"El capitalisme s'ha apoderat de l'aire i vulnera el dret col·lectiu a la respiració"

GironaPer als humans, l'aire és font de vida, ja que respirar oxigen és un acte natural, inconscient i necessari dels pulmons per sobreviure. Ara bé, al mateix temps, fer-ho entre la contaminació de fàbriques, fums tòxics i motors de combustió implica un perill letal per a la salut, fins al punt de causar la mort. Sobre aquesta dicotomia política i ambiental es mou l'exposició Apories sobre l'aire, que es pot visitar a totes les sales del Centre d'Art Contemporani Bòlit de Girona fins al 19 de maig. La mostra, que reuneix obres d'artistes pluridisciplinaris com Abelardo Gil-Fournier, Maria Arnal, Pep Vidal i Job Ramos, reflexiona sobre la necessitat de prioritzar el dret a respirar un aire net, per davant de la lògica de l'economia neoliberal, profundament petrodependent, que embruta l'atmosfera cremant milions de tones de combustibles fòssils per fer negoci.

"Vivim una crisi ecològica, el planeta està en flames, cada any comptabilitzem 400.000 morts prematures a Europa per culpa de les emissions. El capitalisme s'ha apoderat de l'aire i vulnera el dret col·lectiu a la respiració", afirma Olga Subirós, que comissaria l'exposició juntament amb Ingrid Guardiola. I afegeix: "El «no puc respirar» de George Floyd ara mateix és tan literal com metafòric". Centenars d'estudis científics demostren com la contaminació atmosfèrica és un factor de risc crític per contraure malalties cardiovasculars, però, tot i els avisos mèdics, el model energètic es resisteix a fer un tomb. Davant d'aquesta inacció, els artistes volen dir-hi la seva i sacsejar consciències: "Amb les evidències científiques no en tenim prou, així que des de la pràctica artística volem intentar fer visible l'invisible, fer veure que la cosa no rutlla i plantejar l'alternativa d'un altre món possible", conclou Subirós.

Apories sobre l'aire és un compendi heterogeni de creacions contemporànies que, de manera individual i conjunta, delaten la gravetat del problema i llancen preguntes sobre l'opció d'altres maneres de viure. Una forma d'activisme líric amb consciència ecològica, que, entre la poètica i la política, convida a pensar la relació que tenim amb l’aire i la urgència d’establir un canvi de sistema.

La imatge de les pertorbacions del moviment

A l'espai del Bòlit de la Rambla, l'artista Abelardo Gil-Fournier presenta un atles visual de seqüències d'arbres bressolats pel vent, sincronitzats segons la intensitat del moviment, amb una branca dins una bombolla aïllada de les ràfegues exteriors. Per conjugar el zumzeig de les fulles, Gil-Fournier no mesura físicament la força del vent, sinó que es regeix pel còdec del vídeo en MP4, que de manera autònoma calcula tots els vectors de moviment frame a frame. Així, la proposta posa de manifest que els ulls humans no veuen el vent en si mateix, sinó la imatge d'aquest vent: "Tots els elements del món que ens rodeja estan permanentment mediats per coses culturals que ens acompanyen i determinen la nostra experiència de la realitat", argumenta Gil-Fournier. La seva proposta va acompanyada d'un schlieren, un instrument del segle XIX fet de miralls parabòlics, focus, lents i projeccions que permet capturar en imatges les pertorbacions del moviment de l'aire en directe, causades per canvis de temperatura.

En aquest mateix espai, també es pot veure el vídeo En suspensió, de Mireia C. Saladrigues, sobre les micropartícules flotants que deixa anar la matèria i constitueixen l'aire: "El 1972 i el 1991 es van cometre dos atemptats a cops de martell contra La pietat i el David de Miquel Àngel, i en la meva obra plantejo que la gent que va presenciar aquests esdeveniments va arribar a respirar aquestes escultures de marbre", diu l'autora.

Rèquiem a la terra i l'ària de Maria Arnal

Al Pou Rodó s'exposa la peça visual i musical Simfonia per a Rouyn-Noranda, de Fito Conesa, dedicada a una ciutat industrial al nord del Quebec, explotada per la mineria, on s'han diagnosticat moltes malalties associades a aquesta activitat contaminant. "La partitura està feta a partir dels sons de les fàbriques, molts dels quals són fins i tot agradables i fàcils d'interioritzar, com la contaminació del poble, a la qual tothom s'ha acostumat i va calant dins la pell", descriu l'autor. Conesa també presenta Anòxia. Un preludi constant, una òpera en tres actes sobre la falta d'oxigen al mar Mediterrani, causa i conseqüència de l'ecocidi que mata ecosistemes, peixos, algues i milers de persones a la recerca d'un futur.

Conesa comparteix espai amb el físic i matemàtic Pep Vidal i amb les imatges de Núria Merino, mentre que a Sant Nicolau tanquen l'exposició les instal·lacions de Job Ramos i la composició de Maria Arnal sobre l'aire, que es va estrenar a la Biennal de Venècia el 2021. Finalment, complementen la programació activitats com visites comentades, seminaris, lliçons, tallers i presentacions de llibres, així com un recorregut meditatiu per tres acústiques de Girona amb actuacions en viu de Maria Arnal, programat per al 24 d'abril.