El polèmic retorn de Xesc Forteza

PalmaEl teatre Xesc Forteza de Palma acollirà el 22 de febrer la primera representació de Ca ses monges, una nova versió de l’obra que el mateix Forteza va estrenar el desembre de 1986 i que servirà per commemorar el 25è aniversari de la seva mort. Però aquesta proposta s’ha convertit en focus de comentaris i opinions per diferents motius, tres mesos abans que s’obri el teló. Es tracta de la primera producció pròpia de l’Ajuntament de Palma, amb una fórmula inèdita fins ara de contractació directa en format professional, i, per dur-ho a terme, s’ha escollit un tipus de teatre que no va rebre el suport dels intel·lectuals i crítics de l’època. I són moltes les coses que han canviat des de llavors. O no?

Cort va anunciar dia 16 de novembre que s’havia iniciat el càsting de Ca ses monges. El Consistori va especificar que la selecció d’intèrprets es feia “sota la supervisió del director general de Música i Arts Escèniques de l’Ajuntament, Rafel Brunet, i del director del muntatge, Vicenç Torres”. Quasi una setmana després, diferents associacions relacionades amb les arts escèniques emetien un comunicat, titulat Fum i il·lusionisme. Manca de transparència a la gestió de les arts escèniques a Cort, on asseguraven que la convocatòria del càsting “no inclou les condicions laborals” i que els candidats que les havien demanat “no han rebut resposta”.

Per la seva banda, Brunet assegura que va ser un càsting “obert a tothom” i que, si bé ell era al teatre quan es va fer, no va ser present a les proves ni va participar de les decisions. Pel que fa a les condicions, el director general assegura que seran “segons el conveni del teatre Principal”. “Ara bé, jo he fet d’actor 30 anys i mai m’han dit abans de fer el càsting què em pagaran. Quan, a més, puc estar negociant, en funció de l’espectacle, si aquest és el meu caixet, si ho faria per tant… Aleshores, on deixam la llibertat artística si ho tancam abans? Nosaltres defensam la llibertat artística, el que sigui més adient per a ells i les seves necessitats. I tothom ho ha acceptat a la primera i ben content”, comenta.

Homenatge a Xesc Forteza

Brunet assenyala que la producció d’aquesta obra va ser una de les primeres coses que va proposar quan va arribar al càrrec. “L’any que ve en farà 25 de la mort de Xesc Forteza i ens havíem de posar tot d’una en marxa”, afirma. A més de l’obra, tenen previstes activitats com una exposició i una jornada dedicada a la figura de Forteza que coordinarà Joan Monse.

Respecte del format de producció pròpia, que fins ara no s’havia fet servir en modalitat professional i amb contractació directa per part del Consistori, el director general assegura que el PP duia al programa electoral que es posarien en marxa “coproduccions i produccions pròpies”, i afegeix que “l’Ajuntament produeix directament moltes coses, com exposicions i cicles, encara que no s’havia fet mai amb teatre”. En qualsevol cas, s’ha de recordar que el teatre Principal de Palma es troba actualment sense director, a l’espera que es publiqui el concurs –en principi és qüestió de setmanes– que ha de servir per “despolititzar” aquest centre, segons va assenyalar la vicepresidenta i consellera de Cultura del Consell de Mallorca, Antònia Roca.

Pel que fa a l’obra escollida per a l’homenatge, va ser Rafel Brunet qui, juntament amb la filla de Xesc Forteza, va triar que fos Ca ses monges. També va ser una decisió conjunta d’ells dos, segons explica el mateix Brunet, que sigui Vicenç Torres qui la dirigeixi. Amb tot, el director general de Música i Arts Escèniques matisa que la seva implicació en aquest muntatge no és més que la d’un “gestor cultural que fa que el projecte avanci”. “He gestionat els drets, he reservat les dates, m’he encarregat que surti endavant la contractació del personal, he cercat escenògrafs… No faig res diferent que qualsevol gestor cultural del món, intent treure el màxim profit dels pocs recursos que tenim”, explica. A més, reconeix que en primer lloc es van posar en contacte amb Trui per tal que s’encarregàs de la producció, “ja que va ser la productora de Xesc Forteza durant 40 anys”, tot i que lamenta que no van poder arribar a un acord.

Més produccions

La història de Ca ses monges ens situa en un convent de monges tancades i té com a protagonistes les seves habitants i un grup de lladres que hi entren. La tria de l’obra va venir pel fet que en aquesta en concret el personatge de Xesc Forteza “passa més desapercebut”, explica el director Vicenç Torres. “En Xesc és irrepetible”, diu, “i hauríem estat abocats al fracàs si haguéssim intentat substituir-lo o imitar-lo”. Són quatre actrius i tres actors els que conformen un repartiment que ja està tancat i que en aquests moments ja treballa en el text.

