La política impregna les festes populars de Mallorca

Palma“Arriba un punt que apoderar-se del carrer és un acte polític en si mateix”, explica Jaume Vich del col·lectiu Orgull Llonguet. “El format que nosaltres feim no el podria assumir un ajuntament, perquè hi ha una reivindicació implícita d’apoderar-se de l’espai públic, i a les institucions això no els interessa”, remarca. Més enllà de la diversió, les festes populars han esdevingut un espai per expressar conflictes i reivindicar els drets que encara manquen per assolir. I així ho demostren diverses celebracions de les que es fan a diferents indrets de Mallorca. Aquest esperit reivindicatiu es fa notar tant en les festes que s’organitzen de manera autogestionada per col·lectius i associacions com en les tradicionals, arrelades a una comunitat, i on han sorgit moltes veus que reclamen canvis per adequar-les a l’actual societat democràtica i diversa.

A les darreres festes posttrinitàries que organitza l’Associació de Veïns de Canamunt, celebrades a principi de juliol al barri de la Gerreria de Palma, s’hi va tornar a viure el marcat perfil irònic i polític que les ha caracteritzades des que varen començar. Emparades per sant Rescat, un patró inventat símbol de lluita i diversió, enguany feien broma del nou sistema de reciclatge implantat al barri amb el lema “Recollida selecta” -l’any anterior s’havien dedicat a la llibertat d’expressió-. El pregó, que varen llegir membres del nou ateneu l’Elèctrica, també criticava l’impacte dels creuers, els hotels boutique i els pisos turístics. “Són coses sobre les quals reflexionam molt i, quan feim les festes, apareixen”, assenyala Tina Codina, de l’Associació de Veïns. “Veim que el barri es perd, ja no hi ha la mateixa gent i desapareixen els petits comerços, mentre que cada vegada hi ha més hotels i habitatges destinats al turisme”, assenyala. El problema de la gentrificació, present a les converses dels veïns, s’expressa en la festa, en què es visibilitza el malestar del barri. “Aprofitant que esdevé el centre d’atenció, s’hi exposen públicament, de manera crítica però festiva, els conflictes que ens afecten en el dia a dia”, diu Codina.

Aquest esperit crític i transgressor de l’Associació de Veïns de Canamunt té un precedent en la Comissió de Festes de la Calatrava, que es remunta a l’inici de la transició. Entre la mort de Franco i les primeres eleccions municipals, una colla de persones de la barriada de la Calatrava varen empènyer l’arribada de la democràcia als carrers de Palma a través d’unes festes populars participatives. Amb autogestió, una actitud subversiva i l’afany d’agitació social i cultural, varen recuperar celebracions que els anys del franquisme havien desterrat dels carrers. De fet, varen ser ells els que aconseguiren que la Rua de Carnestoltes tornàs a desfilar per Palma, fins que va arribar a ser tan massiva i popular que l’Ajuntament se’n va acabar fent càrrec.

Aquest referent el tenen molt en compte col·lectius com Orgull Llonguet, que des de fa anys han creat una alternativa popular i participativa al model de revetla de concerts que organitza l’Ajuntament de Palma per Sant Sebastià. “Gràcies al referent de la Calatrava, anam molt alerta a cedir espais a l’Ajuntament i que es pugui perdre l’esperit de la festa. Acceptam l’ajuda de l’Ajuntament, però fins a certs límits”, explica Jaume Vich per expressar la necessitat d’autonomia del col·lectiu. “A l’Ajuntament li interessa apoderar-se de la festa i que aquesta no sigui massa crítica. Nosaltres creiem que hem de ser crítics i tenir un espai on poder dir el que ens doni la gana”.

El paper de la dona

L’ambient espontani participatiu de les festes ha servit per visibilitzar els reptes socials que ha d’encarar una comunitat determinada. I si hi ha un tema que en els darrers temps s’ha posat al capdavant de l’agenda social, aquest ha estat el qüestionament del paper que s’ha donat -o imposat- a la dona en la societat. La lluita feminista mobilitza milers de persones per reivindicar els drets de la dona, i tampoc no ha oblidat les festes tradicionals mallorquines. De fet, la reivindicació feminista hi ha guanyat presència i força els darrers anys. El 2016, amb motiu de les festes de Sant Antoni, l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor reclamava que les dones també poguessin ser dimònies. Al marge del ball dels dimonis que organitza oficialment el Patronat, des de fa quatre anys les antipatriarcals representen el ball de les dimònies a la plaça de Sant Jaume, on el glosat i la lectura de manifests donen veu a les reivindicacions del feminisme manacorí.

“Vàrem aprofitar que Manacor és un poble molt santantonier i trobàrem necessari treballar al voltant de les festes i la perspectiva de gènere, fent accions molt concretes que puguin interpel·lar a la comunitat local”, explica Bel Duran, membre de l’Assemblea. Les antipatriarcals posaren sobre la taula el debat de per què les dones no poden participar en les festes tradicionals amb els mateixos drets i condicions que ho fan els homes, un debat que no només qüestiona el paper secundari i invisibilitzat de les dones, sinó també la falta de democràcia a les festes més arrelades. “Realment és com un mirall de la societat”, diu Margalida Gelabert, que forma part del col·lectiu. “Les dones sempre hi han estat a les festes, però relegades a fer tasques de cures i a mantenir-se en segon pla. Les dones no n’han tingut mai el protagonisme i qui sol organitzar aquestes festes són homes”, afegeix.

