Un fresc de Dionís reapareix 2.000 anys després a Pompeia
Les excavacions a la ciutat sepultada pel Vesuvi revelen una gran pintura del déu del vi amb un seguici de ballarines, caçadores i sàtirs
BarcelonaProp de dos mil anys després de l'explosió del Vesuvi, Dionís torna a exhibir la seva rauxa i bonhomia a Pompeia. El déu del vi, les festes i les orgies ha reaparegut a la ciutat romana gràcies a les excavacions del jaciment arqueològic, que han revelat un gran fris datat entre l'any 40 i el 30 abans de Crist que representa Dionís amb el seu seguici habitual de ballarines, caçadores i sàtirs.
L'obra en qüestió és una pintura d'escala gairebé humana que s'ha recuperat en la paret d'un saló per a banquets que s'ha excavat en les últimes setmanes. L'estança ha estat batejada pels arqueòlegs com a Casa del Tíasos, que era com es coneixia la comitiva de seguidors embriagats que acompanyaven Dionís en les seves bacanals i orgies nocturnes. El seguici del fresc inclou una cabra degollada, una dona que s'inicia en el ritual i joves sàtirs que toquen la flauta o fan la libació del vi en honor al déu.
La pintura va quedar sepultada l'any 70 arran de violenta explosió volcànica del Vesuvi que va sepultar la pròspera ciutat romana. No és el primer fresc que revelen les excavacions arqueològiques a Pompeia, però destaca per la seva mida important: és el segon més gran juntament amb un altre mural gegant o megalografia que es va descobrir durant les excavacions de la coneguda com a Casa dels Misteris.
A través de la pintura de la Casa de Tíasos, els arqueòlegs poden estudiar els rituals iniciàtics del culte dionisíac i la importància que hi tenia la caça, representada en la figura de les caçadores i també present en un petit fresc a la part superior del mural que representa animals vius i morts. Les batudes de caça dels seguidors de Dionís, ja relatades per Eurípides a la tragèdia Les bacants (406 abans de Crist), eren metàfores d'una vida desenfrenada, assegura el director del jaciment de Pompeia, Gabriel Zuchriel.
El ministre de Cultura italià, Alessandro Giuli, ha celebrat aquest "document històric excepcional" perquè revela "un aspecte de la vida en l'època clàssica mediterrània que era en gran part desconegut". El govern italià, ha assegurat Giuli, seguirà finançant les excavacions del jaciment de Pompeia, que l'any passat va rebre quatre milions de visitants.