De fet, el director general apunta que aquesta producció no serà una excepció i que actualment treballen per obrir una línia de produccions i coproduccions que s’està negociant amb el sector. “No tenim el nivell de producció del Principal, per exemple, que té cinc milions per a dues sales. Nosaltres hem apujat el pressupost gràcies a Javier Bonet, però tindrem només 250.000 euros per programar dues sales i el que hem de fer és esprémer-los i donar oportunitats als nous i als petits. Voldríem poder donar el 70% per avançat, per tal que les companyies noves o humils no tinguin problemes amb el finançament”, argumenta.

Qui ha estat director del teatre Principal de Palma fins al 31 d’agost, Josep Ramon Cerdà, considera que “no són bones pràctiques que es faci producció pròpia sense una figura tècnica que decideixi les produccions, sinó que sigui directament un càrrec polític qui ho fa”. “És fer passes enrere respecte de consensos que si no estaven consolidats almenys estaven ja encarrilats en el món cultural”, afegeix. Per la seva banda, Marta Ferré, qui va ser directora general de Cultura de Cort i actualment és coordinadora de Promoció Cultural a l’Ajuntament d’Inca, considera que “és bona notícia que qualsevol institució aporti, doni suport i faci que hi hagi més programació i més feina pels actors, sempre que es faci bé i es compleixin els preus i les condicions laborals, i que es faci la feina adequant-se a criteris artístics”. Al ja esmentat comunicat signat, entre d’altres, per Illescena, associació d’empreses d’arts escèniques de les Illes Balears, les entitats asseguren que no tenen “cap informació referent a la producció teatral Ca ses monges”. “No se’ns ha comunicat ni consultat res al respecte. Aquesta manca de transparència i informació accessible ens preocupa”, diuen.

‘Ca ses monges’

Ca ses monges es va estrenar dia 6 de desembre de 1986 a la sala Rialto i entre els intèrprets s’hi trobaven el mateix Xesc Forteza, Joan Bibiloni, Paquita Bover i Sandra Llull. “Veure disfressat Xesc Forteza de mare superiora d’un hipotètic convent és, en principi, garantia de riallada”, començava la crítica que el col·laborador d’aquest setmanari J. A. Mendiola en va publicar l’endemà a Diario de Mallorca. Si bé reconeixia que l’autor “coneix perfectament com moure els fils que provoquen la hilaritat” i en destacava “la gràcia de la idea inicial”, el títol de la crítica parlava per si mateix: “Arrancada de cavall”. “Comença allò que hauria de sustentar l’obra i tot trontolla”, s’hi llegeix. Un enregistrament d’aquesta obra, emesa a IB3 Televisió, es troba penjat sencer a Youtube i acumula més d’11.000 reproduccions.

En aquest sentit, Rafel Brunet reivindica la figura de Xesc Forteza, el qual “no s’ha programat els darrers temps”, i afirma que hi ha tota una part del sector que “li va treure la pell quan era viu”. “Deien que el teatre costumista només servia per riure i entretenir i que això no era cultura, però va ser l’únic que sense un duro de subvenció llogava tres mesos el teatre i l’omplia de dimarts a diumenge amb funció diària, i fent funció doble els dissabtes. Qui més ho ha aconseguit?”, es demana.

Les crítiques

Basta trescar una mica per l’hemeroteca per trobar articles de gent com Jaume Vidal Alcover, Antoni Serra o Josep Maria Llompart, qui escrigué que “el vertader teatre mallorquí no existeix”. “Ocupant el seu lloc hi ha una cosa, probablement a punt de morir, anomenada ‘teatre regional’, o sigui, un teatre que ja va néixer amb el cap baix, humiliat, ferit per aquest adjectiu, ‘regional’, que, tinguem-ho ben present, mata tot el que toca”, afegí. Per la seva banda, en un article aparegut a la revista Lluc el mes d’abril de 1975 arran de l’estrena de dues obres de Xesc Forteza i Joan Mas, Pere Bosch parlava d’un tipus de teatre de “denúncia-divertiment que afalaga i diverteix el públic per la senzilla raó que això li recorda el gustet d’unes suaus pessigolles que no fa res més que atiar el discret furor massoquista que porta dins”. La peça acabava “recalcant l’excel·lent bona fe que s’endevina” dels autors i afegia que “els molts defectes d’aquesta obra no els són imputables a ells, sinó a la situació general que fa possible que, amb comèdies com aquestes, hom atregui una massa de públic incondicional”.

“Reivindicar la figura de Xesc Forteza és legítim”, però no hem d’oblidar que va ser una figura molt discutida en el seu moment”, opina Josep Ramon Cerdà. “No tenia el suport ni de la crítica ni de la intel·lectualitat perquè la imatge de mallorquinitat que transmetien les seves obres estava travessada per l’autoodi. És significatiu que el primer que facin sigui recuperar-lo”, conclou.