Les manacorines visibilitzaren la seva lluita a l’espai de les xarxes socials amb el hashtag #JoTambéVullBallar, que remarcava la necessitat de fer les festes més inclusives, integradores i participatives per a tothom. Aquest mateix lema, o crit de lluita, serví també per donar veu a les reivindicacions a Montuïri al voltant del ball dels Cossiers. L’any passat, coincidint amb la declaració del ball dels Cossiers com a Festa d’Interès Cultural pel Consell de Mallorca, la revetla de Sant Bartomeu s’omplia de gent que duia camisetes amb el lema “Cossiers i cossieres, montuïrers i montuïreres”, manifestant en una data tan assenyalada la necessitat d’incloure la dona a la dansa dels Cossiers.

Aquesta iniciativa sorgí de manera espontània impulsada per un grup de joves de la localitat que reclamaven que les festes començassin a canviar i que les dones poguessin tenir-hi un paper protagonista. “De l’any passat a enguany ha canviat que abans no se’n xerrava i ara, gràcies a les camisetes, el debat és ben viu al poble”, comenta Maria Antònia Ribas, membre de la plataforma impulsora de la protesta. “És simplement que a Montuïri hi tenim una festa molt important, la gent hi té un gran sentiment, i no ens pareix normal que no hi participin dones”, subratlla.

La inclusió de les dones al ball dels Cossiers és un debat que s’ha produït a tots els indrets on es realitza aquesta dansa ritual. Si a Alaró les dones hi poden participar des del 2016, a Son Sardina ho fan des de fa gairebé quaranta anys, quan es va recuperar la tradició. Les reivindicacions que hi ha a cada localitat no tenen un caràcter aïllat, i quan a Manacor, el mes de juny, el ball dels Cossiers va donar pas a la participació de les dones, les cossieres de Son Sardina ho celebraven amb un mural, obra del col·lectiu Malafolla, que clamava “Cossieres, ballem!”.

Moros i Cristians de Pollença

La troballa d’un document històric i la bona acollida que ha tingut la proposta del col·lectiu feminista La Mala Pècora, entre la gent i l’Ajuntament, hauran fet possible que enguany, per primera vegada des del 1858, les dones hagin pogut participar en el simulacre de Moros i Cristians, a les festes de la Patrona de Pollença. Aquest col·lectiu pollencí, sorgit tot just el febrer d’enguany, ha vist necessari “intervenir des d’un col·lectiu feminista a les festes populars perquè, com qualsevol àmbit de la vida social, política i econòmica del municipi, és susceptible de ser mirat des d’una perspectiva de gènere”, diu una membre de La Mala Pècora que prefereix que no se’n publiqui el nom. I afegeix: “Tenim clar que a les festes de la Patrona sempre hi ha hagut una clara invisibilització i s’ha deixat en segon pla la figura de la dona”. Fent referència al hashtag impulsat per l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor, el col·lectiu pollencí manifestava la seva reivindicació a les xarxes socials amb el lema de #JoTambéVullLluitar, agermanant la seva lluita amb la d’altres localitats mallorquines.

Tot i que la iniciativa s’impulsà abans que l’historiador Pere Salas aportàs documentació que demostrava la inclusió de les dones en els primers simulacres, al segle XIX, aquesta coincidència ha servit a La Mala Pècora com a justificació “per fer front a aquell sector de gent que creu que les festes i les tradicions són estables i mai canvien”. La resistència als canvis és el que s’han trobat tant a Manacor i Montuïri com a Pollença, especialment en el context de tradicions més arrelades i sentides per la comunitat local.

El simulacre de Moros i Cristians parteix de la representació d’uns fets històrics de la mateixa manera que ho fa la batalla d’aigua de Canamunt i Canavall, que organitza Orgull Llonguet, a Palma. La primera és una festa molt arrelada al llarg del temps, mentre que la segona just arriba aquest setembre a la quarta edició. Les diferències entre una neofesta com la batalla de Ciutat i una festa tradicional com la de Pollença són moltes, però “la idea és la mateixa”, diu Jaume Vich d’Orgull Llonguet, qui afegeix que “a diferència de les festes tradicionals, les neofestes sorgeixen des d’una organització democràtica, per tant moltes qüestions venen superades des de l’inici i el protocol és més modelable”. En contrast amb les neofestes, a les festes tradicionals hi queda el repte d’adequar-se a un context més inclusiu i democràtic. “Aquesta onada de reivindicacions al voltant de les festes populars”, explica Bel Duran, de l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor, “és un símptoma que hi ha d’haver un canvi; la tradició ha de poder avançar el present i no quedar ancorada en els valors del passat”.