“És possible transformar la societat des del seu sistema financer”

Cristina de la Cruz (Bilbao, 1967) és filòsofa especialitzada en filosofia política i ètica aplicada, professora del Departament de Relacions Internacionals i Humanitats de la Universitat de Deusto, investigadora de l’Institut de Drets Humans Pedro Arrupe. Ha estat presidenta del Comitè d’Ètica de Banca Popolare Etica. El seu àmbit d’investigació són els drets humans, les finances ètiques des d’una perspectiva ètica i feminista i els temes relacionats amb la teoria crítica. Ha publicat diversos llibres, entre els quals destacam Finanzas y desigualdad de género (SETEM, 2015) i Banca ética y ciudadanía (Trotta, 2008), amb Pedro M. Sassia. Amb Cristina de la Cruz parlam d’economia solidària i finances ètiques.

L’enfocament de l’economia solidària que defensau sosté que els intercanvis econòmics convencionals construeixen un model de societat i de valors ètics que són injustos i insolidaris?

Sí, el capitalisme és un sistema generador de grans desigualtats i discriminació que cal combatre a través de l’economia solidària, que és un enfocament ètic que assumesc com a propi. L’economia solidària reclama posar l’economia al servei de les persones i no les persones al servei de l’economia. Es tracta d’un enfocament ètic amb una clara voluntat de transformació social emancipadora i de construcció d’alternatives i eines que afavoreixen l’autonomia. Quan parl de posar l’economia al servei de les persones, pens en iniciatives de transformació social com la sobirania alimentària i la banca ètica. Es tracta d’iniciatives que no només posen les persones per davant de l’economia, sinó que també cerquen, a través de la seva activitat, generar un impacte positiu que estimuli el desenvolupament econòmic dels nostres pobles i territoris amb altres bases ètiques distintes a les capitalistes, que tenen a veure amb valors com l’equitat. I són propostes econòmiques, però sobretot culturalment distintes al capitalisme.

Podríeu comparar el vostre enfocament amb l’ètica de l’empresa defensada per la filòsofa Adela Cortina?

Adela Cortina ha destacat en l’àmbit filosòfic espanyol per la seva gran tasca de divulgació de les ètiques aplicades. També ha mirat de sensibilitzar les grans empreses de l’Íbex-35 i les empreses transnacionals perquè actuïn de manera responsable i vinculin els seus negocis a finalitats socials i ètiques. El meu enfocament es distancia bastant de la proposta d’Adela Cortina, no tant conceptualment sinó en la pràctica. Jo em situu una mica més dins el discurs de la justícia social i la voluntat de treballar per a la transformació social i l’emancipació, a través de la promoció d’alternatives econòmiques distintes a les que es desenvolupen dins el sistema capitalista. El meu treball es complementa amb el d’Adela Cortina, però no hi conflueix.

Té algun fonament filosòfic o antropològic la creença popular que en el món dels negocis impera la llei del més fort, la idea que per fer doblers no es poden tenir escrúpols?

El capitalisme té unes bases filosòfiques emmarcades en la tradició racionalista. La raó occidental i les seves bases patriarcals han contribuït ideològicament a l’expansió del capitalisme i el seu ideal de domini. La dominació és una categoria filosòfica que ajuda a entendre els valors egoistes que predominen en els negocis. Les regles que governen dins l’àmbit econòmic no cerquen generar relacions més justes, sinó que són estructures de poder que estableixen relacions asimètriques, en què uns tenen el poder i altres són dominats. Bona part de la història de la filosofia tradicional que ha anat assentant la cosmovisió i manera d’estar, mirar i ser en el món, es fonamenta en valors patriarcals. La crítica al capitalisme s’ha anat desenvolupant amb molt poques eines conceptuals, i les pràctiques alternatives a aquest sistema ideològic de dominació s’han acabat silenciant. Els referents filosòfics i antropològics que donen sentit al que som i del nostre paper a la societat cal trobar-los a una raó occidental assentada sobre valors absoluts i universals, que desatenen altres perspectives més inclusives.

Com definiu la banca ètica i quines diferències presenta en relació amb la banca convencional?

Totes les persones i organitzacions prenen decisions en el seu àmbit d’actuació particular seguint uns criteris. El fet mateix de prendre decisions sobre un projecte empresarial i financer té una vinculació ètica perquè causa unes determinades conseqüències que ajuden a construir les societats en un sentit o un altre. La motivació de la banca tradicional és maximitzar els beneficis, mentre que la banca ètica no cerca lucrar-se amb la seva activitat financera. La banca ètica, a diferència de la tradicional, proposa un sistema de participació i de govern que vincula la ciutadania amb el desenvolupament del projecte. Les iniciatives d’economia solidària en general fan una tasca educativa inqüestionable perquè ajuden a mirar les organitzacions de l’esfera econòmica amb una mirada més transparent, que permet observar l’impacte social de les decisions que van prenent en el conjunt de la seva activitat. La banca ètica sorgeix amb una voluntat transformadora i tot el que esdevé entorn seu està posat al servei d’aquesta finalitat.

La banca ètica, així com l’enteneu, té una funció política, però realment pensau que pot assolir la força suficient per transformar la societat des de l’interior del seu sistema financer?

Estic convençuda que sí, que és possible transformar la societat des del seu sistema financer. La banca ètica és una eina política, de la mateixa manera que nosaltres quan ens comportam com a subjectes econòmics i feim coses a la nostra vida quotidiana amb els nostres doblers som també subjectes polítics. Hem d’entendre que les activitats econòmiques que el sistema capitalista ens vol vendre com si fossin neutrals no ho són, i que tenen conseqüències sobre la vida de les persones. Hem d’entendre que podem orientar les nostres accions econòmiques perquè tinguin un impacte positiu i transformador. Cadascú de nosaltres pot ser un subjecte actiu d’aquesta transformació. Els ajuntaments, les escoles i tota l’Administració Pública són també subjectes econòmics perquè treballen amb bancs, i el que fan amb els seus doblers pot contribuir a sostenir el capitalisme o a finançar les alternatives d’economia solidària. La banca ètica té la funció de sensibilitzar la ciutadania perquè s’adoni de l’abast polític de les seves accions econòmiques. La banca ètica és una eina política que està al servei d’aquelles entitats que tenen com a funció la transformació social. No és que la banca ètica per si mateixa hagi de transformar tot el sistema financer, perquè aquest no és el seu objectiu, però el conjunt de la ciutadania sensibilitzada pot anar transformant l’economia a través de l’acció col·lectiva organitzada.