L’ineluctable paper de la poesia en temps d’obscuritat
El 21 de març se celebrà el Dia mundial de la poesia; la reflexió sobre la seva utilitat es fa necessària
PalmaDes de 1999, any en el qual la Unesco va llançar la proposta, cada 21 de març se celebra el Dia internacional de la poesia. Gairebé tothom pensa l’evident: que l’existència de la majoria dels dies commemoratius fa palesa una carència, denota marginalitat o condició fràgil, és símptoma de manca de normalització. No se celebra mundialment el dia de la franquícia, el dia de la telefonia mòbil, el dia de l’home, el dia dels grans de sorra, de les pomes, de les formiguetes. Negar o participar? Armar-se de dignitat i que la convicció converteixi l’esforç col·lectiu en reivindicació. Que l’acció i la reflexió concentrades en un sol dia adquireixin tal intensitat que traspassin la frontera horària i contagiïn, durant la resta de l’any, totes i cadascuna de les intel·ligències existents. Després, en guanyar la lluita -si és que s’aconsegueix assolir la victòria- i estendre’s el guany, desapareix l’efemèride.
Un gènere ferit de mort?
21 de març. Dia mundial de la poesia. L’ésser humà fereix i debilita cada vegada més el gènere -les matèries de lletres, en general- en centrar-se en els aspectes utilitaristes de la vida i oblidar o menysprear els beneficis i el profit que s’extreuen de les disciplines que no impliquen un rendiment directe, visible, computable. Gairebé ningú pot sostenir actualment una vida decent creant versos, els aedes d’avui dia pidolen pa a les cantonades, els centres d’ensenyament eliminen dels seus programes els estudis de lletres, els significats simbòlics es difuminen, el silenci desapareix de l’ànima, l’ànima desapareix del cos, i ja ningú sembla entendre la summa importància del politeisme.
El present escrit pretén fer-se ressò de la data, aportar unes breus reflexions que contribueixin a desempolsar les utilitats de la poesia en temps de foscor, en els quals l’auge del fer sistema socioeconòmic que impera en terres occidentals oblida ètica, oblida moral, oblida decència i decòrum, oblida fins i tot el present -molt probablement l’única cosa de la qual veritablement disposam- i concentra els seus esforços a acumular cabal econòmic, jugant a ser un déu que és antidéu perquè crida mort des de la mort mateixa. Que gens ha d’envejar el món als inferns pintats per cert visionari flamenc.
Funcions de la poesia
Per a què serveix la poesia? Quina utilitat té el que es considera inútil? El filòsof Nuccio Ordine (Diamante, Calabria, 1958), autor de l’imprescindible manifest La utilitat de l’inútil (Quaderns Crema, 2013) subratlla el poder enriquidor del gènere, considerat menor: “Només el saber pot desafiar una vegada més les lleis del mercat. Jo puc posar en comú amb els altres els meus coneixements sense empobrir-me [...] donant vida al miracle d’un procés virtuós en el qual s’enriqueix, al mateix temps, qui dona i qui rep.” Lúcid, continua: “En els plecs de les activitats considerades supèrflues podem percebre, en efecte, els estímuls per pensar un món millor, per conrear la utopia de poder disminuir, si no eliminar, les injustícies generalitzades i les doloroses desigualtats que pesen (o haurien de pesar) com una llosa sobre les nostres consciències”. L’autor japonès Kakuzō Okakura (1862-1913), en el seu bellíssim tractat El llibre del te afirma que l’home s’elevà per sobre els animals en el moment en el qual reconegué el plaer d’agafar una flor per regalar-la-hi a la seva estimada. Es tracta de només dos exemples de les versàtils legions de personalitats que han reflexionat sobre similars o molt pròxims, prova que no es tracta d’una qüestió estèril o sense importància.
Si s’obre el plànol, les paraules d’Ordine deixen entreveure indignació quan, amb tota la raó del món, arremet contra les sancions imposades a Grècia cridant l’atenció sobre tota la riquesa que en diferents disciplines -entre elles la poesia- aquest estat aporta des de fa segles a la civilització. Però clar, si no es tracta de vil metall, no té valor.
Alguns dels productors de poesia illencs han dedicat matèria gris, cor i paraula a contribuir a aquest corrent de pensament per celebrar la data. Els punts de vista recopilats apunten a diverses adreces o obren o continuen eixos fonamentals respecte del tema, perquè no en poques ocasions té més valor la suma de creences o veritats subjectives que l’absolutisme de l’opinió imposada.