La portalada de Sant Pere de Rodes, la joia perduda del Picasso del segle XII

BarcelonaLa desapareguda portalada romànica del monestir de Sant Pere de Rodes seria una de les grans meravelles de l’art medieval català, al mateix nivell que el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll, conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Tapís de la Creació del tresor de la catedral de Girona i la portalada del monestir de Ripoll. Una de les principals raons per les quals ho seria es troba en la singularitat del seu autor, l’escultor batejat als anys 40 com el Mestre de Cabestany i molt valorat actualment a Europa i els Estats Units.

El professor de la UAB Manuel Castiñeiras el defineix com “el Picasso del segle XII” amb motiu de l’exposició a Artur Ramon Art (Bailèn, 19) de quatre fragments d'obres del Mestre Cabestany que el departament de Cultura va comprar per 250.000 euros al mateix Artur Ramon i als col·legues de Palau Antiguitats i Clavell & Morgades Antiguitats, i amb els quals la Generalitat satisfà, com diu també Castiñeiras, el “deute històric” que el museu tenia amb aquest escultor, perquè fins ara no hi estava representat. L'exposició té un afany científic i inclou un catàleg amb textos de Castiñeiras i de Jordi Camps, l'exconservador de Romànic del MNAC.

Els quatre fragments escultòrics són un cap que havia format part de l’exposició del mateix museu Ex unge leonem i tres fragments inèdits fins ara: un segon cap amb part de l’espatlla dreta, un fragment de la part inferior d’un personatge de l'escena de la curació d’una dona que pateix hemorràgies, i un petit fragment d’indumentària. Aquests tres fragments els va trobar un pastor de la Selva de Mar i, quan la Generalitat els va comprar, els tenia una família de Barcelona. Hi ha més fragments de la portalada al Fitzwilliam Museum de Cambridge, el Worcester Art Museum de Massachusetts, el Museu d'Art de Girona, el Museu de l'Empordà, el Museu d'Arqueologia de Catalunya, la col·lecció Oleguer Junyent, l'Ajuntament del Port de la Selva i, en aquesta mateixa localitat, a Ca l'Elvira, Can Vives i l'antiga rectoria de l'església parroquial.

Manuel Castiñeiras fa servir el símil picassià amb el Mestre de Cabestany per dues raons: per l’estil únic del mestre i, com va fer Pablo Picasso amb innombrables fonts, per beure de la tradició per renovar-la. “Potser no és l’escultor romànic més important, però sí que és el més extraordinari, perquè pocs artistes tenen una trajectòria com la seva: treballa a la Toscana, al Rosselló, a Sant Pere de Rodes i a Navarra”, diu Castiñerias. “El seu estil és molt particular i provocador, treballa les figures d’una forma prismàtica, i ni els angles ni les cares són iguals. Són unes figures que no et deixen indiferent, encara que per a molts siguin molt lletges”, subratlla.

“La principal particularitat del Mestre de Cabestany és que no reprodueix repertori sinó que explica històries –diu la historiadora Laura Bartolomé, autora d’una tesi doctoral sobre l'escultor, que afegeix–: I fa narracions d’una manera que no reprodueix models, sinó que pràcticament n’inventa un per a cada ocasió. En aquest sentit, és molt creatiu i força innovador”. Bartolomé va demostrar que l’estil del Mestre de Cabestany beu dels sarcòfags dels segles III i IV, tant dels primers paleocristians com dels romans, que són les primeres obres funeràries en què s’explica una història amb el format d’un fris. “A moltes s'hi pot veure l’ús del trepà, el treball dels ulls i de l'alt relleu amb l’efecte de clarobscur, hi havia moltes coincidències”, explica la historiadora. 

Una altra raó per la qual la portalada de Sant Pere de Rodes era excepcional és perquè estava feta sobretot de marbre. De fet, un dels trets del Mestre de Cabestany és que sovint reutilitzava fragments de marbre antics. Que la portalada estigués feta amb un material luxós també està relacionat amb la seva destrucció: els monjos van abandonar definitivament el monestir el 1798 i es van instal·lar al castell de Vila-sacra. Les autoritats del monestir havien donat permís a diferents particulars per extreure pedres de les ruïnes del monestir, tret de la portalada. Entre ells, un hisendat de la Selva va enviar-hi dos paletes que treballaven per a Narcís Casademont i que van desmuntar tota la portalada per obtenir-ne el marbre. L’octubre del 1832 un procurador els va denunciar, tot i que no se sap com va acabar el procés. A la destrucció de la portalada també hi va contribuir “la venjança antifeudal dels habitants de la Selva del Mar, el Port de la Selva i Llançà”, diu Castiñerias.

Segon Castiñerias, també hi ha peces de la portalada conegudes per fotografies de començament del segle XX, com un Llàtzer ressuscitat i uns fragments que van ser enterrats durant la Guerra Civil i que no s’han trobat. Pot ser que arran de l’exposició a l’espai d’Artur Ramon apareguin noves peces al mercat.

Una nova reconstrucció de la portalada

Coincidint amb l’exposició, els antiquaris han publicat un catàleg amb una nova hipòtesi de Manuel Castiñeiras sobre la reconstrucció de la portalada que recull les propostes que van fer Jaume Barrachina i Laura Bartolomé: el conjunt estaria format per la superposició de dos arcs i dos timpans. El primer timpà estaria presidit per un Calvari i, probablement, acompanyat, a una banda i a l’altra, d’escenes relatives a la Passió. El timpà superior estaria dividit en tres registres: el primer estaria buit; al central hi hauria el relleu conservat al Museu Frederic Marès Aparició de Jesús als seus deixebles en el mar i l’escena perduda de les Noces de Canà. A l’inferior hi hauria el Miracle del guariment de l’home de la mà seca, un fragment del qual és al Marès; La curació d'una dona amb hemorràgies, comprada per la Generalitat; el Lavatori dels peus, un fragment del qual és al Museu d’Art de Girona, i la Pesca miraculosa, o Vocació de Sant Pere i Sant Andreu, conservat parcialment al Museu del Castell de Peralada. De la part inferior de la portalada es conserven diversos capitells i el cap i el cos d’un Sant Pere al Museu del Castell de Peralada i l’Ajuntament del Port de la Selva.

Castiñeiras també obre una nova via d’investigació a partir del fet que algunes de les escenes remeten a la regió de Galilea i que la portalada estava ubicada en un espai que rep aquest mateix nom i que evocaria la Galilea bíblica. Es tracta d’una zona anterior a la intervenció del Mestre i que estava concebuda com a lloc d’enterrament de la gent poderosa de la zona, com els comtes d’Empúries. També tenia un altre ús: "Era un espai que es feia servir per a les processons, la més important de les quals era la de Pasqua. En aquell moment es feia un ritual durant el qual s'anava del claustre a la galilea, s'entonaven una sèrie de càntics i se celebrava la resurrecció de Crist", conclou Castiñeiras.