'Poker face': la 'Colombo' femenina que estàvem esperant

La popular sèrie Colombo, que va triomfar a la televisió dels anys setanta, es distingia per dues singularitats. Al contrari de la majoria de procedimentals, que arrenquen amb la troballa d'un cadàver per després seguir el procés a través del qual els detectius de torn descobreixen els responsables de l'assassinat, aquí ja veiem de bon principi qui havia comès el crim, de manera que la gràcia raïa en com els enxampava el protagonista. L'altre tret característic era, és clar, l'investigador que encarnava l'entranyable Peter Falk, amb la seva veu rogallosa, la imprescindible gavardina, aquell posat d'estar sempre mig reflexionant i la seva satisfacció quan posava en evidència un culpable que es creia més llest que ell.

Aquest és el model que segueix Poker face, la primera sèrie creada per Rian Johnson, que com a director havia firmat algun dels episodis més mítics de Breaking bad, com La mosca i Ozymandias. Johnson ja ha elevat el misteri criminal sense pretensions a blockbuster de prestigi amb les dues entregues de Punyals per l'esquena i ara presenta aquesta sèrie que vol homenatjar programes de detectius com Colombo des de certa distinció pròpia. La gran troballa de Poker face rau en atorgar-li el paper protagonista a Natasha Lyonne, que ja arrossega cert culte pels seus papers a Orange is the new black iRussian doll.

Com a investigadora improvisada de nom Charlie, Lyonne es desvela com la versió femenina de Colombo que sempre havíem esperat. Ella també pot presumir d'una inconfusible veu rogallosa, fuma sense mesura, té un tarannà tan sorneguer com bonhomiós i desprèn un carisma innegable. En el seu cas, però, no som davant d'una policia sinó d'una cambrera d'un casino amb un talent innat per detectar si algú menteix. En el primer episodi, aquest do li permet descobrir qui ha assassinat una de les seves col·legues a la feina, cosa que l'obliga a fugir per tal de no caure en mans del seu antic cap. Al llarg del seu viatge per les carreteres secundàries dels Estats Units en un Plymouth Barracuda blau soluciona assassinats que tenen lloc en els escenaris més curiosos, des d'un racó de la Ruta 66 fins a un paratge muntanyós aïllat a Colorado.

Pur rock'n'roll

A diferència de Colombo, la Charlie encarna una idea de fora de la llei o de rebel que a la ficció s'ha perfilat habitualment en masculí. No té llar, ni família ni parella i tot plegat no sembla preocupar-li. Es guanya la vida amb feines precàries i temporals que li permeten seguir sempre a la carretera i que esdevenen els contextos dels crims que acaba investigant. La Charlie és pur rock'n'roll i encarna cert esperit underground que sembla esborrat de la ficció nord-americana. Si ella resulta fora norma, els personatges que protagonitzen cadascun dels episodis responen, en canvi, a arquetips molt definits tant de malvats (habitualment gent poderosa sense escrúpols o figures ressentides i amargades) com de víctimes bondadoses.

Tot i que ja sabem que aquest tipus de sèries no pretenen aprofundir en les contradiccions morals de l'ànima humana, de vegades es troba a faltar una mica més de complexitat en el dibuix d'aquests protagonistes. De fet, l'únic episodi que juga a despertar simpatia envers unes assassines, el que té lloc en un geriàtric, és també el més divertit i satisfactori de tota la temporada. L'altre gran al·licient de Poker face és la corrua d'estrelles convidades que hi van fent acte de presència: Adrien Brody, Chloë Sevigny, Ellen Barkin, Tim Blake Nelson, Joseph Gordon-Levitt i, sobretot, un Nick Nolte en un paper corprenedor al vuitè episodi.