Posar Baltasar Samper en la història de la música com es mereix

PalmaA Mèxic, aquests dies hi coincideixen diversos mallorquins amb un mateix objectiu: estudiar, difondre i recuperar la història i el llegat del músic Baltasar Samper (Palma, 1888 - Ciutat de Mèxic, 1966). Per una banda, hi trobam Amadeu Corbera, que ja fa mesos que resideix al país centreamericà. El musicòleg hi és a fer part de la seva investigació de la tesi doctoral sobre Samper. En paral·lel, hi trobam l’equip de la productora audiovisual Cinètica, que aquests dies hi enregistra un documental sobre la figura del músic.

Però qui era Baltasar Samper?, per què el seu llegat es troba a Mèxic? i quina importància musical va tenir? Amadeu Corbera ens ho relata. Baltasar Samper fou un músic català nascut a Mallorca i republicà compromès, director d’orquestra, etnomusicòleg avançat al seu temps, el crític musical de més prestigi a Barcelona, compositor famós i pianista notable, deixeble predilecte d’Enric Granados. L’exili imposat i autoimposat el condemnà a l’oblit. Va viure 24 anys a Mèxic, on arribà el 1942 fugint de la França ocupada, on ja s’havia exiliat el 1939. Fins ara, de la seva vida a Mèxic se’n sabia ben poca cosa: en general, tot i no ser un músic o un personatge desconegut, Samper és encara massa poc conegut, com a músic i intel·lectual compromès, tot i que fou un dels compositors i crítics més importants del període republicà. Tanmateix, resta pendent de ser estudiat en detall -d’aquí la tesi de Corbera- i, sobretot, l’etapa de Mèxic, que és quasi una incògnita.

Elit musical

Se sap que a Mèxic havia treballat de folklorista -“etnomusicòleg, més aviat”, puntualitza Corbera- i a l’Instituto Nacional de Bellas Artes. Gràcies a la recerca d’aquests mesos, l’estudiós ha pogut consultar els arxius de les institucions on va treballar. “Ara sabem molt millor quina fou aquesta feina, la importància que va tenir com a fundador de l’etnomusicologia mexicana moderna”, indica. També ha pogut esbrinar una mica més com fou la seva vida a Mèxic, “quin paper va tenir entre l’exili català, amb qui es va relacionar, etc. Ara sabem que Samper va formar part del cercle de l’elit musical mexicana dels anys 40 i 50, al voltant de Carlos Chávez, el músic més important de la història recent de Mèxic i un dels més importants del s. XX a tot el continent americà, i també amb altres músics exiliats com Adolfo Salzar i Jesús Bal y Gay, dos dels representants més importants de la Generació del 27 musical espanyola”.

Fou director de la massa coral de l’Orfeó Català de Mèxic i president de la Comunitat Catalana. Quan ho deixà, continuà sempre sent un referent cultural i participà de manera rellevant en les activitats culturals de l’exili, com la publicació de revistes, els jocs florals de 1957, sent jurat de premis literaris o musicals, intervenint en homenatges a altres personalitats, etc.

Ara, tant el documental de Cinètica Produccions com la tesi d’Amadeu Corbera pretenen recuperar aquesta figura i “posar-la en primer pla, com es mereix”. Victòria Morell ens relata des de Mèxic com han fet entrevistes amb diversos experts: a Mallorca, amb Joan Moll, Joan Company i Damià Pons. A Catalunya, amb Jaume Ayats, director del Museu de la Música de Barcelona; Josep Massot i Montaner, historiador, i Joaquim Rabaseda i Anna Costal, musicòlegs i professors de l’Escola Superior de Música de Catalunya i ara, “des de Mèxic i Nova York, on acabam de fer les entrevistes”. Aquests dies hem visitat centres de documentació com el Cenidim i la Unam per recopilar informació de Samper; avui parteixen cap a Nova York per realitzar dues entrevistes més.

Fons musical

A Mèxic hi havia quelcom que els musicòlegs i investigadors feia 30 anys que esperaven: el fons musical personal de Baltasar Samper. Aquest material estava (està, encara avui) en mans del seu net, Ángel Samper Wilson. “Gràcies als contactes que prèviament, des de fa anys, havia fet el pianista Joan Moll, el vaig poder conèixer i vaig poder tenir accés a aquest llegat: que és extraordinari”, remarca el musicòleg.

En aquest arxiu, hi ha pràcticament tota l’obra compositiva de Baltasar Samper: música de cambra d’obres per a piano sol, petita orquestra, cor i orquestra simfònica, més alguns altres documents de l’exili, i partitures d’altres compositors dedicades. Aquest material ajudarà a conèixer, una vegada estudiat en profunditat, el valor com a compositor de Samper, que amb tota seguretat ens permetrà reinstaurar-lo com un dels grans compositors de la seva època, al costat d’altres grans mestres com Pau Casals, Manuel Blancafort i Eduard Toldrà, però també de la música espanyola, com els germans Halffter, Ernesto i Rodolfo; Jesús Bal y Gay i Gustavo Pittaluga.

“L’arxiu, doncs, té un valor incalculable, ja que és probablement el darrer fons d’un músic català important que queda per recuperar després que el 2011 la Biblioteca de Catalunya rebés el de Josep Valls”, assenyala Corbera.

A més, la Conselleria de Cultura del Govern ha tingut interès per comprar-lo i les negociacions ja són a punt de tancar-se, gràcies també a la bona preposició del net, Ángel Samper. Quan això passi, tot aquest fons tornarà a Mallorca, “la terra que Samper sempre va enyorar i no va veure mai més. Però aquestes partitures no han de tornar per quedar dins un arxiu per ser admirades: s’han d’estudiar, però també editar i, sobretot, interpretar. Que aquesta música soni, i soni molt, i puguem escoltar obres que fa 80 anys que no sonen o d’altres que, senzillament, no han sonat mai”, conclou entusiasmat el musicòleg.

Cinètica enregistra un documental de Samper a Mèxic i Nova York

El documental fa un recorregut per la vida del protagonista i també relata el procés de recerca d’Amadeu Corbera. La producció executiva és a càrrec de Lluís Ortas. La direcció és compartida amb Lluís Ortas i Victòria Morell, que també guionitza el projecte.

El documental coincideix amb un moment crucial per a la recuperació del llegat i la memòria de Samper, ja que el Govern de les Illes Balears ha encetat un procés d’adquisició de l’arxiu del músic. Les entrevistes s’estan fent des de Mèxic i Nova York.