Com es pot parlar del càncer amb els fills adolescents?

BarcelonaCom se li pot explicar a un fill que tens càncer? Això és el que es va plantejar l’escriptora Siobhán Dowd quan li van diagnosticar càncer de pit. Va decidir escriure’n una novel·la fantàstica. Tristament, l’autora va morir quan tenia els personatges i la trama, i l’editorial va decidir passar-li el material a un altre escriptor de novel·les juvenils, Patrick Ness, que va publicar Un monstre ve a veure’m el 2011, amb il·lustracions de Jim Kay. El 2016 J.A. Bayona la va convertir en una adaptació fílmica de gran èxit internacional i el 2018 va arribar a l’Old Vic de Londres.

Ara és el moment de tornar al teatre. Una versió en castellà de l'adaptació teatral de la novel·la, dirigida per José Luis Arellano, arrela al Teatre Apolo de Barcelona del 2 al 19 d’abril. La singularitat és que l’impuls va venir de l’Associació Contra el Càncer, que necessitava trobar com parlar d’aquesta malaltia als adolescents des d’un lloc que els impactés i hi connectessin emocionalment. Per això van contactar amb La Joven Compañía de Teatro, que es dedica justament a crear un espai professional per als artistes joves i per al públic jove amb obres que tenen un fort compromís social. "No hi ha un teatre especial per a joves, però sí que hi ha temes i formes que poden tenir més impacte emocional entre ells. El teatre pot ser una eina per parlar, per treure el tabú de la malaltia", diu Pedro Sánchez, director adjunt de la companyia, que ha treballat amb títols com Playoff de Marta Buchaca, Gazoline de Jordi Casanovas i clàssics com El senyor de les mosques i L’illa del tresor.

El protagonista de l'obra és el Conor (Elisa Hipólito), un nen de tretze anys que a l’escola pateix assetjament escolar i que al mateix temps s’ha d’enfrontar al càncer de la seva mare. A les nits, quan l’assetgen els malsons, un teix mil·lenari se li apareix per explicar-li històries misterioses –a l’obra representat com un arbre metàl·lic amb pantalles i personificat en un actor, Iker Lastra–. "De tot el que existeix al món, les històries són el més salvatge", li diu al nen.

Un espectacle que tanca un cercle

L’espectacle, pensat per a un públic a partir de secundària i batxillerat, ja s’ha vist a Madrid i farà dues temporades de gira per Espanya. A més de fer divulgació del tema, també recaptarà fons per a l’Associació Contra el Càncer, l’entitat privada que més destina a investigació a l’Estat, i que treballa per prevenir la malaltia i acompanyar les famílies, amb serveis gratuïts d’atenció a pacients i famílies. D’alguna manera, es tanca un cercle perquè fa deu anys, quan J.A. Bayona rodava la pel·lícula, "va demanar assessorament per representar la figura del nen i de la mare a l’entitat", recorda Àngela Sánchez, psicòloga i gerent de l'associació. Com és habitual amb La Joven, l’espectacle tindrà funcions escolars, que comencen amb un dossier preparatori per a les escoles (en què es treballa la prevenció, la gestió de la pèrdua, del dol, de les emocions) i acaben amb un col·loqui postfunció que compta amb psicòlogues especialitzades per atendre els joves que ho necessitin.

"El teatre és sanador i aquest espectacle pot desestigmatitzar alguns abismes que els humans no volem veure, perquè mirar-los és mirar la nostra part més vulnerable", afirma l’actriu Cristina Bertol, que va ser pacient oncològica i aquí interpreta la mare malalta de càncer. "Qui no ha trobat en la literatura i en l’art la manera de sentir-se acompanyat?", conclou Pedro Sánchez.