Posar en valor les mestres de llengua i literatura

BarcelonaFa dos anys, el dramaturg i director francouruguaià Sergio Blanco va perdre la mare. Els primers mesos després d'aquella mort van ser "complicats i molt dolorosos", recorda Blanco, i només el va ajudar "pensar que podria transformar tota aquella foscor en bellesa". El resultat és Tierra, un espectacle d'autoficció que arriba aquest divendres al Canal de Salt dins del festival Temporada Alta i que s'estrena a Catalunya. El dramaturg hi desplega un homenatge a la seva mare, que va ser mestra de llengua i literatura, i de retruc posa damunt la taula una qüestió que el preocupa: com els avenços tecnològics estan guanyant terreny a la lectura i a l'escriptura. "Avui en dia estan en perill d'extinció", alerta Blanco.

Per revertir-ho, l'artista considera que cal posar en valor les mestres d'aquests àmbits, perquè "creen la base i la construcció d’un ésser humà" i ens ensenyen a desxifrar el món a través de les paraules. "És una professió noble", diu el dramaturg. La seva mirada sobre aquest tema està marcada per la pròpia experiència –imparteix classes a París, al Japó, als Estats Units i a Amèrica del Sud– i no és desesperançadora: "Treballo amb estudiants d'entre 19 i 25 anys i veig que tenen més interès del que sembla pels clàssics i per la literatura. Estic convençut que l'escriptura i la lectura sobreviuran".

Tres exalumnes marcats pel dol

Per homenatjar l'ofici de mestre, Blanco situa a l'escenari un escriptori i convoca tres exalumnes de la seva mare. La mestra els vincula, però també el fet que tots estan passant un dol. La primera és la filla d'un desaparegut en una dictadura militar, la segona és una dona de fer feines que ha perdut el fill en un accident de moto, i el tercer, un adolescent que ha matat el seu germà bessó amb una destral. A través d'aquests personatges, el dramaturg es desenganxa de l'experiència personal per endinsar-se en la ficció. "Parteixo de la meva llàgrima per parlar del diluvi: la meva mare em porta a parlar de totes les mares i mestres, que són universals", explica.

Sergio Blanco és un dels grans referents de l'autoficció dramatúrgica d'arreu del món i un nom habitual a la cartellera catalana, especialment dins del festival Temporada Alta. L'artista ha portat al nostre país espectacles com Tebas Land (2015), Kassandra (2018), Ostia (2019) i Covid-451 (2020), que va comptar amb la participació de sanitaris catalans. A les seves obres juga amb les fronteres difuses entre realitat i ficció per explorar temes que l'han tocat personalment. "La mateixa escriptura em porta a la ficció i, a partir d'aquí, puc reflexionar sobre el món sense quedar-me enterrat en l'experiència –assenyala Blanco–. Després, amb la posada en escena, ja aconsegueixo desprendre'm totalment del jo gràcies a la potència del teatre".