notícia del premi parlant del “camí indesxifrable que és la poesia”. Cada vegada ho és més? O ho és menys?

— Per a mi la gràcia o l’interès està en el fet que no ho deixi de ser. Quan dic indesxifrable em referesc a aquesta multiplicitat de lectures i de capes, que tu et penses que vas cap a una banda i en realitat la poesia et guia cap a una altra. És un camí on et perds encara que no ho vulguis i la gràcia crec que es troba precisament en això. Tot i que et pensis que saps on vols anar i com hi aniràs, sempre t’acabes perdent. I l’atractiu de la poesia passa per això, tant si n’ets lector com si n’ets creador. 

Parlant de lectures, què llegeix ara mateix el guanyador dels Jocs Florals 2023?

— Idò llegesc Els estranys de Raül Garrigasait, no és el darrer que ha tret però jo preferesc llegir els llibres quan no són novetat i no hi ha hype. De fet, el vaig començar el mateix dia que vaig saber que havia guanyat el premi, va ser purament casual: tenc una muntanya immensa de llibres i en funció del moment n’agaf un o un altre. I aquell dia va tocar aquest.