El pop perfecte de Pet Shop Boys conquista el Mallorca Live Festival

CalviàAmb unes màscares en forma de diapasó que ocultaven els seus rostres, Neil Tenant i Chris Lowe varen pujar a l'escenari del Mallorca Live Festival com a caps de cartell. Quatre anys després d'haver estat anunciats en una edició suspesa per la pandèmia, van fer escala, per fi, a les Balears amb Dreamworld: The greatest hits live: una gira de grans èxits que rescata tots els temes de la seva etapa imperial dels 80.

El duo va arrencar amb 'Suburbia' i amb una escenografia tan elegant com efectiva amb només dos fanals i una pantalla apaïsada per projectar els visuals. 'Can you forgive her?', 'Opportunities (Let's make lots of money)' i 'Where the streets have no name' i mesclada amb 'I can't take my eyes off you' varen fer un primer bloc que establia les bases del que ofereixen: un espectacle de so impecable (enhorabona a l'organització), perfectament mesurat i que flueix gràcies a unes fantàstiques transicions. 'Rent' –reivindicada recentment en la millor escena de la pel·lícula Saltburn–, continua sonant senzilla, misteriosa i melancòlica, abans que Tenant i Lowe tornassin a pujar els beats amb 'Left to my own devices' i un 'Domino Dancing' corejat pels milers de persones concentrats enfront de l'escenari. "És la nostra primera vegada en aquesta illa", va dir el cantant sobre una espera que ha durat gairebé 40 anys.

Les cançons van sonar sense adulterar, sense la nova cara que molts veterans fan als seus èxits per actualitzar-los. No necessiten canvis les primeres notes que es podien reconèixer de temes com 'Always on my mind', que va portar a l'èxtasi al públic, o la hipervitaminada 'Heart', que va sonar perfectament enllaçada a 'Paninaro'. La incontestable 'It's a sin' tancava la proposta abans dels bisos sonant eixordadora i majestuosa. Per tancar, 'West and Girls', el seu primer número 1 a les llistes britàniques i estatunidenques; va sonar melancòlic amb unes projeccions en les quals es veia al duo en imatges de l'època. Sobre l'escenari, Tenant recuperava la gavardina negra i Lowe s'havia posat la seva gorra dels 80 amb la paraula Boy. I una més, la darrera: 'Being boring', altre exemple de peça de pop perfecta i coherent amb un repertori que –presentat en directe amb aquest mestratge– és la història de Pet Shop Boys projectada a un futur en el qual el seu llegat continuarà sent rellevant.