"La policia em feia mirar per la finestra com pegaven a la meva germana"

Barcelona"M'amenaçaven de pegar a la meva germana si no parlava i em feien mirar per una finestreta i veure com li pegaven. Jo sabia que ella era més dura que jo i que no parlaria. Vam estar tancats 32 dies a Via Laietana", explica Pepus Ferrándiz. El Pepus i la Maribel són germans bessons i tenien tan sols 17 anys quan els van detenir. Els van torturar de totes les maneres possibles i, després de 32 dies als calabossos de Via Laietana, els van enviar a la presó. El Pepus va estar a la Model durant 13 mesos, els mateixos que la Maribel va passar a la presó de dones de la Trinitat, on les monges de la Cruzada Evangélica la van sotmetre a un nou calvari d'adoctrinament moral i càstigs. Ara, més de 50 anys després, els germans tenen l'oportunitat de querellar-se contra els policies que els van torturar: Vicente Juan Creix, Rafael Núñez Valverde, Genuino Nicolás Navales i Atilano del Valle.

Quan parlem amb el Pepus, acaba de tornar de la manifestació en defensa de Palestina. Tant ell com la seva germana són molt actius, tant al carrer, participant en manifestacions i protestes, com dins de les aules, donant xerrades. El Pepus recorda molt bé el dia que la policia franquista va anar a casa seva. "A les dues de la matinada es van presentar quatre agents de la Brigada Político-Social amb el sereno, que era qui podia obrir les portes. Així no ens podíem escapar i, a més, feia de testimoni durant el registre. Van arraconar la mare i ho van escorcollar tot buscant propaganda, llibretes, informació... No van trobar res", explica. La Maribel era del Front Obrer de Catalunya (FOC) i el Pepus s'havia afiliat amb 14 anys a la Jove Guàrdia Roja del Partit Comunista. "Ens havien delatat. A Via Laietana sabies quan hi entraves, però no quan en sorties. El calabós era fosc, sense llum i humit. Per dormir tenia un tros de goma escuma de 50 centímetres i una manta molt bruta i pudent", recorda el Pepus.

"En aquell moment hi havia el desè estat d'excepció i, per tant, s'havien suspès els pocs drets que tenien les persones detingudes. Ja no hi havia el límit de 72 hores per a les detencions", remarca Sònia Olivella, l'advocada de l'Associació Irídia, que ha presentat la querella. "L'estat espanyol està obligat a investigar aquests crims, no prescriuen i no són amnistiables", recorda l'advocada.

El pitjor, el patiment dels pares

Poc després d'entrar a la prefectura van començar les tortures: "Em van fer la roda, em van emmanillar per l'esquena i van començar a entrar policies que em donaven cops de puny a l'estèrnum. Van ser 30 o 40 cops", recorda Ferrándiz. Va patir també "la cigonya": "Em van emmanillar amb els canells per darrere dels genolls flexionats a la gatzoneta i em feien caminar, però queia i aleshores em pegaven. També em van fer aguantar un paper amb el front clavat a la paret durant hores i hores, i cada vegada que queia m'apallissaven", relata el Pepus. "Estava fort, perquè feia excursionisme, però al baixar i pujar les escales els genolls no em responien", explica. A la Model, primer el van tancar en una cel·la d'aïllament i després el van enviar a la sisena galeria, perquè era menor d'edat, amb 300 presos comuns més. Ell era l'únic pres polític. Quan parlem, el que més dol al Pepus no és el record de les pallisses sinó dels pares: "El pitjor va ser el seu patiment, això encara em fa molt de mal", lamenta.

A la Maribel la van tancar en una altra cel·la molt petita, amb estores brutes d'orina i vòmit. Havia de demanar permís a la policia per anar al lavabo i fer-lo servir amb la porta entreoberta i amb agents a prop. Els dos germans no podien parlar, però van aconseguir fer-se arribar missatges gràcies als detinguts als quals, per la seva orientació sexual, els obligaven a netejar les cel·les. A tots dos els torturaven i els interrogaven a qualsevol hora del dia o de la nit. L'angoixa de tenir el germà tancat els va afectar molt als dos. A la Maribel, en una ocasió, li va semblar sentir els crits del Pepus. Ella també va patir agressions. A la presó de dones el tracte també va ser terrible: com a presa política no podia sortir al pati central i la resta tenien prohibit parlar-hi. Allà una de les monges li va dir a una presa: "Espero que la pròxima vegada, quan tornis, tornis per puta i no per política". Aquell abril del 1971, la policia va detenir 20 persones més amb els germans Ferrándiz i se'ls va acusar d'associació il·lícita i propaganda il·legal. El Pepus, quan va sortir de la presó, no va poder continuar amb els seus estudis a l'Escola Tècnica del Clot, perquè estava a les llistes negres.

La lluita perquè Via Laietana sigui un espai de memòria

A Catalunya és la segona querella de lesa humanitat que arriba als jutjats des que es va aprovar la nova llei de memòria democràtica espanyola. El novembre de l'any passat Carles Vallejo, amb el col·lectiu Irídia i Òmnium Cultural, en va presentar una contra els policies que el van torturar a Via Laietana el desembre del 1970. Tanmateix, la jutgessa del jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona, Carmen García Martínez, va decidir no admetre-la a tràmit. La Fiscalia de Barcelona, juntament amb Memòria Democràtica del govern espanyol i la Fiscalia General de l'Estat, havia demanat explícitament l'admissió de la querella de Vallejo, però la jutge en va fer cas omís. Tant la Generalitat com Irídia han apel·lat la decisió de la jutgessa. "Tant amb Vallejo com amb els germans Ferrándiz la querella és pel mateix, lesa humanitat. Però si s'obren investigacions, en el cas dels Ferrándiz, es valorarà que eren menors d'edat quan van ser detinguts i acusats. La seva joventut i el seu activisme al llarg de més de 50 anys també són un valor. S'han fet un fart de donar el seu testimoni a escoles i universitats per animar les persones més joves a lluitar pels seus ideals", destaca Olivella.

El Pepus no es rendeix. Ni davant els jutjats ni a les aules. "És important recuperar la memòria i que els joves sàpiguen que la democràcia no se'ns va donar de manera gratuïta. Al carrer hi va haver molta lluita i molta gent vam patir. La Transició no va ser ni pacífica ni modèlica: hi va haver molts morts, i això es desconeix. Per això és important que Via Laietana sigui un espai de memòria", recalca el Pepus. Una demanda de moltes entitats i moltes víctimes que, dos dimarts de cada mes, es planten davant la comissaria per fer-la sentir. Des de la publicació de la llei de memòria espanyola s'han presentat un centenar de querelles. Només se n'ha admès una a Madrid, la de Julio Pacheco.