El pop il·lumina el Primavera Sound

BarcelonaBelle and Sebastian s’han convertit en una garantia quan es tracta d’entretenir i encomanar energia pop ja no estrictament indie. Per això era assenyat que el Primavera Sound els triés per tancar la jornada gratuïta al Parc del Fòrum. Bé, no del tot gratuïta, perquè per accedir als dos concerts a l’auditori (Maria Arnal & Marcel Bagés i Spiritualuzed) calia tenir la polsera de l’abonament.

“Som d’Escòcia, un petit país d’Europa”, va dir en català i carregat de doble intenció el líder de Belle and Sebastian, un Stuart Murdoch pro independència d’Escòcia i anti-Brexit que ha esdevingut un solvent entertainer indie, comunicatiu i amb una actitud positiva dalt de l’escenari. Aleshores el grup ja havia marcat el to del concert, amb cançons com ara Dog on wheels, I’m a cuckoo i la més recent We were beautiful : violí, trompeta i acords majors il·luminant un Fòrum que va aplegar una gentada que va seguir amb bona predisposició un repertori farcit de clàssics i esquitxat de peces de la nova trilogia d’EPs del grup.

A la tarda, a l’auditori, Maria Arnal i Marcel Bagés van escampar el seu encanteri de memòries republicanes, poètica del desig i insurgència. Arnal, que canta sense amagar la respiració i plena de convicció un repertori de gran càrrega emocional i política, i Bagés, amb l’expressivitat de la seva guitarra, van tornar a unir-se en un concert de prop d’una hora amb el disc 45 cerebros y 1 corazón com a eix. Els imponderables horaris van fer que el duo anés per feina, reduint les explicacions que donen context a les cançons. També val a dir que semblava que el públic coneixia perfectament el què, el com i el perquè del cançoner d’Arnal i Bagés, i que ja no cal recordar que A la vida i No he desitjat mai cap cos com el teu venen d’Ovidi Montllor i Vicent Andrés Estellés, o que són de Brossa els versos que ella repeteix insistentment a La gent. Sí que van trobar necessari dir que Miénteme és una versió del Niño de Elche, segurament perquè el to sarcàstic de la lletra no és l’habitual en el material que canta Arnal.

El concert va créixer encara més en intensitat sonora quan a La gent s’hi va incorporar David Soler, el productor del disc. Va ser el moment més irat de la tarda, amb Arnal repetint enmig d’una tempesta electrònica que “la gent no s’adona del poder que té” i invocant Brossa per recordar que “amb una vaga general d’una setmana n’hi hauria prou per ensorrar l’economia, paralitzar l’Estat i demostrar que les lleis que imposen no són necessàries”. La resposta del públic va ser eufòrica, tot i que ningú va semblar decidit a dur a la pràctica el consell brossià. La part final va seguir a un gran nivell, fins a arribar a la pletòrica epifania sobre el desig de Tú que vienes a rondarme.

A l’aire lliure, mentre la xilena Javiera Mena acomiadava una actuació de gran format remenant pop electrònic (i rematat amb Ritmo de la noche ), Yung Beef començava el seu xou a dins i després enfilat en una gàbia, com ja havia fet fa uns mesos a l’Apolo. “Esteu vivint l’apocalipsi”, va dir l’ex Pxxr Gvng, estrella inimitable de les músiques urbanes espanyoles, mentre dedicava l’actuació a la Mina i el Besòs i esperonava el públic perquè s’acostés a la gàbia, convertida en metàfora d’una manera de ser i d’estar en el negoci de la música: sí, està engabiat, però la clau només la té ell.

Que desaparegui la monarquia

Unes hores abans Yung Beef havia compartit amb Bad Gyal i C. Tangana una xerrada moderada per la periodista Alicia Álvarez en què la paraula trap estava proscrita. La principal discrepància va sorgir quan els van demanar sobre la seva posició entre el mainstream i l’underground. “Jo ara mateix soc l’underground -va dir Yung Beef-. Treballo en la meva merda i guanyo diners. Ens hem de protegir nosaltres mateixos perquè les multinacionals ens mengen els ous. No vull participar d’una indústria que depèn de paios amb trajo”. C. Tangana, en canvi, va defensar l’undergroundartístic, “però si underground significa no guanyar diners, no”, va afegir abans d’argumentar que de mercat només n’hi ha un, el dels diners, i que el cal és lluitar en el mainstream amb les mateixes eines del mainstream. Entre l’un i l’altre, Bad Gyal: “Es tracta de deixar de ser underground sent jo mateixa, i ser mainstream sense deixar de ser jo”. Sobre el cas Valtonyc, el més contundent va ser C. Tangana. “La monarquia ha de desaparèixer, i la democràcia representativa, també”, va dir el músic madrileny.